La síndrome de l’intestí irritable (SII) és una malaltia que afecta a molta gent (més del 10% de la població) i que pot comportar una clara disminució de la qualitat de vida. Degut als símptomes que provoca, sovint, la gent que ho pateix no en parla o se n’amaga, i sol ser un transtorn poc comprès i difícil d’avaluar. En casos greus, el malalt deixa de fer activitats quotidianes normals i, fins i tot, a fer conductes d’evitació o quedar-se a casa sense fruir de la vida.

Afecta a més dones que homes i a gent jove o adulta més que a gent gran. No se sap exactament l’origen, però sí les conseqüències que provoca i la manera de combatre-la.

Sembla ser que hi són implicats factors genètics, alteracions de la motilitat digestiva, hipersensibilitat visceral,… La musculatura llisa digestiva està altament innervada i factors psicològics com l’estrès podrien influir en la percepció que té el malalt del dolor i a provocar una alteració en els moviments intestinals que són necessaris per a la digestió i absorció dels aliments. Per altra banda, les gastroenteritis agudes o l’abús d’antibiòtics també podrien estar relacionats amb la SII.

El seu diagnòstic pot comportar la visita d’un periple de facultatius i la realització de proves, sovint innecessàries. Per tot això, els experts sobre aquesta malaltia van establir una sèrie de criteris per facilitar-ne el diagnòstic i que s’agruparen amb el que es diu “Criteris de Roma 2” que són:

• Dolor o malestar abdominal almenys durant 12 setmanes (consecutives o no) en un any. Aquest dolor pot anar acompanyat de flatulències, distensió abdominal (ventre inflat)…
• El dolor abdominal s’alleuja amb la defecació o ventositats.
• Canvi en el ritme deposicional.
• Canvi en la consistència de les femptes. (poden anar acompanyades o no de moc), podent alternar períodes de restrenyiment o diarrea.

Segons el predomini d’aquests símptomes s’establirà el diagnòstic de SII amb predomini de diarrea o SII amb predomini de restrenyiment o SII amb alternança d’ambdós.

Si el metge fa un bon interrogatori al malalt i una bona exploració física, ja n’hi haurà prou per a diagnosticar-la.

Quan s’han de fer més?:

Només es realitzaran proves diagnostiques en els següents casos:

• Inici dels símptomes en majors de 50 anys.
• Alteració en l’exploració física.
• Presència de símptomes nocturns.
• Febre,anèmia, pèrdua de pes, presència de sang en femptes.
• Història familiar de càncer colo-rectal o de malalties inflamatòries intestinals.

En aquests casos el metge demanarà proves de radiologia, analítiques, colonoscòpia (veure el colon per dins a través d’una microcàmera que s’introdueix per l’anus), etc.

Un cop ben diagnosticada la SII s’estableix un tractament que sol millorar molt els símptomes encara que és difícil la curació total.

Tractament:

• Mesures higieno-dietètiques: realizar exercici físic (natació, caminar, bicicleta…), dieta baixa en greixos, introduir la fibra en casos de SII amb predomini de restrenyiment, evitar o moderar la cafeïna, l’alcohol, els ous, els fregits, el blat, fruits secs i llet.
• Si hi ha predomini de diarrea es poden receptar antidiarreics i dieta baixa en fibra, si hi ha predomini de restrenyiment, a part de la fibra i beure molta aigua es pot recomanar l’ús puntual de laxants o de fàrmacs que provoquin l’augment de volum de les femptes.
• Per tractar el dolor es poden indicar l’ús d’espasmolítics (fàrmacs que disminueixen el moviment dels intestins).
• També s’usen fàrmacs antidepressius que han resultat molt efectius per a millorar la qualitat de vida i/o tractament psicològics que incloguin tractaments per a reduir l’estrès o tècniques de relaxació.

En definitiva, es tracta de de fer servir totes les eines que disposem els metges per tal de poder oferir al malalt una vida el més normalitzada possible i augmentar la seva qualitat de vida.

Finalment voldria deixar clar que la SII no comporta cap risc superior de tenir cap malaltia cancerosa ni inflamatòria intestinal.

Dr. Carles Rabassa i Ferrer .