Blog Atlàntida Salut

Entrevista a Pilar Betriu, Dietista-Nutricionista del Centre Mèdic Atlàntida

 

Motivats per l’èxit que va tenir el passat Fòrum Atlàntida ‘Les intoleràncies alimentàries avui’ i el gran nombre de preguntes que van sorgir, hem contactat amb la Pilar Betriu, Dietista-Nutricionista del Centre Mèdic Atlàntida, per realitzar una entrevista i mirar d’aprofundir en aquelles qüestions que, per falta de temps, no es van poder abordar amb prou detall.

Entrevista a Pilar Betriu Blaco, Dietista-Nutricionista del Centre Mèdic Atlàntida

Hola, Pilar. Gràcies per prestar-te a realitzar aquesta entrevista. La primera pregunta és obligada. Quines sensacions et van quedar després de la xerrada que vas oferir el passat 28 de gener?

Doncs molt contenta però amb una certa inquietut. El tema és complexe i extens. La gent va respondre molt bé, hi van assistir més de 60 persones. Això és un bon estímul a l’hora de transmetre la informació als assistents, però també fa que es generin moltes preguntes i que, per la complexitat d’alguns dels temes, no es puguin tractar amb la profunditat que mereixen. Com és habitual en els Fòrums Atlàntida, hi va haver una gran participació en la fase de debat. Tot i que vam dedicar prop de 45 minuts a les preguntes dels assistents, n´hi van haver algunes a les que no vam poder dedicar tot el temps que requerien . Per això, m’ha semblat molt bona idea fer aquesta entrevista.

Dins de l’univers de les intoleràncies alimentàries, quines qüestions consideres que preocupen més a la població?

La població se sent, en general, força confosa.  El món alimentari s’ha complicat molt les darreres dècades, els aliments contenen diverses substàncies, naturals o afegides, i cal esbrinar quin o quins components en podrien ésser els responsables de dites intoleràncies. Quan els làctics no senten bé, caldría pensar en la lactosa? En la proteïna de la vaca? En els additius alimentaris del producte? En les hormones del pinso de la vaca o contaminants ambientals continguts dins d’aquests aliments?

Quan es dóna una sintomatologia que fa pensar en la possibilitat de patir alguna intolerància, seria del tot aconsellable realitzar al laboratori el test d’intoleràncies alimentaries i visitar al Dietista de referència que ho pugui interpretar per a prescriure les pautes a seguir. Cal sortir de dubtes, ja que per altra banda, és freqüent associar els símptomes d’una intolerancia a un aliment o grup d´aliments, a qualsevol altre síndrome que pot ser degut a determinades disfuncions d´òrgans digestius o causats per alguna disfunció hormonal.

Per això resulta del tot aconsellable realitzar un diagnostic diferencial, i si la sintomatologia persistís tot i practicant una dieta específica, revisar funció hepàtica, descartar la presencia de paràsits o càndida, estat de la flora intestinal i, evidentment, patologies majors d´intestí.

intolerància alimentària De fet, semblaria que patir una intolerància alimentària té una resolució ben senzilla. Deixes de menjar allò que no et cau bé i ja està solventat.

Ho semblaria, però dissortadament la questió no és tan simple. És molt més complexa. En cas de que la intolerància sigui de llarga evolució i la persona hagi anat passant els símptomes sense buscar diagnòstic i solucions, es pot haver fragilitzat la mucosa intestinal i haver preparat el terreny per a reaccions d’immunitat, tot i que en principi, aquests fenòmens tan sols es descriuen en les al·lèrgies.

Per exemple, si un nutrient no pot ser digerit com a consequència de la manca d´enzim digestiu, que seria el cas de la lactosa-lactassa de la llet, darrere un llarg periode de malabsorció provocada per la deficient o carent digestió que dóna lloc a diarrees, irritacions de la mucosa intestinal o inflamació, es pot arribar, a més d´una evident  intolerancia als làctics, a una síndrome d’intestí hiperpermeable.

