Aquest metge tan reconegut assegura que la majoria de malalties, incloent-hi les addiccions, tenen com a origen un trauma psicològic. Segons la seva teoria, quan aquest estrès s’allibera, l’estat físic del malalt millora.
Gabor Maté és un metge canadenc d’origen hongarès que ha dedicat gran part de la seva trajectòria a estudiar la connexió entre el cos i la ment i l’impacte que pot tenir el trauma emocional en el desenvolupament de malalties.
Quan tenia només dos mesos, l’Alemanya nazi va ocupar Hongria. Per protegir-lo, la seva mare jueva el va lliurar a una família cristiana, i després va viure amb uns parents unes quantes setmanes. Maté explica que no va ser conscient d’aquest trauma ni del seu impacte en la relació amb els seus fills fins que va ser adult.
Les seves pròpies vivències el van animar a investigar la relació entre els traumes infantils i les addiccions i, més tard, va ampliar el seu camp d’estudi per entendre com viure experiències traumàtiques i estressants pot afectar la salut. Entre les seves obres, destaca El mito de la normalidad, una profunda anàlisi de l’origen de les malalties.
Vegem per què és important cuidar la ment i saber gestionar bé les nostres emocions per gaudir d’una bona salut general.
«El trauma no és el que et va passar, és el que va passar al teu interior com a resultat del que et va passar»
Aquesta és una de les idees centrals de l’enfocament de Gabor Maté i serveix per entendre una distinció clau: no és el mateix un esdeveniment traumàtic que el trauma. Mentre que l’esdeveniment fa referència al que va passar (una pèrdua, una situació d’estrès, una experiència dolorosa), el trauma té a veure amb la ferida emocional que aquest fet deixa en la persona. De fet, la paraula trauma prové del grec antic τραῦμα [trauma], que, literalment, significa ‘ferida’ o ‘lesió’.
En aquest sentit, Maté planteja que el trauma és una ferida psicològica interna que es pot manifestar tant a nivell emocional com físic. Comprendre-ho així implica que no estem davant d’una cosa fixa o immutable, sinó davant d’una ferida que, com qualsevol altra, es pot abordar i sanar.
En el seu enfocament, la infància hi ocupa un paper central. Aquests primers anys és quan el cervell està en ple desenvolupament i quan es configuren tant la personalitat com les creences bàsiques sobre un mateix i el món. Per això, moltes de les formes en què una persona gestiona el que li passa a la vida adulta estan profundament condicionades per com va ser cuidada, entesa o acompanyada en aquest període.
Per identificar possibles empremtes d’un esdeveniment traumàtic, Maté proposa fixar-se en quatre grans patrons de comportament, coneguts com les 4 C:
Convé tenir en compte que aquest model no forma part dels sistemes diagnòstics clínics estandarditzats, com els que es fan servir en psiquiatria per definir el trastorn per estrès posttraumàtic. Més aviat, és una proposta divulgativa que cerca oferir una manera accessible de comprendre com les experiències primerenques poden influir en la salut emocional al llarg de la vida.
Una altra de les aportacions de Maté al camp de la psicologia té a veure amb el treball terapèutic del compassionate inquiry (o indagació compassiva), que busca destapar traumes infantils i emocions reprimides com a causa de malalties i addiccions. Per afavorir el procés de curació, el pacient s’ha de sentir segur amb el terapeuta i tractar els esdeveniments traumàtics viscuts amb compassió.
El que és important és que el procés no busca reviure l’esdeveniment traumàtic de manera intensa ni forçada, sinó generar prou seguretat per poder-lo mirar sense quedar-hi atrapat. Aquesta mirada compassiva —d’aquí el nom— és el que permet començar a deixar anar respostes automàtiques i desenvolupar una relació més conscient amb un mateix.
El compassionate inquiry no és tant una tècnica estructurada pas a pas com una manera d’investigar l’experiència interna. Es tracta d’escoltar amb profunditat, connectar present i passat i entendre que fins i tot els patrons més problemàtics tenen una lògica quan es veuen d’acord amb la història personal.
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
