Blog Atlàntida Salut

3 motius per reduir el consum de carn de la teva dieta

Steak GerichtD’uns anys ençà, el consum de carn està en el punt de mira i, cada cop, hi ha més persones convençudes que l’alimentació és un factor decisiu per poder tenir un planeta més sostenible i gaudir d’un bon estat de salut. 

Només reduint el consum de carn i els seus derivats a un màxim de 5 racions a la setmana ja estaríem contribuint a la millora de la salut personal, col·lectiva i del planeta. Si necessites idees de receptes, en aquest enllaç trobaràs opcions molt interessants.

Són molts els motius per un consum més racional de carn. Tot seguit la dietista-nutricionista d’Atlàntida, Pilar Betriu, ens ho explica. 

UNA VISIÓ HOLÍSTICA DE L´ORGANISME

L’organisme humà és un sistema inestable i obert, la qual cosa implica, per a  poder subsistir i sobreviure, una constant aportació d’energia i un intercanvi de materials amb el medi extern de dit ecosistema.

Aquesta realitat biològica es du a terme, bàsicament, a través de la respiració i de l’alimentació-nutrició, que conformen el metabolisme. 

Els òrgans implicats són la pell (interna: mucoses /externa: dermis, epidermis, hipodermis), pulmons, intestí, fetge, ronyons, cervell i altres òrgans que configuren el sistema digestiu, hepatobiliar i neurològic.

3 motius per menjar menys carn, les tres “S”: Salut, Sostenibilitat i Solidaritat.

1-Per la nostra Salut:

La carn procedent de granges intensives pot tenir presència de substàncies tòxiques, hormones, antibiòtics  i altres fàrmacs. Si parlem dels derivats càrnics processats (embotits, hamburgueses, salsitxes i altres pastes de carns) hi podem trobar presència d’additius químics indesitjables,  així com plaguicides i fertilitzants procedents del pinso de farratges de conreu intensiu amb què s´alimenta als animals. Totes aquestes substàncies  s’acumulen al teixit gras. 

Segons l’OMS, el consum actual excessiu de carn pot provocar un increment en els nivells de colesterol i de greixos saturats, i elevar el factor de creixement, perjudicant la nostra salut i sent la causa del desenvolupament de malalties com l’obesitat, la síndrome metabòlica, alguns tipus de càncer, arteriosclerosi, hipertensió…

Per tot això és important reduir la presència  d’aliments animals en la nostra dieta.

Selection of healthy food on rustic wooden background

Moltes persones opten per transitar a una dieta ovo-lacteo-vegetariana, flexi vegetariana o vegana. Hi ha qui ho practica durant un mes coincidint amb els canvis estacionals, per donar treva a l’organisme i optimitzar la salut.  

Aquesta mesura ens ajudarà també a recuperar el nostre organisme dels excessos de l’estiu (exposició a temperatures elevades, intempèrie, radiacions solars, major sedentarisme, canvis en hàbits alimentaris)…, qui més qui menys ha adquirit uns quilos excedents, no sempre desitjats ni saludables.

Deshidratació, sequedat de cabell, pell i mucoses, èczemes, fatiga i apatia que en alguns casos respon a la llarga etapa de sudoració i transpiració que ha comportat pèrdua d’aigua junt amb minerals i oligoelements, que no es poden recuperar tan sols amb un augment de l´aportació      d’aigua.

A la vegada, les dietes estivals o realitzades durant les vacances acostumen a variar en contingut en relació a la quotidianitat anual: més pa amb embotits o carns curades, salaons, gelats, brioixeria, begudes refrescants gasificades ensucrades, plats freds i precuinats processats, excés de vegetals crus, aperitius i ”tapes”, refregits.

Aquests hàbits comporten, haver fet més acopi de: 

Greixos saturats, sucres, toxines, que poden conduir a la pujada de pes, colesterol, triglicèrids, sobrecàrrega hepàtica i renal. Igualment en pot resultar una acidificació del PH intern, situació del tot no adient de cara a la cura de pell i mucoses i prevenció d´altres patologies més greus. 

2- Per la sostenibilitat i contribuir al medi ambient.

El volum del consum de carn, i derivats carnis, al conjunt del món occidental, ja no és sostenible pel planeta.

Menjar carn o productes carnis dues o tres vegades al dia no és aconsellable per salut, per sobrecàrrega dels sistema de producció.  