La mateixa condició es deriva de la intolerància al gluten de llarga evolució sense diagnòstic. Per tant, sense tractament dietètic. A partir d´aquesta condició, una persona pot tornar-se intolerant a diferents aliments portadors de diferents substàncies, ja que un intestí delicat, hiperreactiu, pot acabar fent males digestions i malabsorcions a diversitat d´aliments.

sindrome intestí hiperpermeable Ens podem demanar, què és primer l’ou o la gallina? De vegades, és primer l´ou i d’altres vegades és primer la gallina. Però el que està clar, és que, independentment de com és comenci,  sempre és tot a la vegada. Aquestes preocupacions generals, concorden amb les problemàtiques reals que generen les intoleràncies alimentàries?

Segur. El que queda clar és que avui comptem amb bones eines de laboratori per mirar d´arribar a un diagnòstic precís per encaminar un exitós tractament. Segons la meva opinió, tal com he mencionat al principi, és un primer pas ineludible.

Segons el col·loqui post-conferència, sembla que es donen casos en què després d’haver-se fet la prova sanguínia per descartar anticossos per al gluten (anti-transglutaminasses, etc.), la sintomatologia persisteix, i la persona ha de continuar practicant una dieta exenta d’aliments que continguin gluten?

Sí, en tinc coneixement. Aquesta situació pot obeir a bàsicament a tres factors:

  1. Si s’hagués donat una celiaquia assimptomàtica o no, de llarga evolució o molt virulenta, no diagnosticada fins el moment, i hagués lesionat considerablement la mucosa intestinal, l’òrgan es pot quedar amb la seva funcionalitat disminuïda durant molt de temps, la reparació d´aquesta és lenta. En aquesta situació, qualsevol molècula complexa (gluten, lactosa, fibres dures, carbohidrats  complexes, greixos alimentaris, additius químics,…), será de difícil digestió i causarà molèsties. Durant un període més o menys llarg, es poden presentar diferents intoleràncies alimentaries secundàries al deteriorament de la mucosa.
  2. S’ha pogut arribar a saber que, en diferents ocasions, les proves sencilles de laboratori a partir d’anàlisi de sang poden ser insuficients.  Amb els avanços tecnològics s’ha pogut anar veient que n’existeixen altres més completes i precises per descartar celiaquia, i que en ocasions,  han donat més, + al – de les primeres. Caldria mirar:  HLA DQZ-HLA DZ8.
  3. Pot ser que s’hagi instaurat una SIHP (síndrome d´intestí hiperpermeable) i caldrà reparar la mucosa per tal que pugui tolerar el gluten.

Pots descriure una mica la síndrome d’intestí hiperpermeable i si existeix algun tractament dietètic específic?

La Síndrome de l’intestí hiperpermeable és una condició que es produeix al patir de manera perllongada reaccions inflamatòries (intestí com a camp de batalla) i desenvolupar-se espais de major dimensió dels corresponents a la membrana porosa entre les cèl·lules que constitueixen les parets que recobreixen l’intestí.

Quan la membrana s’inflama, perd part de la seva propietat protectora, de la capacitat per absorbir nutrients i de produir enzims digestius. Aquests espais, a més, permeten el pas al torrent sanguini de microbis, toxines, de molècules de pes molecular major i partícules de menjar sense digerir. És quan l´intestí malalt, deixa de fer la funció d´òrgan barrera.

síndrome intestí hiperpermeable

Un intestí hiperpermeable pot arribar a ser un intestí hiperreactiu, com diríem col·loquialment “molt delicat”, que perd la funcionalitat per digerir aquelles molècules que en principi no haurien de ser problemàtiques. És per aquesta raó que qualsevol cosa que es mengi sentarà malament, i el pacient comença a pensar que pateix al·lèrgies i/o intoleràncies a determinats nutrients.

