El despertar del ioga a Occident

Acabo d’escoltar una conferència d’una mestra de ioga Jñana Dakini i m’ha fet reflexionar i he sentit la necessitat d’escriure un post per a contextualitzar la pràctica de ioga que tenim avui dia.

Fa 18 anys que practico el ioga d’una manera continuada a diferents intensitats.

Em vaig iniciar gràcies a una bona amiga mestra de ioga, Elena Figarola, qui va introduir el ioga ashtanga (ioga dinàmic) a Barcelona en aquestes èpoques.

Aleshores, no era una pràctica que estigués de moda i jo m’abstenia de comentar-ho públicament.

Avui dia, és popular i aspiracional. Les marques de moda han llançat tota classe de vestuari per a la pràctica i s’ha creat tot un món al voltant del Ioga.

Les meves reflexions són les següents:

És una moda portada d’orient i ha vingut per a quedar-se?

I, realment ha calat el que hi ha darrere d’aquesta pràctica? O ens hem quedat en el superficial?

És només un entrenament físic, un desafiament per aconseguir la perfecció en les asanas /postures i reptar-se per a millorar?

Realment el IOGA és una manera d’entendre la vida i d’autoconeixement que va més enllà d’una pràctica física que senti bé.

Crec que faltaria aprofundir més, en general, s’ha quedat en el superficial, en la punta de l’iceberg.

I com arribar a la part no visible de l’iceberg?

• Des de l’amabilitat amb un mateix i amb el seu cos, amb la flexibilitat mental i física i no des de l’exigència i el postureig.

• Des de la consciència de cadascuna de les postures/asanas treballant cadascuna d’elles a cada moment, amb consciència.

• Amb consciència corporal, investigant cada part del nostre cos, com es mou, quins músculs mobilitza, com un se sent en aquest moment, si realment pot arribar a més o millor quedar-se com està, arribar a sentir la seva temperatura, la calor corporal, la satisfacció de sentir com amb la respiració i en concret l’exhalació es pot arribar a una major flexibilitat.

• Ser conscients de com ens enfrontem a cadascuna de les asanas; amb por, amb dolor, amb aversió, amb plaer, amb afecte, amb evitació, etc.

Enfrontant-nos amb honestedat a aquelles asanas que se’ns presenten amb dificultat amb una ment de principiant i sense judici, gaudint d’aquelles que són més afins, intentant fer un pas més.

Si som conscients de les nostres limitacions, podem arribar a millorar cadascuna de les postures sentint l’esforç, però sense danyar-nos. Cadascun ha de conèixer els seus propis límits.

La bona pràctica del ioga és la que ajuda a conèixer-se.

És més important el gaudi del procés que la cerca de la perfecció de la postura.

No ens sentim igual cada dia, per la qual cosa la pràctica del ioga s’ha d’adaptar a com ens sentim en aquest moment. Més intens quan ens trobem bé i més relaxat quan tenim un dia més complicat de salut o en l’àmbit emocional.

I, això és només una part del ioga;

El Ioga va més enllà de l’activitat física, de les postures, connectant el cos amb la ment via la respiració conscient.

La veritable pràctica del ioga és una manera d’entendre la vida, és una actitud davant la vida i es defineix en els següents reptes:

• Cuidar el nostre cos, a través de les postures, un es torna flexible i descobrim fins a on podem arribar.

• Estar bé amb el món que ens envolta, cuidar el planeta, la casa, tot el que ens envolta.

• Estar bé amb nosaltres mateixos, cuidar-nos per fora i per dins, alimentar-nos bé, tenir pensaments positius i conrear l’alegria de viure.

• Respirar de manera conscient, conèixer la nostra respiració amb la finalitat d’aconseguir calmar la ment.

• Cuidar els nostres pensaments i desitjos, pensar amb amor i no tenir enveja dels altres.

• Treballar la concentració, aprendre a mantenir la ment fixa amb atenció plena sense distreure’s.

• Practicar la meditació, calmar i aquietar la ment a partir de la respiració profunda.

Quan un fa temps que practica tots els punts anteriors, haurà après a viure en pau, estar bé amb un mateix i amb els altres.

Tots portem dins la llavor del ioga, només necessitem regar-la cada dia i fer-la créixer.

Us adjunto l’enllaç de la conferència de Jñana Dakini perquè la pugueu gaudir.

https://www.youtube.com/watch?fbclid=IwAR2SuKD9enpDSVPxnD225pGArIF0iFJj6EHeetUKRI32KhWqjjQMni6sOF8&v=dDXRBkaP3d8&feature=youtu.be

Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]