L’obesitat infantil s’ha convertit en un objectiu de salut pública de primer ordre a la majoria de països. Segons els últims càlculs de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el nombre de lactants i nens petits (de 0 a 5 anys) que pateixen sobrepès o obesitat va augmentar de 32 milions el 1990 a 41 milions el 2016. Xifra que ascendeix fins els 340 milions observant a nens i adolescents (de 5 a 19 anys). És més, es calcula que el 2022 hi haurà més nens obesos que amb insuficiència ponderal (pes inferior al què correspon a l’edat).
Davant d’aquestes xifres tan alarmants, cal preguntar-se: Què estem fent malament els pares? Es pot prevenir l’obesitat infantil?
¿Obesitat o sobrepès?
L’obesitat i el sobrepès es defineixen com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Per saber si una persona té obesitat o sobrepès s’utilitza l’Índex de Massa Corporal (IMC), que es calcula dividint el pes en quilograms pel quadrat de l´alçada en metres (kg/m2). L’OMS defineix el sobrepès com un IMC igual o superior a 25, i l’obesitat com un IMC igual o superior a 30.
Aquests llindars serveixen de referència per a les avaluacions d’adults, però per als nens els valors de referència de l’IMC no es poden aplicar amb exactitud, ja que canvien segons l’edat i el sexe. Per aquest motiu, per seguir l’evolució de la corpulència durant el creixement, els pediatres consulten les corbes de referència, un patró que els permet comparar l’alçada i el pes i determinar si hi ha risc de patir obesitat.
Alimentació desequilibrada i sedentarisme
Segons un estudi de l’OMS, al nostre país, al voltant d’un 40% dels petits tenen sobrepès i un 19% dels nens i un 17% de les nenes presenten obesitat. Davant unes xifres tan elevades, és fonamental educar els nens i els pares perquè estableixin uns hàbits alimentaris saludables i incorporin l’exercici físic en el dia a dia; ja que les causes de l’obesitat i el sobrepès responen bàsicament a hàbits relacionats amb l’estil de vida.
Conseqüències de l’obesitat
La Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat assegura que un nen obès té moltes probabilitats de ser un adult obès. I els perills de l’excés de pes i l’obesitat són molt greus: “augmenten de manera considerable el risc de desenvolupar malalties com afeccions cardiovasculars, diabetis o dislipèmies, eleven el risc de presentar problemes psicològics i desadaptatius i redueixen l’esperança de vida“.
A més d´aixó, patir un sobrepès accentuat o ser obès durant la infància o adolescència sol comportar conseqüències psicològiques molt importants, que es tradueixen en una baixa autoestima, resultats escolars anormals, estigmatització, canvis en les relacions socials, etc. Problemes que apareixen o són reforçats per factors com la burla dels altres nens, els problemes a l’hora de comprar roba, la dificultat de relacionar-se afectivament amb altres persones per por de ser rebutjats o la pressió del què diran. Alguns estudis demostren que els menors obesos presenten amb més freqüència trastorns depressius i ansiosos, i que aquests augmenten amb l’edat.
La importància d’una alimentació sana
La causa fonamental de l’obesitat i el sobrepès és un desequilibri entre la ingesta i la despesa de calories. Per evitar aquesta descompensació calòrica, cal posar especial atenció a l’alimentació i a l’exercici. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, amb la seva Estratègia per a la Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat (NAOS) ofereix una sèrie de consells per aconseguir una dieta diària equilibrada a la infància o joventut:
Beneficis de l’activitat física durant la infància
Tots els nens i nenes haurien de realitzar una activitat física durant una hora al dia (continuada o en períodes de 10 minuts al llarg del dia) i, al menys, dues vegades a la setmana. Recorda:
La Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat explica que “l’objectiu final del tractament de l’obesitat infantil és aconseguir un adult amb un pes normal i amb uns hàbits de vida i alimentaris correctes”, i, en aquest sentit, el paper dels progenitors i dels professors a les hores dels àpats és essencial: han d’explicar la teoria, alhora que han de predicar amb l’exemple.

Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]