La fisiologia de la dona fa que el seu cos sigui més sensible a substàncies com els contaminants ambientals orgànics persistents (COPs), els tòxics persistents i els metalls pesants. Sovint es diu que el cos de la dona és un bio-acumulador de totes aquestes substàncies, pel fet que el percentatge de greix corporal és més elevat que el dels homes i que dites substàncies s’acumulen al greix dels humans, de la resta de mamífers i dels animals aquàtics.

Efectes de les substàncies contaminants i els additius alimentaris:

Les dones eliminen parcialment aquestes substàncies amb els embarassos i els parts, ja que aquestes substàncies passen de la placenta als fetus, amb el que els contaminants es transmeten a la següent generació. Les que resten a l’organisme, a la llarga poden produir diferents malalties.

Algunes d’aquestes substàncies són anomenades disruptores hormonals, per ser substàncies impostores, que ocupen el lloc d’algunes hormones del cos, les imiten i reforcen o bloquegen la seva funció. Per exemple, el material que es va pelant de les paelles antiadherents es pot acumular a les tiroides i produir hipotiroidisme. Les hormones del pinço de les vaques també poden passar al nostre organisme a través de la llet i les carns, i reforcen els nostres estrògens naturals, amb el que patiríem una hiperestrogènia, que a mig i llarg termini, pot desencadenar en obesitat, síndrome pre-menstrual agut, síndrome ovari poliquístic, acné, diabetis, tumors i també per aquesta via hipotiroidisme.

El material dels estris i els teixits ignífugs, els materials i dispositius electrònics (com ordinadors i mòbils), o els PCBs (binefils policlorats), al ser rebutjats pels éssers humans, passen al medi ambient i arriben als aliments a través de l’herba, els pinsos, l’aigua, els peixos i la resta d’animals.

A Granada, el Doctor Nicolàs Olea fa anys que estudia la relació d’aquestes substàncies i els tumors de mama, ja que en aquesta zona d’Andalusia hi ha una alta incidència d’aquest tipus de càncer i és possible trobar aquestes susbstàncies formant part dels tumors.

Succeeix quelcom semblant amb els plàstics alimentaris, que al escalfar-se deixen anar bisfenol a. És recomanable no escalfar ni desar aliments greixosos dins de recipients plàstics, ja que els olis i els greixos actuen de dissolvents i s’emporten dites mol·lècules indesitjables i entren al cos al consumir aquests aliments. Aquest fenòmen també es dóna amb el folrat blanc de les llaunes de conserves, els xumets i els biberons dels bebès, així com els envasos dels aliments que comprem. Una de les suggerències més recurrents és procurar comprar la tonyina en pots de vidre. Cal destacar els treballs de recerca del doctor Miquel Porta i equip d’IMIM Hospital del Mar de Barcelona.

Els plaguicides, els insecticides i els fertilitzants artificials de fruites i verdures de cultiu extensiu també entren i s’acumulen a l’organisme, i produeixen efectes negatius. Per tal de minimitzar la ingesta d’aquests compostos, és necessari rentar bé la peça de fruita, pelar-la i tornar-la a rentar. Aquelles varietats que no es poden pelar, com les maduixes, les cireres, o vegetals que es mengen crus, com els enciams, s’haurien de posar 15 minuts en remull amb suc de llimona o vinagre i un polsim de bicarbonat, esbandir-les bé amb aigua i eixugar-les.

Verdures com els espinacs o les bledes contenen nitrats d’origen natural, de manera que no s’haurien de menjar crues ni beure’n el caldo de la cocció. Al igual que la resta de verdures, les hauríem de coure a foc mitjà i amb tapadora.

Les nitrossamines es troben als embotits industrials, a les carns curades o cuites, com ara fiambres, les carns crues conservades o picades (hamburgueses,…). Si no afegíssim nitrats/nitrits com a conservants, la bacteria botulina, que és mortal, podria apoderar-se del producte,  de manera que, la seva presència estaria més o menys justificada. En aquest cas la única cosa que podem fer és regular-ne el consum per no sobrecarregar l’organisme de dites mol·lècules i escollir productes de la millor qualitat pel que fa a la matèria primera.

Les ones electromagnètiques també tenen efectes adversos per a l’organisme. L’exposició de la població a aquestes ones i als camps electromagnètics ha augmentat molt en la darrera dècada. El gran creixement que ha experimentat l’ús de telèfons mòbils, tablets, routers, wifi,… ha propiciat que sigui difícil trobar espais lliures d’ones electromagnètiques, especialment a les ciutats. Per protegir-nos dels seus efectes nocius, hem de minimitzar la nostra exposició a tots aquests aparells i procurar no tenir-los mai a l’habitació on dormim o a l’estància on mengem.