Es tractaria d’una situació semblant a la d’un organisme que pateix un còlic hepàtic i li servíssim un “entrecot al roquefort”. Podríem pensar que la persona és intolerant a la lactosa o al·lèrgic a la proteïna de vaca? Podríem pensar que un òrgan malalt no pot realitzar la seva funció?

Amb certa freqüència i tradicionalment, aquesta síndrome s’ha vingut associant a la malaltia de l’intestí crònicament inflamat com Crohn i a la malaltia celíaca. Actualment es comencen a veure nous fenòmens a la clínica, que presenten patrons diferents. Què és primer l’ou o la gallina?

Existeixen diferències entre les persones saludables pel que fa a la permeabilitat intestinal, que comporten una gran varietat de símptomes. Aquest fet estaria relacionat amb algunes substàncies que estan presents en la majoria dels aliments que ingerim.

Tens alguna proposta per subsanar aquest problema de salut desde la Dieta? En qualsevol cas d’intolerància alimentària, sigui la causa que sigui, a l’hora d’establir una dieta, es prioritzarà l’estat de l’intestí. O sigui, l’objectiu primordial consistirà en reestablir la salut i  la funcionalitat de l’òrgan digestiu i/o aparell digestiu?

En cas que la simptomatologia digestiva després de la ingesta de determinats aliments es presenti molt aguda, caldrà visitar el metge de família o, si cal, acudir a urgències. Descartar toxi-infecció alimentària, intoxicació, estat gripal intestinal, o a criteri del facultatiu, patologies digestives majors. Si la simptomatologia es pot tolerar amb repòs,     paciència, arròs bullit i bona hidratació. Si persisteix l’estat més de cinc dies, sense          canvis en la intensitat dels símptomes, acudir al facultatiu. Posteriorment, es pot acudir a la Consulta Dietètica, amb el diagnòstic clínic i analítica.

intoleràncies alimentàries

RECOMANACIONS

1) Prescindir dels aliments que fins el moment hagin estat problemàtics.

2) En cap cas es recomana en aquestes situacions practicar una dieta anomenada “depurativa” estricta amb dejunis o maniobres semblants.

3) Dieta tova de fàcil masticació, fàcil digestió, sense productes amb al·lèrgens, antiinflamatòria, de molt baixa càrrega tòxica.

4) Dieta repartida en sis petits volums-àpats al llarg del dia.

5) Coccions dels aliments al vapor, o en aigua (primer estadi). Planxa i forn (segon estadi).

6) No utilitzar estris plàstics per cuinar amb escalfament. Utilitzar materials antiadherents de porcellana o acer inoxidable. Oblidar les ‘tefals’.

7) Beure aigua en pocs volums dins dels àpats.

8) No fer sobrecàrrega en el mateix àpat del mateix nutrient. Per exemple, si de primer es menja llenties o cigrons, no es aconsellable fer un segon de carn o peixos. Cal que sigui plat únic amb una amanida i una fruita.

9) Adquirir els vegetals ecològics en la mida que sigui possible. Si són de cultiu intensiu, posar-los 20 min en remull en aigua, bicarbonat i suc de llimona. Sobretot els que es menjaran crus.

10) Si es fa caldo de verdures per beure’l o per fer puré, sempre   afegir al final, quan és tebi, suc de llimona.

11) Coure les verdures a foc mitjà i sempre amb l’olla tapada, per evitar concentracions de COPs.

12) No és convenient menjar verdures crues per sopar.

13) Posar els fruits secs (nous, avellanes,…) en remull almenys dues hores. Escórrer bé i assecar abans menjar.

14) No menjar mai l’ou o preparats de l’ou en forma crua.

15) Evitar sempre la soja crua en qualsevol forma o derivat.

16) Si es dóna intolerància a la fibra alimentària (de les fruites, llegums, verdures,…) modificar-la mecànicament amb túrmix i prendre iogurt si es tolera o realitzar una càrrega de probiòtics.