La ingesta de carn s’està estenent també a ritme veloç al món oriental i d’altres zones del planeta on abans el sustento es basava en cereals i llegums amb petites porcions de peixos i làctics.

Tot plegat comporta un ritme creixent de l’activitat de producció animal (cosificat), convertida ja en indústria ramadera de cria intensiva, que és:

-Insostenible per a la salut humana, realitat ja esmentada (carns hormonades i medicades en excés durant la criança, químics additius en les carns processades). Està científicament abastament estudiat, descrit i publicat l’impacte d’aquestes pràctiques alimentàries vers la salut humana i promoció de malalties ben prevalent en el nostre àmbit.

-Insostenible pel medi ambient per l’emissió de gasos, purins i fems que contaminen l’aire que respirem, el sol, subsol i les aigües. A més, contribueixen en gran manera sobre l’efecte hivernacle i per tant, l’escalfament global i el canvi climàtic. Tanmateix, la indústria animal ha canviat radicalment l’agricultura mundial; actualment està al servei de la producció de pinsos, ha eliminat la pagesia tradicional, petits i mitjans productors, i els mètodes sostenibles de conreus. S’ha eliminat la diversitat de llavors genuïnes i espècies vegetals diversificades. 

S’ha introduït la fitoquímica com ara insecticides, plaguicides i fertilitzants de síntesi, descrits com a COPs (contaminants orgànics persistents) en la producció agroalimentària que arriben als humans i animals a través de la respiració, les aigües i els aliments. 

-Insolidaritat vers el greu problema de la fam en l’àmbit planetari. El 70% de les terres mundials és ocupat per pastures i cultius intensius i transgènics de farratge animal per pinsos i altres formats). 

-Crueltat en el tracte a l’animal convertit en matèria primera industrial ja que són sistemes de criança intensiva.

Tot això va conduint a uns nivells de contaminació i toxicitat mediambiental molt perjudicials per a la salut a tots els nivells.

Us recomano llegir el llibre “El negocio de la comida” Esther Vives, 2014 Barcelona. 

Hi ha alternatives: altres maneres de menjar són possibles.

Individualment, com hem dit al principi, reduint sols el consum de carn o derivats a 5 racions màxim a la setmana, estaríem contribuint a la millora de la salut personal, col·lectiva i del planeta. Són dietes saludables, ecològiques i solidàries aquelles que opten per obtenir majoritàriament la proteïna directament de la ingesta de productes vegetals.

3-SOLIDARITAT

Disminuir la ingesta de carns és una manera d’evitar un sobre cost al planeta i alhora es pot donar un millor repartiment de recursos

El problema de la fam no és una qüestió d’obtenció i producció alimentària, és una qüestió de distribució d’aliments

I si alguna cosa té clara la generació actual d’adolescents i joves en la que cada dia són més nombrosos els que van a la consulta del servei de dietètica per transitar a l’alimentació vegetariana i vegana, és la coherència en tots els àmbits de la vida. Una bona dosi de responsabilitat i crec que amb aquesta pràctica intenten assumir la tasca de cuidar el seu present i el seu futur. La seva austeritat, ho són molt al fons, el seu sentiment de justícia i la seva veracitat, estimula l’empatia i el desig de desplegar recursos per ajudar-los.

Alternatives en el conreu  són possibles. 

Actualment s’estan donant a Europa, a Catalunya i també a Espanya moviments d’emprenedoria de cultius ecològics; són petites i mitjanes empreses, valentes, innovadores  que estan decidides a proporcionar als consumidors una oferta saludable i sostenible. El problema actual radica en el fet que, tot i que el nivell de conscienciació dins la població segueix una tendència creixent, la demanda és encara reduïda i els preus elevats, i tan sols es podria resoldre aplicant polítiques que permetessin fer aquests productes més assequibles, per augmentar-ne la demanda i el consum i poder així proporcionar una bona relació qualitat-preu, fet que reforçaria el desenvolupament sostenible d’aquesta agricultura.

L’alimentació ovo-lacteo-vegetariana pot tractar-se d’una de les formes alimentàries més prevalent al nostre planeta a mitjà termini. 

 

Escriure un comentari

Nom*

Email* (never published)

Website

 

LA INFORMACIÓ TAMBÉ ÉS SALUT I BENESTAR. ATLÀNTIDA POSA AL TEU ABAST TOTS ELS CANALS PER LA TEVA COMODITAT.

Més a prop teu que mai:

RSS Twitter Facebook Linkedin Youtube