Característiques d’una dieta depurativa adaptada a la fisiologia de la dona:

Què podem davant de tot això? D’una banda, evitar al màxim l’exposició a aquestes substàncies per minimitzar l’entrada a l’organisme, i de l’altra, mirar d’eliminar els que ja tenim acumulats. La clau està en el fetge, el ronyó i la pell.

Amb aquesta dieta de xoc, que hauria de durar unes dues setmanes, podem ajudar a l’organisme a eliminar part d’aquestes substàncies indesitjables. Un cop passades aquestes dues setmanes, passarem a incorporar els aliments habituals progressivament.

Una dieta depurativa és la que promou l’alliberament i l’eliminació de tòxics, hormones residuals, aigües retingudes i d’altres substàncies indesitjables acumulades a l´organisme, induint els diferents òrgans i sistemes emuntorials a que puguin desenvolupar les pròpies funcions fisiològiques amb normalitat. La dieta depurativa contribueix a la baixada de pes en forma de greixos acumulats i líquids retinguts. És important diferenciar-la de les situacions de dejuni.

Estarien exclosos d’una dieta depurativa els aliments amb elevat contingut de clorur de sodi (sal), com ara totes les conserves salades, aliments ensucrats amb sucre comú o mel, begudes gasoses ensucrades, aliments precuinats i/o fregits, aliments greixosos, brioxeria industrial, mantegues i margarines, salses afegides, carns vermelles, embotits o carns curades i/o conservades.

Per contra, la dieta depurativa inclou aliments de fàcil digestió, rics en clorofil·la, en sals de magnesi, calci i potassi. de molt baixa carga tòxica, i amb la mínima quantitat d’additius químics afegits. Són aliments el més nets possible, de COPs i tòxics i contaminants ambientals.

Ha de ser una dieta repartida al llarg de la jornada, amb petites ingestes d’aliments que es poden anar intercalant amb liquats de verdures. Es tracta d’una dieta hidratada, i com hem comentat, rica en aliments amb clorofil·la.

ESMORZAR 1:

3 c.s. de flocs de civada amb una tassa de liquat de civada, amb una presa de xocolata negra o cola-cao negre desgrassat. Café optatiu. En cas de patir estrenyiment, afegir 1 c.s. de segonet de civada.

Suc de dues taronjes amb aranja o llimona.

ESMORZAR 2:

Suc natural (a la liquadora o trituradora) de pastanaga, poma, taronja o mandarina, aranja o llimona, fulles de julivert o alga espirulina o chlorel·la.

2 galetes de blat de moro amb pasta de sèsam.

Sopa bàsica (veure recepta més endavant)

DINAR:

Arròs integral saltejat amb ceba, porro, col, bròquil, carxofes, bolets, etc. més 4 nous, 4 ametlles i 4 avellanes.

Un iogurt natural o de soia natural.

Sopa bàsica.

BERENAR:

3 galetes de blat de moro amb dúes preses de xocolata negra.

Café, te, o infusió de tila amb camamilla, passiflora, angèlica, fenoll, melissa.

SOPAR:

Verdures variades fetes a la planxa, al vapor, bullides o al forn amb oli d’oliva.

2 peces grans de fruita.

2 torradetes integrals.

Recepta de la sopa bàsica verda:

Ingredients:

Ceba, porros, alls, fulles de col verda, api, pebrot vert i julivert i alga espirulina en pols.

Elaboració:

Posar al foc en olla d’acer inoxidable 2l. d’aigua i quan bull afegir els vegetals. Deixar coure 20 minuts i triturar sense sal. Podem afegir pebre, si volem.

Recomanacions especials:

Els estrògens ambientals i els COPs, anomenats també disruptors hormonals, que ens ocasionen l’actual i prevalent hiperestrogènia, i disfuncions tiroidees, entre altres malalties, entren al nostre cos a través de la respiració, la pell, els aliments, les aigües, les begudes, etc.

No podem controlar l’aire que respirem i tampoc  la càrrega que prové dels aliments, donat que es tracta d’un fenòmen molt estès. Sí que podem escollir els productes que ens posem a la pell i els que fem servir per la neteja.

Cal parar atenció amb els sabons, detergents, suavitzants, colònies i perfums, desodorants, xampús d’ús freqüent, cremes hidratants i maquillatges, compreses, tampax i salvaslips, peces de roba tenyida i el teixit dels sostenidors quotidians mitjons i calçat, líquids de rentavaixelles, estris de cuina i estris que utilitzem per escalfar aliments, així com els plàstics alimentaris.

Convé estar alerta als nivells de calci, magnesi i vitamina 25 OH D3 en l’anàlisi de sang.

Recomano que llegiu els llibres “Hogar sin tóxicos” publicat per Fundación Vivo Sano, «El negocio de la comida “ d’Esther Vivas, «Mujeres invisibles» de la Dra. Carme Valls Llobet, “Nuestra contaminación interna“. del Dr. Miquel Porta Serra.

Pilar Betriu Blasco.

Dietista-Nutricionista del Centre Mèdic Atlàntida.