Blog Atlàntida Salut

Els riscos dels aliments transgènics i la legislació europea que els regula

Els aliments transgènics són aquells que presenten una alteració de l’ADN a la seva composició, que consisteix en la transferència d’un gen d’un organisme a un altre per millorar-lo gràcies a alguna qualitat especial que no té en condicions naturals. Amb la biotecnologia es salten les barreres entre espècies i es creen éssers vius que no podrien obtenir-se amb les tècniques tradicionals de millora genètica. Aquesta nova generació d’aliments s’ha creat a partir de la biotecnologia, que ha permès crear mutacions amb característiques preconcebudes que posteriorment afecten a tot el producte i la collita.

els riscos dels aliments transgènics

Actualment, la gran majoria d’aliments trangènics són d’origen vegetal, però ja es comencen a conèixer alguns aliments càrnics amb alteracions genètiques. Inicialment, es creia que la idea de modificar genèticament els aliments beneficiaria als consumidors i als agricultors, però multitud d’estudis han conclòs que els aliments alterats comporten molts riscos per la salut de les persones i per les indústries agrícoles, ja que també es posa en perill la conservació dels aliments naturals.

Espanya, al igual que altres països de la UE, aposta per aquests cultius i més del 67% dels assajos experimentals es realitzen als nostres camps. La pròpia administració es mostra opaca pel que fa a les xifres de cultiu transgènic: el Govern i la indústria diuen que hi ha 136.962 hectàries de blat de moro procedent de l’enginyeria genètica a Espanya, mentre que les dades dels governs autonòmics redueixen aquesta xifra a 70.000.

Quins són els aliments trangènics més habituals?

Els aliments transgènics més habituals són el blat de moro i tots els seus derivats (farines, salvats, oli, xarop, etc.), la soia i els seus derivats, el cotó, les patates, la canya de sucre, l’arròs, els tomàquets de llarga durada, les maduixes, les pinyes i els pebrots.

soia_aliments transgènics

Quins són els riscos dels aliments transgènics per la salut?

A partir de diferents estudis i investigacions, s’han constatat diferents efectes negatius per la salut:

  • Aparició de noves al·lèrgies: Els aliments transgènics contenen noves toxines i al·lergògens que impacten de forma negativa a l’organisme. Un exemple és el conegut cas del ‘Blat de moro Starlink l’any 2000. Als Estats Units, es van trobar traces de blat de moro transgènic no autoritzat que van provocar nombroses reaccions al·lèrgiques.
  • Increment de la contaminació als aliments, a causa d’un major ús de productes químics en el procés de cultiu.
  • Reducció de la fertilitat: Un estudi realitzat a Austria amb ratolins va concloure que els aliments transgènics redueixen la fertilitat dels organismes que s’alimenten d’ells.
  • Alguns bacteris es fan immunes als antibiòtics per l’aparició de nous gens resistents a aquests medicaments.

Altres perills i riscos dels aliments transgènics:

Els aliments transgènics afecten greument el medi ambient, ja que aquests cultius suposen augmentar l’ús de productes tòxics en l’agricultura. Aquest tipus de productes no només poden afectar al producte transgènic en sí, sinó que també afecten greument les varietats tradicionals, acabant amb elles i provocant una pèrdua irreversible per a la biodiversitat.

riscos i perills dels aliments i els cultius transgènics

Tenen un impacte negatiu en l’economia: El desenvolupament dels transgènics està en mans d’unes poques empreses multinacionals que, de moment, segueixen expandint-se a nivell mundial i que, en qüestió de temps, acabaran apoderant-se del mercat de les llavors de tot el món i, òbviament, de la producció dels aliments. Aquest tipus de productes solen tenir major impacte al mercat, ja que les alteracions permeten crear productes amb característiques que atreuen molt al consumidor. A més, solen ser més econòmics i estan acabant amb la producció d’aquells agricultors que sembren i cullen productes naturals, però que no poden ser venuts a preus tan baixos com els transgènics.

Legislació i regulació a Europa i Espanya:

Els cultius transgènics utilitzats per a alimentació humana a la UE són fonamentalment algunes varietats de blat de moro, de soia i dels seus derivats, que estan presents en més del 60% dels aliments transformats, des de la xocolata fins a les patates fregides, passant per la margarina i els plats preparats. Un alt percentatge del blat de moro i de la soia que arriben a Espanya provenen de països que conreen transgènics a gran escala, com Argentina o Estats Units. A més, l’any 2013 es van conrear a Espanya unes 137.000 hectàrees de blat de moro transgènic (és l’únic país dels 27 de la Unió Europea el Govern del qual ha tolerat des de 1998 el seu cultiu a escala comercial).

Alguns exemples d’ingredients i additius derivats del blat de moro i de la soia, i per tant ‘sospitosos’ de tenir un origen transgènic, són:

  • Soia: farina, proteïna, olis i grasses (sovint s’‘amaguen’ darrere de la denominació oliïs/greixos vegetals), emulgents (lecitina–I322), mico i diglicèrids d’àcids grassos (I471), àcids grassos.
  • Blat de moro: farina, midó, oli, sèmola, glucosa, xarop de glucosa, fructosa, dextrosa, maltodextrina, isomaltosa, sorbitol (I420), caramel (I150).

En l’actualitat, les normatives europea i espanyola obliguen a etiquetar la presència de transgènics en un aliment, si aquests suposen més d’un 0.9 % de la seva composició. La major carència d’informació la trobem als aliments d’origen animal, ja que la normativa no obliga a etiquetar els ous, la llet o la carn, d’animals alimentats amb pinsos que contenen aliments transgènics. Malauradament, el percentatge d’animals que s’alimenten amb pinsos que tenen transgènics en la seva composició és molt elevat, pel que, de manera indirecta, ens estem alimentant amb transgènics sense estar informats.

A Espanya, els apicultors també estan patint les conseqüències de la dispersió incontrolada de material genèticament modificat. Ja és possible trobar restes de transgènics a la mel, el que comença a comportar el rebuig d’una part dels consumidors europeus per les mels espanyoles.

Espanya encapçala aquesta modalitat de cultiu: Aragó i Catalunya són les comunitats autònomes que posseeixen el major nombre de plantacions, essent el blat de moro, la soia i el cotó els principals cultius modificats per l’home. En la Guía roja y verde de alimentos transgénicos’, Greenpeace recull dues llistes de marques, productes i fabricants representats en vermell o en verd en funció de la seva política en matèria de transgènics, amb l’objectiu de que el consumidor final disposi de la informació necessària per decidir què menja.

El passat mes d’abril, la Comissió Europea va autoritzar 10 nous organismes genèticament modificats (OGM) destinats a l’alimentació humana o animal, a més de renovar-ne automàticament set més i donar el vistiplau a la importació de dues varietats de flors tallades.

Compartir

Escriure un comentari

Nom*

Email* (never published)

Website

LA INFORMACIÓ TAMBÉ ÉS SALUT I BENESTAR. ATLÀNTIDA POSA AL TEU ABAST TOTS ELS CANALS PER LA TEVA COMODITAT.

Més a prop teu que mai:

RSS Twitter Facebook Linkedin Youtube