La llei 39/2006 del 14 de desembre, de promoció de Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, és la coneguda com a llei de dependència. L’objecte d’aquesta llei és reconèixer un nou dret de ciutadania, “El dret a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones depenents, mitjançant la creació d’un Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència SAAD.
Dins dels principis que la llei recull, els més importants són el caràcter universal i públic de les prestacions, és a dir que les prestacions seran finançades per l’estat i les comunitats autònomes, i tindran dret a elles totes les persones que ho necessitin. L’accés a les prestacions es realitzarà en condicions d’igualtat i totes les Administracions Publiques participaran per fer-ho possible.
Les persones depenents tenen una sèrie de drets als quals tenen accés, com:
Accés als serveis previstos en la Llei de Dependència i en ocasions excepcionals, a prestacions econòmiques.
A rebre informació completa i de manera continuada en el temps, a la confidencialitat en la recollida i tractament de dades personals, etc…
Les persones depenents també hauran de complir amb una sèrie d’obligacions com:
Facilitar tota la informació i dades que els demanin les administracions competents perquè puguin valorar el seu grau de dependència.
Comunicar totes les ajudes personalitzades que reben i usar les prestacions econòmiques per a les finalitats amb les quals van ser lliurades.
Hi ha una sèrie de requisits que cal complir per poder accedir als drets que estableix la Llei de Dependència, com ser espanyol, tenir qualsevol edat (peculiaritats per als menors de tres anys) i ser persona depenent en algun dels graus establert per la Llei de Dependència.
El grau I de dependència moderada és quan la persona necessita ajuda per realitzar diverses Activitats Bàsiques de la Vida Diària almenys una vegada al dia o té necessitats de suport intermitent o limitat per a la seva autonomia personal.
Es correspon a una puntuació final del Barem de Valoració de la Dependència de 25 a 49 punts.
Per conèixer el grau de dependència que té una persona s’ha de sol·licitar en serveis socials de la localitat a la qual pertany , que un equip de professionals acudeixi al domicili per valorar la situació.
El grau II de dependència severa és quan la persona necessita ajuda per realitzar diverses Activitats Bàsiques de la Vida Diària dues o tres vegades al dia però no requereix el suport permanent d’un cuidador o té necessitats de suport extens per a la seva autonomia personal.
Es correspon a una puntuació final del Barem de Valoració de la Dependència de 50 a 74 punts.
El grau III de gran dependència és quan la persona necessita ajuda per realitzar diverses Activitats Bàsiques de la Vida Diària (banyar-se, vestir-se, anar al lavabo, mobilitat, continència…) diverses vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial necessita el suport indispensable i continu d’una altra persona o té necessitats de suport generalitzat per a la seva autonomia personal.
Es correspon a una puntuació final del Barem de Valoració de la Dependència de 75 a 100 punts.
Consisteix en la prestació de 30 hores mensuals, durant tota la vigència de l’assegurança, de serveis d’atenció domèstica (neteja i cura de la llar, elaboració dels menjars, realització de compres, cura de la roba) i atenció personal (cura personal, ingesta de menjars i medicació, desplaçaments dins la llar, acompanyaments fora de la llar) als assegurats que abans dels 65 anys siguin acreditats per els Organismes Oficials corresponents, segons la Llei de Dependència 39/2006, de la condició de Persona Depenent de Grau 3.
Enrique Gómez
Psicòleg – Centre Mèdic Atlàntida
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
