En l’última dècada, els ictus han augmentat més d’un 20% i s’espera que segueixin pujant al mateix ritme els propers anys, al mateix temps que es redueix l’edat de les persones que el pateixen. Per aquest motiu, els ictus s’han convertit en la primera causa de discapacitat a Espanya, tant entre homes com entre dones, i la primera causa de mort en dones.

Però, què és en realitat un ictus? Es tracta d’una obstrucció de la circulació sanguínia que pot produir falta de reg i conduir a un ictus isquèmic; o bé que pot produir un trencament del vas sanguini, donant lloc a una hemorràgia anomenada ictus hemorràgic. En tots dos casos es produeixen importants danys cerebrals, arribant fins i tot a la mort.

La part positiva d’aquesta greu malaltia és que el 80% dels factors de risc que poden produir un ictus són controlables gràcies a una vida sana. Estem parlant, per exemple, de factors com la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol o el consum de tabac i alcohol.

Tampoc hem de perdre de vista que el 30% de persones que han patit un ictus és probable que tornin a patir un altre amb el temps. Per aquest motiu, no només la prevenció és necessària, també la cura i el seguiment en totes les fases que viuen els pacients d’ictus.

La primera d’elles és un estadi agut, just quan s’acaba de patir l’ictus. En segon lloc, arriba un estadi postagudo, quan estan en plena recuperació; i finalment, un estadi crònic, quan toca pensar en el control de les repeticions.

Actualment, el nostre sistema de salut està molt focalitzat en els tractaments durant la fase aguda, però per garantir la bona rehabilitació i la plena qualitat de vida dels pacients d’ictus, cal no deixar de treballar en les fases postaguda i crònica.

Així doncs, la presa de consciència i la prevenció són factors clau per evitar tots els casos possibles. I gràcies als avenços mèdics, a dia d’avui, l’índex de mortalitat se situa tan sols en una de cada nou persones.