El doctor Eduard Estivill és metge pediatre, neurofisiòleg i especialista en medicina del son. Es va formar com a pediatre i neuropediatre a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on va treballar durant 8 anys i després va exercir a l’Hospital Sant Joan de Déu 8 anys més com a neuropediatre. Posteriorment, va viatjar als Estats Units per formar-se en l’especialitat de Medicina del Son i des de fa gairebé 40 anys presideix la Clínica del Son Estivill a Barcelona. És autor, entre altres llibres, de “Nen, a dormir”, un volum que aporta pautes per educar els nens petits a dormir correctament.
Pensem que podem brindar aquesta facilitat perquè la gent resolgui els problemes amb entitats solvents. No fem convenis amb tothom, ni de bon tros. Escollim les persones que creiem que fan bé la seva feina i que ofereixen un bon servei. Per això, aquesta relació amb Atlàntida ens sembla molt adequada.
Tenim més de 38 anys d’experiència i una reputació, perquè som molt seriosos. Oferim sobretot serietat per tractar els problemes del son. No som gurus, no interpretem, som científics que fem servir la ciència per ajudar les persones i crec que totes les persones d’Atlàntida podran gaudir d’aquestes possibilitats de guarir els seus problemes de son.
El son és un taller de reparació i restauració. Per tant, dormir és essencial per estar bé l’endemà, tant per la salut com pel benestar de tipus físic i mental. Si dormim bé, estem més alegres, més feliços i rendim millor. Per tant, el son és l’activitat més important que realitzem al llarg de la vida. Si comptem que podem viure 90 anys, veurem que 30 anys els passem dormint. És a dir, que un terç de la vida ens la passem dormint. I la gent dirà “home, com pot ser tantes hores dormint amb la quantitat de coses que cal fer”. Bé, dormim per estar desperts. Per tant, si no dormíssim aquests 30 anys, no podríem estar els altres 60 desperts.
No, en general dormim malament. Perquè dormir és una situació que està molt condicionada per diversos factors. Alguns són factors interns, relacionats amb malalties. Per exemple, si hi ha un problema de salut mental dormim malament. Si hi ha un problema neurològic, per exemple l’Alzheimer, la gent dorm malament, si hi ha abusos de drogues, excés d’estimulants, cafeïna, dolor… Tot això són causes de mal dormir, però la causa més important no és una malaltia, sinó com vivim el nostre dia actualment. Aquesta vida que ens toca viure és plena d’estrès, de tensions, de no saber desconnectar. I això fa que les persones dormin molt pitjor que fa uns anys.
No, és una realitat i cada cop més la gent està una mica conscienciada d’aquest tema. Abans no es parlava del dormir. La medicina del son és una especialitat molt nova. No fa més de 100 anys que els especialistes treballem en aquest temari. Per tant, molta gent fins ara pensava que dormir era perdre el temps i només ha estat en els darrers 20 o 30 anys que les persones ja estan conscienciant-se que dormir és molt important i que es poden resoldre els problemes de son.
Els dividim en 3 grans grups: la gent que no dorm, la gent que dorm massa i la gent que no deixa dormir. La gent que no dorm són els insomnes. Hi ha moltes causes que provoquen mal dormir i el que fem és veure primer què causa el problema i després aplicar el tractament contra aquesta causa. Després hi ha el segon grup, que són els que dormen massa, aquella gent que durant la nit no descansen bé i l’endemà tenen massa son. Aquí hi hauria els que fan apnees, els que tenen les cames inquietes, fins i tot malalties com la narcolèpsia. I el darrer grup és el que no ens deixa dormir. Són aquesta gent que a la nit, a banda de roncar, que això sí que no ens deixa dormir, donen sacsejades amb les cames o es mouen molt.
Doncs anant a la clínica del doctor Estivill, on us faran una visita adequada i el diagnòstic correcte, perquè no hi ha una sola solució per a tots els problemes. Per exemple, no hi ha una sola solució per a la gent que dorm malament, perquè hi ha més de 40 causes que provoquen dormir malament. Abans es feien servir les pastilles per solucionar els problemes de mal dormir. Ara ja no ho fem mai perquè ja sabem que la pastilla no és ni bona ni dolenta, sinó que està ben utilitzada o mal utilitzada. Per tant, en algunes situacions la pastilla serà correcta, però en altres no servirà de res. Per això, el més important és acudir a un especialista que farà el diagnòstic amb una visita, que consisteix en un historial clínic, fer les proves que siguin necessàries per confirmar la sospita del diagnòstic i aplicar el tractament correcte.
