Blog Atlàntida Salut

Fes desaparèixer els teus complexos

Complejos

Determinats pensaments poden condicionar de manera negativa el nostre caràcter i la nostra actitud. Per superar-los i desfer-nos d’una vegada per sempre dels complexos que ens turmenten diàriament, cal aprendre a acceptar-se i a deixar enrere les pors i les inseguretats.

Sovint, les persones pretenem presentar-nos davant els altres de la manera més perfecta possible. L’estètica i el comportament solen anar lligats al missatge que volem que la gent rebi o es formi de nosaltres. Quan això es porta a un extrem en què es lluita contra una part d’un mateix, és possible que patim algun tipus de complex.

Els complexos són pensaments irracionals que solen condicionar negativament la forma d’actuar de qui els pateix. A nivell estètic, si algú se sent avergonyit d’una part del seu cos normalment procurarà tapar-la quan es vesteixi. Per exemple, una persona que sent complex dels seus peus difícilment es deixarà veure en xancletes, la qual cosa pot derivar en que una cosa tan simple com anar a la platja es converteixi en una tortura, tot i que adori el mar.

També es pot donar el cas que algú s´acomplexi de certes situacions, com anar a llençar les escombraries o rentar el cotxe. En aquests casos, molt menys freqüents però notablement més greus, també es condicionarà la forma d’actuar, fins al punt en què es pot patir una conducta malaltissa quan es realitzen aquestes accions.

Per què tenim complexos?

Un complex pot aparèixer per diferents motius, i són diversos els factors que intervenen en la seva formació.

  • D’una banda, tenim l’entorn familiar. Si l’atenció que es rep per part dels éssers estimats és baixa, l’autoestima es pot veure afectada.
  • D’altra banda, l’entorn escolar -en el cas dels nens- és també decisiu. Molts nens comencen a tenir complexos arran de comentaris de companys. En aquests casos, és essencial tractar el tema com més aviat millor i buscar solucions per revertir la situació i evitar que pugui desencadenar en un problema psicològic més gran.
  • L’ambient laboral també pot influir en la formació de complexos. Certs comentaris o judicis, provinents de persones amb les que compartim moltes hores al dia -fins i tot dels nostres superiors jeràrquics-, poden propiciar l’aparició de complexos que abans no existien.
  • Un altre factor que influeix en l’aparició de complexos és la societat i, principalment, les modes i els estereotips imposats per la televisió, les xarxes socials i les marques, ja que poden fer que moltes persones es quedin al marge del que es considera “maco” o “acceptable”.

Els motius pels quals una persona es pot sentir acomplexada són diversos i, de la mateixa manera, les causes de que això passi són variades.

  • Anhelar unes característiques físiques diferents. No sentir-nos a gust amb la nostra alçada, color dels ulls, forma del nas…
  • Voler aparentar el que no som. Avergonyir-se de l’origen familiar, de la procedència, de la manca d’estudis, de certes característiques dels nostres pares… pot donar lloc a complexos capaços fins i tot de fer-nos deixar de banda a persones que realment ens aprecien.
  • Per ser com creiem que els altres volen que siguem i trobar acceptació, podem arribar a desvincular-nos dels nostres interessos personals i de les nostres aficions. És més, podem adoptar formes d’oci que ni tan sols ens interessin i ens generin, per això, frustració.

Alguns complexos coneguts

Més enllà dels complexos físics, també hi ha altres complexos de caràcter social i psicològic. Alguns d’ells són habituals, d’altres, per les seves característiques similars, han estat catalogats i batejats amb noms com:

  • Complex de superioritat. Aquest complex fa que la persona que el pateix disfressi la seva inseguretat creant una màscara falsa de superioritat i hipervaloració d’un mateix. La persona pot mostrar-se arrogant, supèrbia, prepotent…
  • Complex d’inferioritat. La persona que pateix aquest tipus de complex sent el contrari al complex de superioritat. Sol veure´s inferior a la resta, i sentir por a l’hora de realitzar accions com parlar davant d’altres persones, mostrar-se tal i com és realment, donar la seva opinió, fer noves amistats, emprendre projectes… En moltes ocasions té por a què diran, i això va minant poc a poc la seva autoestima.
  • Complex d’Èdip. Aquest complex sorgeix quan un fill nen acapara tot l’afecte i l´atenció de la mare, i no del pare. A l contrari que en el complex d’Èdip, el complex d’Electra s’origina quan la filla rep l’atenció i l’afecte del pare.
  • Complex de Peter Pan. La persona que el pateix és incapaç d’acceptar responsabilitats com a conseqüència d’un grau de maduresa inferior a la seva edat biològica.
  • Complex d’Otel·lo. En les relacions sentimentals entre persones insegures aquest complex és molt comú. Es caracteritza per l’aparició de gelosia malaltissa tot i no tenir motius de pes per tenir-los i, per tant, comporta una constant situació d’alerta i vigilància pel que fa als hàbits i al dia a dia de la parella.
  • Complex de Ventafocs. Es tracta d’un complex pel qual la dona que el pateix té com a objectiu trobar un marit que li faci sentir segura i que tingui cura d’ella. Això fa que renunciï a la seva independència.

7 claus per superar els teus complexos

No és fàcil, però, fent els passos adequats, es pot aconseguir acabar amb un complex.

  1. Una bona dosi de positivisme: Ser optimista augmenta l’autoestima, cosa imprescindible per a combatre la inseguretat i la por a no ser acceptat.
  1. El que els altres pensen: Sovint se li dóna massa importància a l’opinió dels altres. I en la majoria d’ocasions només es tenen en compte els mals pensaments. Veure també allò que els altres admiren de nosaltres aporta una bona dosi d’autoestima.
  1. Compartir els complexos: No exterioritzar els nostres temors (guardar-los per un mateix i no explicar el que ens passa) provoca una gran frustració. Treure’ls a la llum i compartir-los amb algú de confiança és un gran pas en el camí cap a l’acceptació.
  1. No substituir-los: No és convenient enterrar allò que no ens agrada desenvolupant altres qualitats. S’han d’evitar conductes del tipus: rebentar-se en un gimnàs per compensar la manca de confiança en l´àmbit intel·lectual.
  1. Amagar el problema i fer com que no existeix no ho fa desaparèixer: cal enfrontar-s’hi.
  1. Deixar-se estimar: Els complexos aparten a qui els pateix de la resta de les persones. Sent un mateix i deixant-se estimar es pot descobrir l’acceptació dels altres i la pròpia.
  1. Demanar ajuda: No cal desestimar mai l’ajuda d’un professional, com un psicòleg o psiquiatre, que ens ensenyi a tractar de la manera més adequada el problema.

Els complexos poden arribar a provocar veritables problemes psicològics derivats de la no acceptació d’un mateix i de la manca d’autoestima. Quan un complex comença a provocar canvis en el nostre comportament, ens fa renunciar a coses que realment ens agraden o determina els nostres pensaments, és aconsellable consultar amb un professional i buscar ajuda per a superar-lo.

Escriure un comentari

Nom*

Email* (never published)

Website

LA INFORMACIÓ TAMBÉ ÉS SALUT I BENESTAR. ATLÀNTIDA POSA AL TEU ABAST TOTS ELS CANALS PER LA TEVA COMODITAT.

Més a prop teu que mai:


RSS


Twitter


Facebook


Linkedin


Youtube