La doctora Estela Rodríguez és cardiòloga clínica. Per a ella, l’activitat física moderada és fonamental per cuidar el cor i arribar amb millor salut cardiovascular al final de l’adultesa: “hi ha una diferència molt important entre un pacient de 70 o 80 anys que mai no ha fet res i el que ha fet esport tota la vida”. També lamenta que les dones solen arribar més tard que els homes a la consulta, cosa que complica el pronòstic, i assenyala que l’obesitat “emmalalteix el cor”. A banda de ser cardiòloga clínica, la doctora Rodríguez s’ha format també en Medicina Estètica.
A Atlàntida, bàsicament em dedico a la cardiologia clínica, visita de pacients i interconsultes que puguin ocórrer, realització i interpretació d’electrocardiogrames, proves d’esforç i imatges com eco doppler cardíac.
Bàsicament, la cardiopatia isquèmica i després tot allò que siguin malalties que són freqüents, les malalties no transmissibles, les malalties que et porten a tenir un infart del cor: la hipertensió, el colesterol, la diabetis, l’obesitat… Totes aquestes malalties que predisposen a tenir malalties més greus del cor, com un infart.
Bàsicament el que recomanem a tots els pacients: vida sana, hàbits de vida saludable, sempre realitzar activitat física moderada, una alimentació saludable, dieta mediterrània, controlar l’estrès, dormir de manera adequada. És el més important per poder arribar a una edat més tardana i tenir una millor qualitat de vida. Viure millor i estar millor.
L’activitat física és fonamental. Hi ha una diferència molt important entre un pacient de 70 o 80 anys que mai no ha fet res i el que ha fet esport tota la seva vida. En aquestes patologies, l’estat físic com s’arriba afecta com el cos pot afrontar aquesta patologia. Aleshores, l’activitat física, com més, millor, sobretot aeròbica i la part muscular.
També l’estrès, l’ansietat, la depressió, l’insomni són totes predisponents de patologies més grans que, encara que ho minimitzem, són molt importants i poden fer que el nostre cor emmalalteixi.
Totalment. Si prevenim, som capaços de salvar vides. Hi ha patologies on arribem realment molt tard. La prevenció és una eina molt important perquè el nostre cor estigui el més sa possible. Si tractem les patologies abans, diagnostiquem abans, podem cuidar i tractar millor el cor.
Prevenir vol dir que, si tenim alguna malaltia o ens passa alguna cosa, acudir al metge especialista, en aquest cas el cardiòleg, i passada certa edat, si tenim alguna malaltia, alguna patologia, antecedents de malaltia del cor a la nostra família, fer-se una revisió cardiovascular, comprovar que tot estigui bé per poder seguir amb els nostres hàbits saludables i fer activitat física, que és el més important. I entre la infantesa o adolescència o adultesa primerenca, si tenim algun símptoma o si tenim antecedents de les famílies, comprovar que estigui tot bé.
Tot dependrà del pacient en funció de la patologia que tingui. Però un pacient que no té cap malaltia, cap patologia, cap malaltia i fa activitat física de manera moderada, seria ideal fer mínimament una analítica, un electrocardiograma, una ecografia del cor i una prova d’esforç.
La periodicitat de les proves depèn de cada pacient. Si som pacients joves en adultesa primerenca, que no tenim cap patologia, es poden fer cada 2 o 3 anys. Si som dones que ja estem a la menopausa, ens correspondria una revisió cardiovascular anual, depenent sempre de les patologies que tinguem. Als homes, seria a partir dels 50 anys.
Més que res, alguna sensació atípica al pit, al tòrax, dolor o pressió, sobretot a l’esforç, sensació d’ofec…Que sigui sobtat, d’una manera sobtada i desencadenat amb l’esforç, o que sigui progressiu, que cada vegada faig menys esforç i em fa més mal, que no siguin episodis aïllats. Hi ha diferents característiques dels dolors que ens poden orientar cap a una malaltia del cor, com ara un infart o altres patologies una mica més complicades. Després, òbviament, la sensació de batecs anormals o de tenir la freqüència del cor ràpida. I sobretot també dir “abans sí que podia fer alguna cosa, com pujar les escales sense cansar-me, i ara em canso d’una manera exagerada”.