Aquesta és una gran pregunta. Com que el son és un taller de reparació, el que hem de veure no és tant les hores que dormim, sinó com estem l’endemà. Si l’endemà estem alegres, amb ganes de fer coses, tenim força, tenim alegria, tenim positivisme, aleshores vol dir que les hores que hem dormit són adequades. El senyal per saber que no dormim bé és veure com estem durant el dia: si ens aixequem cansats, si tenim mal de cap, ens adormim davant de situacions avorrides… això és molt important. Tot això són símptomes que ens han de fer pensar que podem tenir un problema de son i acudir a la persona que ens pugui ajudar millor.
Totalment cert, perquè el son és un taller de reparació física i reparació mental. Durant la nit, el que fem és reparar els nostres teixits per poder gastar aquesta força l’endemà i reparem la nostra ment, o configurem novament la nostra ment, per poder estar bé l’endemà i acceptar les situacions emocionals que viurem. Si aquest taller no funciona correctament, lògicament al dia següent tindrem totes aquestes complicacions que avui dia podem solucionar.
La resposta ha de ser sí, però segons l’edat. Per exemple, un nen de 4 anys, que es mou molt i que aprèn moltes coses, gasta molt la part física i la part mental i necessita 11 hores per reparar i estar bé l’endemà.
I, finalment, sí que és cert que sabem una cosa nova i és que:
Perquè quan som joves tenim molta son i poc temps per dormir. Quan som grans tenim molt de temps per dormir i poca son, amb la qual cosa pensem que hem de dormir més, recorrem a les pastilles i aquí és on ens equivoquem. Perquè una pastilla per dormir provoca això: dormir. Per exemple, un avi, o jo mateix, em puc prendre una pastilla per dormir i aixecar-me potser al cap de 3 hores per anar al bany perquè la meva pròstata m’ho demana. Aleshores, què passa? Que m’aixeco sota els efectes de la pastilla, de manera que tinc un risc superior a patir una fractura de coll de fèmur. Per això les pastilles en la gent gran no són adequades.
El primer que hem d’entendre és perquè fem les migdiades i, per contestar-ne la durada, hem de saber el següent: quan dormim és com si baixem els esglaons d’una escala. El primer esglaó és el son superficial, que sol durar entre 15 i 20 minuts. Posteriorment, caiem en un son profund. Doncs bé, avui dia sabem que el cervell està preparat per dormir en la franja horària nocturna, que va des de les 10-11-12 de la nit fins a les 6-7 del matí. Això seria el son normal en aquesta franja horària. Però 8 hores després d’haver-nos aixecat, el cervell té una petita necessitat de migdiada. Petita vol dir curta, perquè és un complement de les 8 hores que hem dormit durant la nit. Si nosaltres dormim 6 hores i fem la migdiada, aleshores segurament tindrem massa son, caurem en un son profund, i és quan ens aixequem amb la sensació que la migdiada no serveix per a res.
No. Quan dormim baixem els esglaons d’una escala i el que pot passar és que hi hagi situacions externes que no ens deixin baixar aquests graons. Sempre expliquem que no és el mateix descansar que dormir profundament. Hi ha gent que dorm les hores, però no arriba les fases més profundes. Però això és un símptoma, ja que la gent et pot dir “mira, jo dormo les hores, però em sento amb poca energia, que no descanso”. Aleshores és quan cal estudiar quina és la causa que aquest son no sigui profund.
Això és habitual avui dia, aquest tipus d’insomni per tensions i estrès. Hi ha diverses tècniques. No cal prendre pastilles per a aquesta situació perquè no l’arreglarà, sinó que moltes vegades el consell més pràctic seria sortir del llit, agafar un llibre amb poca llum i intentar fer alguna cosa avorrida per desconnectar-nos. Seria una petita ajuda per a aquesta gent que li costa dormir quan es desperta a mitjanit.