17) Evitar aliments flatulents, especialment en primer estadi.

18) No prendre els aliments a temperatura extrema. Ni molt freds ni molt calents.

19) No menjar fruites ni verdures crues en primer estadi del tractament dietètic.

20) Utilitzar sal marina natural, per cuinar i amanir.

21) Mantenir el mòbil apartat de la taula mentre es menja.

22) Dormir 8 hores a la nit com a mínim, sense llum a l’estància.

23) En cas de rentar els estris al rentaplats és molt important esbandir amb aigua de l’aixeta, per evitar l’abrillantador.

Aliments compatibles: Primera fase de la Dieta.

  • Arròs bullit amb el gra ben cuit.
  • Sèmola d’arròs amb caldo de verdures.
  • Sèmola de blat de moro amb caldo de verdures.
  • Kudzu amb caldo de verdures.
  • Patata bullida o puré de patata.
  • Puré de verdures ecològiques. Si són verdures de cultiu intensiu, afegir una tira d’alga marina i arrel de cúrcuma.
  • Pastanaga, porro, ceba, alls, moniatos, cors de carxofa, carabassa i carbassó, mongeta tendra.
  • Liquats vegetals: arròs, ametlla, civada sense gluten,
  • Llegums: Quinoa
  • Aus blanques: pollastre, gall d’indi, ‘poularda’,…
  • Peixos blancs: lluç, rap, llenguat,…
  • Fruites: Poma cuita, pera cuita, alvocat cuit, mango cuit.
  • Iogurt, si es tolera.
  • Mató introduït poc a poc.
  • Olis: Coco, sèsam, gira-sol ecològic.
  • Farina d’ametlla, pinyons, dàtils naturals cuits i mantega ecològica, si es tolera.
  • Sal marina natural, aigua de mar, arrel de cúrcuma, arrel de gingebre.
  • Plantes medicinals: Farigola, camamilla, til·la, reina dels prats, melissa, pasiflora, rosella, flor de taronger i rodiola.
  • Atenció especial amb l’ús de la Echinàcia. Podria afavorir procesos d´autoimmunitat que estessin en marxa.
  • Suplements antiinflamatoris i reparadors de la mucosa intestinal: Alga chlorel·la, cúrcuma, complex d’aminoàcids reforçats amb L.glutamina, complex vitamínic del grup B reforçats amb vitamina B3, B6 i B12. Olis omega-6 i omega-3. Extracte de civada verda, Oli de coco.
  • Minerals i oligoelements: Magnesi, zinc, manganès, liti.

quinoa aliment per a les intoleràncies alimentàries

Aliments incompatibles:

  • Mai: Sal comú de taula, sucres, ou cru, fiambres i embotits, brioxeria industrial, edulcorants artificials, mel industrial, gelats industrials, enllaunats, precuinats, begudes gasoses i ensucrades, pans industrials, margarines, alcohols destil.lats de categoria corrent. Carns processades. Carns cuites industrials.
  • En el primer estadi de la Dieta: Vinagres, fruites crues, confitures, tomàquet i les seves salses, fruites cítriques, pebre, aliments amb elevat contingut de fibra dura, porc, vedella, peixos blaus, fruits secs oleaginosos, etc.

Si voleu aprofundir en aquesta o altres qüestions, us espero al Centre Mèdic Atlàntida.

Entrevista a Pilar Betriu_intoleràncies alimentàries

Pilar Betriu Blasco

Dietista-Nutricionista Centre Mèdic Atlàntida

 

Compartir

Escriure un comentari

Nom*

Email* (never published)

Website

LA INFORMACIÓ TAMBÉ ÉS SALUT I BENESTAR. ATLÀNTIDA POSA AL TEU ABAST TOTS ELS CANALS PER LA TEVA COMODITAT.

Més a prop teu que mai:

RSS Twitter Facebook Linkedin Youtube