Infal·lible no hi ha res a la vida. A veure, tenim les proves diagnòstiques, que és el més important per fer un diagnòstic d’un infart, però la idea sempre és arribar abans. Infart vol dir mort de cèl·lules, hem d’arribar abans d’això. Sempre el més important és prevenir, diagnosticar i tractar abans de tindre la patologia.
Sí. Hi ha una diferència molt important entre els homes i les dones. La dona generalment ho minimitza tot. Si li fa mal el pit, continuarà cuidant els fills o els nets i continuarà treballant. Consulta més tard i se la minimitza. I sobretot a les dones, quan acudeixen a urgències per mal de pit, se’ls diu “és ansietat, és depressió, és dona, no passa res” i així passen molts infarts de manera silent. S’arriba molt més tard a un diagnòstic a una dona que a un home.
L’home generalment té els signes d’alarma més en compte. Li fa mal una mica l’ungla del dit gros i va al metge i la dona no. Aleshores, moltes vegades arribem tard amb les dones. És una qüestió cultural molt important i que estem treballant. La dona minimitza molt el que sent i arriba tard a la consulta.
Quan les dones transiten pel període de menopausa, vol dir que tenen un dèficit d’estrogen. Abans, l’estrogen les protegia de manera important davant d’un infart. Quan baixen els estrògens, augmenta el risc de tenir alguna malaltia del cor i, a mesura que va passant la menopausa, hi ha tot un desajust hormonal que predisposa que agafin pes. Algunes dones que tenien excés de pes tendeixen a fer-se obeses, augmenta la tensió, augmenta la retenció de líquids, augmenta el colesterol… Van augmentant els factors de risc que predisposen a tenir un esdeveniment cardiovascular.
És una comorbiditat molt important en els nostres pacients cardiovasculars. Moltes vegades tractem amb moltíssim fàrmac, amb tot el que es pugui i, tot i això, el pacient no millorarà perquè no estem tractant l’obesitat. Realment, l’obesitat emmalalteix el cor, fa que el nostre cor entri en fallada cardíaca, ens predisposa a tenir un infart. Estem veient pacients joves que estan molt limitats per l’obesitat. Si tractem l’obesitat, evitem tenir un infart, evitem que el nostre cor entri en fallada, respirem millor, ens podem moure millor i òbviament millora moltíssim la nostra qualitat de vida. És una patologia molt important, molt freqüent, que limita el pacient. Hi ha moltíssims pacients amb infarts, amb insuficiència cardíaca, amb arrítmies, amb marcapassos, operats del cor, que són obesos i que realment els canvia el pronòstic si millorem l’obesitat. Viuen més i millor i curem patologies.
Jo crec que la intel·ligència artificial ajudarà moltíssim, però més enllà d’això, s’enfoca tot en la cardiologia preventiva. Arribar abans. Això és molt important. Si hi ha obesitat, tractar l’obesitat, promoure l’activitat física, tractar patologies com la dislipèmia, en què és realment un tabú l’ús dels medicaments per tractar el colesterol. És a dir, diagnosticar i tractar patologies abans que arribem a l’afectació del cor.
Perquè hi ha una desinformació molt important pel que fa a les estatines, que són fàrmacs per controlar el colesterol dolent. Existeixen des de fa molts anys i la veritat és que han demostrat salvar vides i disminuir un dels factors de risc cardiovascular més important, que és el colesterol elevat. Aquest colesterol elevat predisposa els infarts, els ictus i la inflamació crònica. I les estatines són molt efectives per estabilitzar els nivells de colesterol i, sobretot, abaixar el colesterol dolent i no desitjat.
Ens trobem moltíssims pacients que no les volen prendre. És una lluita diària explicar-los per què són necessàries i cal posar a la balança la possibilitat de prevenir un infart. És molt important poder aclarir que realment són fàrmacs que estan estudiats i hi ha molta evidència científica des de fa anys. Però ens costa cada cop més, per aquesta desinformació molt important que hi ha, que el pacient les comenci a prendre. Les estatines són un pilar fonamental per al tractament de la cardiopatia isquèmica i preventiva i, després haver tingut un infart, perquè no torni a passar.
Queda molt poc temps per a la vida fora de la consulta, però bàsicament vaig al gimnàs sí o sí, intento tenir una vida el més saludable possible i intento dormir les 8 hores. També faig els meus treballs de medicina estètica, intento actualitzar-me en el poc temps que tinc, viatjar, congressos, però sobretot intento tenir una vida tan sana com sigui possible.
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