Tot! El son comença quan obrim els ulls al matí. Tot allò que fem durant el dia són pautes que ens ajuden a dormir millor, que són molt fàcils d’entendre però molt difícils de complir, perquè els humans som molt poc responsables amb nosaltres mateixos. Les rutines són molt fàcils: aixecar-nos sempre a la mateixa hora, dormir a la mateixa hora, fer exercici a primera hora del matí, si no podem anar caminant fins a la feina o si anem amb transport públic, baixar una parada abans i caminar almenys 15 minuts, que ens toqui la llum del sol al matí… I els àpats també són importants. Cal esmorzar com un rei, esmorzar com un príncep i sopar com un lacai. Sopar poc i sopar aviat per deixar que l’estómac faci això que ara està tan de moda que es diu el dejuni intermitent, que és el que feien abans els besavis, quan no hi havia llum. Anaven a dormir a les 8 i s’aixecaven de matí a les 5 quan sortia la llum. Aquestes són les rutines de son que tothom sap. I et diuen “bé, ja sé que la llum dels mòbils no em va bé, ja sé que no puc fer exercici a última hora de la nit”, però ningú no les compleix o gairebé ningú les compleix. Sí que aconseguim que quan es compleixen les persones dormin molt millor.
La llum que provoca el mòbil pot aturar la funció tan important que és la secreció de melatonina. Però ara sabem alguna cosa més. Alguna cosa més que pot ajudar, molt innovadora. No és tant la llum que emet el mòbil, perquè en realitat és poca i, a més, es pot posar en mode nit, perquè la pantalla baixi d’intensitat, sinó que són els continguts que nosaltres mirem en aquest mòbil. Els continguts són terriblement addictius. Per exemple, quan llegeixes un llibre el que faràs és estar un capítol potser, o si escoltes música, sentiràs un parell de cançons. Comença i acaba. L’scroll d’Instagram i de Tiktok no acaben mai. I a més, et van donant estímuls de coses que t’interessen. Si us agraden les plantes, us ensenyaran com trasplantar-les. Si us agrada un tipus de música, us posaran aquell tipus de música. És a dir, t’enganxa. Amb la qual cosa és molt difícil deixar el mòbil i hem de fer una cosa molt pràctica: cal pactar amb nosaltres mateixos. No podem aconsellar que no utilitzem el mòbil perquè ningú no ens farà cas. Cal pactar. Per exemple, ens fixem 20 minuts. Podem utilitzar el mòbil amb el mode nit, poca llum i 20 minuts. Ens posem alarmes i complir l’alarma és una mica més fàcil quan ja tenim el perquè ho fem. Ens deixem utilitzar el mòbil per, potser, relaxar-nos, però hem de limitar el temps que el fem servir.
Això és la teoria, ara que encara no tenim dades científiques, de si els camps magnètics poden influir o no en el son. Encara no en sabem res. Nosaltres som científics i només recomanem o opinem quan hi ha una teoria científica demostrada. Pel que fa a això, encara no sabem res. És a dir, podem utilitzar els mòbils perquè no sabem què passarà. Potser d’aquí a 50 anys ens diuen que el mòbil ens ha trastocat, però, bé, jo ja no seré en aquest món.
És clar. Roncar no és normal. Per exemple, ara estem aquí fent aquesta feina i ningú ronca. Per què? Perquè estem desperts. El ronc es produeix quan, a la nit, ens relaxem i aquesta relaxació ens tanca el pas de l’aire, sobretot pel coll. L’aire entra i surt per un lloc més estret, fa vibrar les cordes vocals i provoca el ronc. Però aquest tancament del pas de l’aire pot ser total i aleshores s’anomena una apnea. I això sí que és greu perquè l’apnea significa manca d’oxigen i a la llarga pot afectar tot el nostre sistema cardiovascular, de manera que el risc de tenir un infart és molt alt quan ronquem molt i tenim moltes apnees. Això és molt important que tothom ho entengui. Això ho tractem i molt bé aquí a les nostres unitats i totes les persones d’Atlàntida podran gaudir en algun moment d’aquesta solució. Roncar no és normal, roncar pot matar.
Per les conseqüències. Si la persona que dorm malament i té apnees dorm en parella, el diagnòstic ja és clar, però hi ha molta gent que dorm sola. Amb la qual cosa la manera de saber-ho és per les conseqüències de l’endemà. La conseqüència més important és la somnolència. Si estem fent alguna cosa avorrida, no a la vida diària, que estem molt motivats i ens movem, sinó que quan fem una mica de relaxació, estem avorrits, conduint, llegint algun llibre que no ens agrada o no ens interessa, si ens ve la somnolència aquest és el senyal inequívoc que el nostre son no ha estat correcte i cal anar al metge.
