Quan un adolescent pateix un trastorn alimentari, va més enllà de les pressions estètiques o de voler cridar l’atenció. És fruit d’un profund malestar emocional. Reconèixer els senyals d’alerta és el primer pas per ajudar.
Es calcula que a Espanya el 75% de les persones que pateixen algun trastorn alimentari tenen entre 12 i 24 anys. Altres estudis apunten que els TCA, com ara l’anorèxia o la bulímia nerviosa, afecten un de cada 20 adolescents del país.
Els factors de risc poden ser individuals, familiars o socials. Tot i que qüestions com la pressió estètica o les ganes de rebel·lar-se també tenen un pes en aquesta mena de trastorns, els TCA són, sobretot, el llenguatge del malestar. Els i les adolescents hi troben una manera d’expressar les seves emocions quan no tenen l’espai per fer-ho d’una altra manera. Són la resposta a una necessitat d’intentar encaixar, de no sentir-se invisibles.
Els pares i la resta d’adults a la vida dels adolescents tenen la responsabilitat d’identificar els senyals d’alerta primerencs, que sovint passen per alt, com ara preocupació pel pes, canvis d’humor o ús excessiu de les xarxes socials. Entendre què hi ha darrere de tot això és el primer pas per acompanyar-los de manera conscient i respectuosa.
La detecció primerenca dels trastorns alimentaris en adolescents és clau per fer un tractament eficaç i millorar el pronòstic. D’aquí la importància de reconèixer els senyals d’alarma que permetin actuar a temps.
A partir d’aquí, els pares i les mares poden mostrar comprensió i acompanyar els seus fills adolescents tant en el camí de recuperació del TCA com en la reparació del malestar emocional que els ha portat fins a aquest extrem.
Els símptomes poden variar segons el tipus de trastorn alimentari, però els principals senyals d’alarma primerencs són:
El malestar emocional que porta els adolescents a patir un trastorn alimentari es pot originar en l’àmbit social, escolar o familiar. De fet, les dinàmiques familiars influeixen, per a bé i per a mal, en els pacients joves amb TCA.
Els pares i les mares poden ser un gran suport i, amb empatia, comprensió i sensibilitat, ajudar-los a abandonar aquest comportament autodestructiu. En canvi, un nucli familiar que exerceix una pressió excessiva sobre ells i presta poca atenció als seus problemes pot portar a l’aparició de trastorns alimentaris en adolescents.
Els adults més propers tenen la responsabilitat de detectar el problema, oferir-los les eines per superar el trastorn i acompanyar-los durant el procés. És una situació delicada, ja que, si no actuen com els fills esperen, podrien provocar-los una ferida emocional encara més profunda.
La relació que té la pròpia família amb el menjar influeix enormement en com els adolescents perceben l’alimentació. És un dels desencadenants de trastorns de conducta alimentària com ara l’anorèxia, la bulímia, el trastorn per fartaneres, que pot provocar obesitat, o el trastorn per evitació.
En aquest sentit, val la pena explicar el concepte de les almond moms, o ‘mares ametlla’. Fa referència a pares que controlen de manera excessiva el que mengen els seus fills, cosa que pot desencadenar un TCA. El terme s’ha popularitzat arran d’una conversa viral entre Gigi Hadid i la seva mare. La model li explicava que se sentia dèbil i que només havia menjat mitja ametlla en tot el dia, i el consell de la seva mare va ser que mengés un parell d’ametlles i les mastegués bé.
No es tracta de donar culpes, sinó de trobar solucions. L’entorn adult dels i les adolescents té un paper fonamental a l’hora de prevenir els trastorns alimentaris, així com també en la detecció i la posterior recuperació.
Des de l’entorn familiar, podem:
Els principals senyals d’alarma inclouen canvis bruscos de pes i ús continuat de la bàscula , preocupació excessiva pel menjar i dietes restrictives , distanciament de familiars i amics , i conductes compensatòries com el vòmit autoinduït o l’exercici compulsiu. També poden mostrar un baix estat d’ànim i irritabilitat.
Tot i que factors com la pressió estètica o les ganes de rebel·lar-se hi influeixen, els TCA són principalment el llenguatge d’un profund malestar emocional. Els adolescents utilitzen aquests trastorns com una via per expressar les seves emocions i com a resposta a la necessitat d’intentar encaixar i no sentir-se invisibles.
Aquest terme fa referència als pares i mares que controlen de manera excessiva tot allò que mengen els seus fills. Aquest tipus de pressió i control sobre l’alimentació és un dels desencadenants que pot acabar provocant un trastorn alimentari en l’adolescent.
La família pot ser un gran suport mostrant empatia i comprensió. És recomanable promoure l’acceptació corporal , construir experiències positives al voltant del menjar , facilitar el diàleg sense jutjar ni fer sentir culpable al jove i, sobretot, buscar ajuda professional per fer front al trastorn.
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
