
L’estrès postvacacional és una reacció adaptativa al canvi de ritme entre les vacances i la rutina diària. Una reincorporació gradual a la feina, mantenir hàbits saludables, prioritzar l’autocura i promoure una actitud optimista en pot minimitzar els efectes.
Després d’un període de vacances, la tornada a la rutina pot suposar un repte per a moltes persones. La relaxació, l’oci, el descans, les activitats, els viatges i les escapades a la platja arriben al final, i donen pas a les demandes i les obligacions de la vida diària.
Segons els experts, aquesta situació provoca que moltes persones pateixin efectes físics i emocionals similars a l’estrès que els dificulten tornar a adaptar-se a la rutina, i poden sentir fatiga, cansament, problemes de son, desmotivació i tristesa, entre altres efectes.
Un estudi fet l’any 2019 per l’empresa de gestió de talent LHH va alertar que “4 de 10 espanyols patiran la síndrome postvacacional”, i que és característica dels països on els empleats tenen períodes llargs de vacances, com ara Espanya, on el gruix del descans anual habitualment es concentra els mesos d’estiu. La investigació, que va enquestar més de mil treballadors, va reflectir que el 41% dels participants estava patint o patirà la síndrome postvacacional quan es reincorporessin a la feina després del període de vacances.

L’estrès postvacacional, que també es coneix com a síndrome postvacacional o depressió postvacacional, es categoritza com un trastorn adaptatiu. L’Institut Europeu de Psicologia Positiva defineix aquest fenomen com “un grup de símptomes comuns que les persones pateixen quan tornen a la feina o a les obligacions d’estudi després d’un període de descans o vacances”.
La ruptura brusca del temps de lleure i descans afecta directament el cos i la ment, especialment després de períodes prolongats de vacances, en els quals el cervell s’acostuma a nivells baixos d’estrès. La relaxació i la calma contrasten amb el ritme de la vida laboral i aquesta situació pot causar malestar i dificultats per adaptar-se a la rutina.
Segons la psicologia, la síndrome sol durar entre pocs dies i dues setmanes, una durada que correspon amb el període natural per adaptar-se a un canvi o a un nou hàbit. Si els símptomes es prolonguen durant un període més llarg, podria indicar un problema més sever que s’ha de tractar amb professionals.

La clau per minimitzar l’estrès postvacacional consisteix a fer que la transició entre les vacances i la rutina sigui el màxim lleu possible, i per aconseguir-ho hi ha petites pràctiques per evitar aquest malestar i experimentar una adaptació positiva i gradual.
En definitiva, tornar a l’ordre de la rutina i de la feina després d’un llarg període de vacances i desconnexió no és fàcil, però els símptomes d’estrès postvacacional es poden moderar amb pràctiques que promouen el benestar, la relaxació, l’organització i l’autocura, per tal de garantir una bona reincorporació a la vida laboral.
Dra. Claudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida

Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]