D’esquena, cervical, als peus, de cap, menstrual, dental, d’estómac… Tots, en alguna ocasió o de manera recurrent, hem sentit dolor en alguna o diverses parts del cos. A conseqüència d’un cop, una caiguda, una malaltia o una intoxicació, o com a efecte secundari de prendre una medicació determinada, la veritat és que tots els humans experimenten en algun moment de la vida el dolor físic. De fet, hi ha persones que han d’aprendre a conviure amb el dolor diàriament.
“El dolor és una experiència individual complexa que inclou aspectes sensorials, emocionals i socials“, explica la Societat Espanyola del Dolor (SED). I és un element que generalment actua com a senyal d’alarma, ja que ens permet detectar una lesió als teixits o una malaltia al cos.
Normalment, la intensitat del dolor depèn del nivell i la severitat de la malaltia o l’accident que s’hagi patit, però és molt important remarcar que un mateix dolor no serà experimentat de la mateixa manera per diferents persones. I és que els missatges que el dolor envia al cervell s’interpreten de manera diferent per part de cada individu, i, a més, la nostra experiència en la vida dissenya la manera com experimentem i expressem el dolor.
Algunes persones, tal com explica la SED, semblen més predisposades al dolor, mentre que d’altres semblen que són immunes: “Aquestes diferències poden ser un reflex de l’educació o la cultura de cada persona. Amb tot, cada vegada hi ha més proves que la resposta al dolor té molt a veure amb els gens”.
Hi ha diferents classificacions del dolor, tot i que la més clara és la que diferencia entre el dolor agut i el dolor crònic.
El dolor agut es percep de manera gairebé immediata, en el mateix moment del contacte amb l’estímul dolorós o poc després. Sol durar uns segons, uns minuts o fins i tot dies, però generalment remet juntament amb l’afecció que l’origina, per exemple, una lesió muscular, una fractura òssia o una patologia passatgera. Normalment el produeix una estimulació nociva, un dany tissular o una malaltia aguda, i gairebé no es percep en els teixits més profunds de l’organisme.
Totes les persones senten dolor en algun moment de la vida. Així i tot, hi ha un gran nombre d’individus que pateixen dolor durant un llarg període de temps, amb poc o cap alleujament: “El problema el trobem en els dolors que haurien de desaparèixer, però no ho fan. No hi ha un temps específic després del qual un dolor agut es converteix en crònic; això depèn de la forma individual de cada dolor i persona. Per regla general, si el dolor ha durat molt més del que s’esperava quan va començar, es pot convertir en un dolor crònic”, assegura la SED.
El dolor crònic pot tenir un origen clar, com, per exemple, patir una malaltia persistent als teixits (com és el cas de l’artritis), presentar una lesió als nervis, ser conseqüència de la diabetis o d’un herpes, derivar d’un càncer, ser fruit d’una lesió muscular…, o tenir un origen indeterminat (quan no se’n pot localitzar –o no existeix– la causa).
Un cop diagnosticat el problema de base (una lesió traumàtica, una malaltia concreta…), el metge ha d’intentar tractar el que està provocant el dolor, per aconseguir que remeti. Paral·lelament, pot receptar al pacient que prengui analgèsics o calmants, per mitigar aquest símptoma.
Però quan no es distingeix l’element causant, o no té cura, l’única solució és atacar directament la sensació dolorosa per eliminar-la o reduir-la i millorar la qualitat de vida de la persona afectada. Això és el que sol passar a l’hora de tractar cefalees i migranyes, malalties com la fibromiàlgia, el mal d’esquena associat a l’edat o el dolor artrític, per posar alguns exemples.
A més del tractament amb fàrmacs, es pot recórrer a altres recursos per intentar reduir aquesta sensació desagradable: algunes persones noten millora sotmetent-se a sessions de fisioteràpia i osteopatia; d’altres, després de fer banys calents; hi ha qui se sent més bé practicant disciplines com el ioga o el pilates; també pot ajudar la psicoteràpia… És qüestió de buscar què funciona en cada cas particular i deixar-se aconsellar pels especialistes mèdics.
El dolor és un problema físic, però també psicològic i social, que pot afectar el desenvolupament i la conducta normal d’un individu.
I és que el dolor, tant si és crònic com si no, sol minvar notablement la qualitat de vida de qui el pateix. Per norma general, una persona amb dolor no pot treballar, presenta dificultats per desenvolupar les activitats diàries i, en alguns casos greus, fins i tot queda incapacitada per tenir cura de si mateixa. A més, la gana, la son i el rendiment intel·lectual també es poden veure afectats.
A tot això s’hi afegeix el factor psicològic: el dolor limita la vida social i afectiva, genera inseguretat, introversió, cansament, estrès, sensació de soledat, frustració, impotència, preocupació… Factors que poden desembocar en estats depressius i que s’han de tractar immediatament amb ajuda psicològica.
Normalment, si el dolor persisteix més de quatre setmanes malgrat seguir un tractament per alleujar-lo, o si ja s’ha tractat el problema que el causava i tot i això el dolor encara és present, el metge pot remetre l’afectat a un especialista del dolor o una unitat de tractament del dolor.
Les unitats de tractament del dolor s’han establert els últims anys per atendre les necessitats de les persones que pateixen dolor crònic. Ofereixen un tractament integral i disposen d’un equip de professionals, com ara anestesiòlegs, infermers i/o psicòlegs, a més d’altres metges especialistes. Tenen l’objectiu d’ajudar les persones amb dolor a millorar tant com sigui possible la seva qualitat de vida.
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
