La cirurgia maxil·lofacial, també coneguda com a cirurgia ortognàtica, és una de les especialitats mèdiques de l’odontologia i es dedica a l’estudi, prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació dels problemes relacionats amb les estructures de la cara, cap, crani i coll, a més de la cavitat oral, maxil·lars i dents.

La cirurgia maxil·lofacial tracta aquelles malalties que ocorren en la boca, la mandíbula, el cap i el coll i requereixen d’una intervenció. Poden ser patologies d’origen tumoral, traumàtic, per degeneració o envelliment.

L’accés a aquesta especialitat es fa després de superar l’examen MIR i després de completar un període de residència hospitalària de 5 anys. La formació inclou la rotació del resident per serveis d’Urgències, Cirurgia General, Vigilància intensiva, Cirurgia Plàstica i Otorrinolaringologia.

Segons la Societat Espanyola de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial, un 10% de la població necessita sotmetre’s a aquesta mena d’intervencions quirúrgiques. Aquesta cirurgia és necessària, per exemple, quan el tractament d’ortodòncia no dona una solució eficaç.

DEMANA UN ASSESSOR

Quan és requerida la cirurgia maxil·lofacial?

Principalment, quan cal solucionar problemes funcionals i estètics que provoquen una mala posició i/o contacte de les dents; és a dir, problemes de maloclusió que no permeten que la dentadura encaixi.

També pot aplicar-se en casos que ajuden a millorar la qualitat de vida, salut i l’estètica del pacient.

Entre altres possibles casos en els quals és necessària aquesta cirurgia destaquen:

1. Tumors en la boca, cara o coll. Aquests casos són els més demandats en aquesta mena de cirurgia. Té un alt nivell de complexitat.
2. Medicina oral. Es dona quan cal realitzar exodòncia de cordals i altres dents o extreure quistos o tumors benignes en la cavitat oral.
3. Trastorn de l’articulació temporomandibular (ATM). Aquesta disfunció d’aquesta articulació provoca en el pacient un dolor continu que, a vegades, ha de tractar-se amb cirurgia i reemplaçar l’articulació danyada per una pròtesi.
4. Dents fracturades. S’extreu una dent trencada, partit, fracturat o afectat per una important càries dental sempre que no es pugui reconstruir.
5. Millorar aspectes estètics del rostre. Els cirurgians orals i maxil·lofacials tenen al seu abast diferents tècniques amb les quals oferir als seus pacients un canvi substancial de l’aspecte de la cara, sense necessitat de deixar-li cicatrius visibles.

Quins tractaments duu a terme un cirurgià maxil·lofacial?

• Empelts gosi-us
• Extraccions dentals complexes
• Extraccions de quistos orals
• Extraccions de tumors orals
• Reconstrucció dels maxil·lars a causa de malformacions, accidentis…

Efectes després d’una cirurgia ortognàtica

• Sagnat nasal. És probable que durant les primeres 24 hores després de la intervenció, hagi sagnat nasal.
• Congestió nasal. El nas pot quedar obstruïda per restes de coàguls i, fins i tot, la mucosa del nas inflamar-se i dificultar la respiració.
• Mal de coll. En despertar de l’anestèsia o l’endemà, el pacient pot notar un dolor localitzat en la gola similar a una faringitis. Es deu al tub de l’anestèsia.
• Hematoma. Després d’aquesta intervenció quirúrgica i durant uns dies, el pacient presentarà una inflamació que a poc a poc anirà disminuint, el mateix que succeeix amb possibles hematomes.

En què consisteix el post operatori

Sobretot, en aquells pacients als quals li sagna el nas, es recomana netejar-se bé el nas utilitzant bastonets de les oïdes impregnades d’aigua oxigenada.

A més, durant la primera setmana hauran de seguir una dieta líquida a base de brous, batuts de fruites, batuts de farmàcia energètics, etc. D’altra banda, cal evitar activitats i esports de contacte físic durant els tres primers mesos.

Finalment, una de les parts més important en la recuperació després d’una operació maxil·lofacial és la fisioteràpia. És essencial per a la recuperació de la sensibilitat dels músculs, accelerar el seu desinflamació, i a més a una manera de recuperar el to muscular minvat després de l’operació.

En aquesta línia, es poden recomanar al pacient senzills exercicis d’enfortiment de la musculatura facial i de mímica facial que pot realitzar a casa enfront d’un mirall. L’objectiu d’aquestes pautes és recuperar tots els moviments facials.