La tiroide és una glàndula encarregada de controlar el metabolisme del cos. Les hormones que allibera s’encarreguen, entre altres accions, d’assegurar un funcionament adequat dels sistemes cardiovascular, nerviós i musculoesquelètic, així com de regular la temperatura corporal. Les alteracions en la tiroide influeixen de manera decidida en el nostre estat de salut i poden derivar en patologies diverses, les més conegudes de les quals són l’hipertiroïdisme i l’hipotiroïdisme.
Què és la tiroide?
La tiroide és una glàndula neuroendocrina (és a dir, que allibera hormones) que està situada al coll, just a sobre de la tràquea. Es caracteritza per la forma de papallona, amb dos lòbuls (un a cada banda de la tràquea) units pel centre. La glàndula està controlada per l’hipotàlem i la pituïtària, i en edat adulta arriba a un pes d’entre 15 i 30 grams.
- La tiroide exerceix una acció reguladora del metabolisme del cos. Participa en la producció de tiroxina i triiodotironina, dues hormones implicades en el creixement, i sintetitza l’hormona calcitonina, entre altres accions.
- La tiroxina, per la seva banda, ajuda a controlar la producció d’energia del cos i, durant el creixement, fa que els teixits es vagin adaptant als canvis. D’aquesta manera, augmenten de mida i adquireixen la forma adequada.
“M’han diagnosticat hipertiroïdisme”
L’hipertiroïdisme és un dels problemes que pot causar la tiroide. Es tracta d’un trastorn causat per una producció excessiva d’hormona tiroidal; és a dir, quan la tiroide és massa activa. Si allibera massa hormona de manera prolongada, s’anomena hipertiroïdisme crònic, mentre que, si ho fa durant un període curt de temps, s’anomena hipertiroïdisme agut.
Aquesta alteració pot ser resultat de nombrosos factors, entre els quals hi ha:
- la malaltia de Graves (que causa el 85% dels casos)
- la ingesta excessiva de iode
- una tiroïditis (inflamació de la glàndula)
- tumors no cancerosos de la tiroide (goll nodular o multinodular tòxic)
L’excés d’hormona tiroidal pot provocar una baixada de pes notable, augmentar la freqüència cardíaca i elevar la sensibilitat de la persona a la calor. A més, es relaciona amb el goll, l’augment de la sudoració, la pèrdua de cabells, la hipertensió arterial, l’absència de menstruació i fins i tot la dificultat per dormir, tremolor a les mans i prurit generalitzat. El tractament per a l’hipertiroïdisme sol consistir en medicació antitiroidal, iode radioactiu o cirurgia.
“Tinc hipotiroïdisme”
Quan la glàndula tiroide no produeix la quantitat d’hormona que el cos necessita, té lloc un trastorn anomenat hipotiroïdisme.
Les causes d’aquesta afecció solen estar relacionades amb:
- defectes congènits (hipotiroïdisme neonatal)
- reaccions al iode radioactiu
- extirpació de la glàndula
- infecció vírica (tiroïditis subaguda)
- ingesta de determinats fàrmacs
Com a resultat, la persona afectada pot guanyar pes, sentir-se cansada i presentar dificultat per tolerar les baixes temperatures.
El tipus d’hipotiroïdisme més comú es coneix com a tiroïditis crònica o malaltia de Hashimoto. Està ocasionat per una reacció del sistema immunitari (apareixen anticossos antitiroidals) contra la glàndula tiroide i provoca restrenyiment, pell seca, fatiga, presència de goll, intolerància al fred, fatiga i augment lleu de pes. En alguns casos, també pot aparèixer rigidesa articular i inflor facial.
La malaltia de Hashimoto pot sorgir en qualsevol moment de la vida, tot i que té una incidència especial entre dones de mitjana edat. El tractament, quan hi ha una producció insuficient d’hormones (hipotiroïdisme subclínic), es basa en una teràpia substitutiva amb hormona tiroidal. Si no hi ha evidències de la falta d’hormones, simplement pot caldre fer un seguiment mèdic.
Goll simple i nodular tòxic
El goll simple es produeix quan la tiroide augmenta de mida. Això pot passar per diferents causes, entre les quals hi ha la incapacitat de la glàndula per produir prou quantitat d’hormona tiroidal. En molts casos, a més, el goll està associat a una carència de iode a l’organisme, per la qual cosa és important assegurar-se que es consumeixen les quantitats adequades d’aquest nutrient a través de la dieta diària. El peix, el marisc, els lactis, les fruites i les verdures són aliments que contenen grans quantitats de iode.
El goll pot causar dificultat respiratòria (pressiona la tràquea i l’esòfag), tos, ronquera i dificultat per empassar. Tot i això, només se sol tractar mèdicament quan provoca molèsties.
D’altra banda, el goll nodular –o multinodular– tòxic és un engrandiment de la tiroide a causa de la presència d’un o diversos tumors, que, alhora, produeixen massa hormona tiroidal. Sol sorgir arran d’un goll simple, principalment en persones d’edat avançada, i s’associa a símptomes com ara fatiga, intolerància a la calor o pèrdua de pes (senyals típics de l’hipertiroïdisme).
Consulta el teu metge si creus que pots patir alguna de les patologies associades a la tiroide. Per diagnosticar-les, els metges faran servir la teva història clínica, et faran un examen físic i, si cal, també faran proves d’imatge. El tractament dependrà del problema i podrà incloure medicaments, teràpia amb iode radioactiu o cirurgia.
Dr. Carles Rabassa
Director Mèdic d’Atlàntida