Aquesta és una altra de les bones preguntes perquè els nens, igual que els adults, tenen problemes de son. Primer hi ha moltes causes mèdiques. Per exemple, un nen que pot tenir al·lèrgies dorm malament, el que té intoleràncies dorm malament, les petites otitis fan mal dormir, nens amb febrícules… Tot això són causes de mal dormir en un nen que el pediatre descarta. Després hi ha la causa més important, que seria força freqüent: un 30% dels nens tenen un mal hàbit de dormir. Gràcies als estudis científics en què hem col·laborat, quan jo vaig estar a Detroit fent l’especialitat allà amb el meu amic el pediatre Richard Ferber, vam veure quines coses es podien fer per ensenyar a dormir els nens. Això van ser normes que anomenem ensenyament d’aquest hàbit, publicades científicament, acceptades per tota la comunitat científica, que són les que s’apliquen actualment perquè els nens dormin millor.
No es poden explicar en 5 minuts, perquè primer cal entendre que és el que passa al cervell del nen. El cervell del nen quan neix és immadur, de manera que no pot fer un son seguit. El son està regulat per un petit grup de cèl·lules, que és el nostre rellotge biològic. Quan naixem, aquest rellotge biològic és immadur, per això el nen no dorm seguit, dorm a trossets. Hi ha altres zones del cervell que són immadures quan un nadó neix. Per exemple, no parla de seguida que neix, no camina, perquè els centres del cervell que regulen aquestes funcions són immadurs. Aleshores, el que vam descobrir nosaltres és que cal aplicar unes normes, com posar uns horaris, una conducta adequada, ensenyar el nen a dormir. I si ho fem bé, en menys d’una setmana els nens passen de ser un desastre, perquè no dormen, a dormir 11 hores seguides.
Tot depèn de si funcionen o no funcionen. La pastilla no és ni bona ni dolenta. Si la causa que provoca el mal dormir es pot tractar amb un fàrmac, aleshores és molt correcte. Hi ha problemes d’ansietat que es poden tractar amb fàrmacs; hi ha problemes de depressió que es poden tractar amb fàrmacs. En canvi, si una persona dorm malament perquè té unes males rutines de son, els fàrmacs no faran res. Per això el més important és que la medicació sempre sigui controlada pel metge, mai automedicació. Els farmacèutics també poden ajudar molt perquè en saben molt. També hi ha els productes no farmacològics. Molta gent utilitza suplements, com ara la melatonina. Tot això és correcte, però sempre que sigui el metge qui els aconselli, perquè no serveixen per a tot. Si una persona, per exemple, dorm malament perquè es pren 10 cafès al dia, per més melatonina que es prengui no dormirà bé.
El que em deia la meva àvia. Quan jo li vaig explicar que em dedicava a aquest tema, li vaig dir “mira, la gent dorm malament, els ensenyem a dormir”. I em va contestar “ui, això és molt fàcil, La gent dorm malament perquè no té la consciència tranquil·la”. I la veritat és que l’àvia ha tingut tota la raó del món.
El missatge és molt positiu perquè, gràcies al que sabem avui dia del son, tot es pot millorar. Algunes situacions les curem del tot i les persones dormen perfectament bé, i d’altres les aconseguim millorar amb el tractament. El missatge, doncs, és d’esperança. És una especialitat nova, però amb molta repercussió en el benefici per als pacients. Tots surten molt agraïts de visitar la Clínica Estivill. I nosaltres estem molt orgullosos de pertànyer a aquest grup perquè sabem que podem oferir a totes les persones una millor qualitat de vida.
Jo crec que aquest és un model seriós, un model seriós d’ajudar les persones. La unió de tot aquest grup de professionals, que són els que brinden aquests serveis, ho han fet molt bé a Atlàntida. Bé vol dir seriosos. El més important a la nostra professió és la serietat. Significa que hi hagi al darrere una bona praxi, que les coses es facin bé, i que d’alguna manera la gent se’n pugui beneficiar. I això Atlàntida ho té.
Si vols veure tota l’entrevista, mira-la aquí.
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
