Aquest bacteri de forma helicoidal sol afectar l’estómac i el duodè, i provoca úlceres i altres possibles complicacions. Els antibiòtics, combinats amb altres medicaments, són una forma efectiva de combatre la seva presència al nostre sistema digestiu.
El nom d’aquest bacteri s’ha fet molt popular, ja que és una de les causes més freqüents de les úlceres estomacals. De fet, es pot presentar en algun moment de la vida en més de la meitat de la població mundial.
La denominació Helicobacter fa referència a la seva morfologia en espiral, mentre que el terme pylori al·ludeix al lloc on se situen les cèl·lules per les quals sent més afinitat: el pílor, que és la vàlvula que separa l’estómac del duodè.
Formes de contagi
El bacteri d’H. pylori es transmet sempre d’una persona a una altra i es pot disseminar de les formes següents:
- A través del contacte amb la saliva de boca a boca.
- Per mitjà del contacte amb vòmit o femta.
- Per mitjà d’aliments o aigua contaminats.
Possibles símptomes
Aquesta infecció sovint és asimptomàtica, però entre un 10 i un 15% de les persones infectades amb H. pylori desenvolupen la malaltia d’úlcera pèptica (que és la llaga que afecta la mucosa que recobreix l’estómac o el duodè, i es classifica en úlcera gàstrica o duodenal segons el lloc on es col·loca).
Quan l’úlcera és petita, pot no donar cap símptoma; d’altres, en canvi, poden arribar a produir dolor i/o un sagnat considerable.
Alguns símptomes comuns són:
- Dolor urent o cremor d’estómac (que pot empitjorar amb l’estómac buit).
- Sensació d’inflor o, en canvi, de tenir l’estómac buit.
- Nàusees.
- Pèrdua de la gana.
- Necessitat habitual d’eructar.
- Pèrdua involuntària de pes.
- Femtes amb sang, fosques o enquitranades, o fins i tot vòmit amb sang.
Com es diagnostica
Quan el pacient ha tingut molèsties o dolor a l’estómac de manera persistent, o quan hi ha un historial previ d’úlceres, el metge pot recomanar alguna d’aquestes proves, segons les característiques i els símptomes del pacient, per detectar si hi ha presència d’H pylori:
- Prova d’alè amb urea: consisteix a ingerir una substància amb urea. Si l’H. pylori és present, el bacteri convertirà la urea en diòxid de carboni. Això es comprova en l´aire exhalat, al cap d’uns deu minuts.
- Prova de sang: mesura els anticossos d’H. pylori a la sang.
- Prova de femta: detecta la presència del bacteri a la femta.
- Biòpsia: es pren una mostra de teixit del recobriment de l’estómac, per mitjà d’una endoscòpia gàstrica, per analitzar-lo.
El tractament
Per sanar l’úlcera i minimitzar el risc que es torni a desenvolupar, se solen subministrar tractaments amb una combinació de medicaments per matar el bacteri, si encara és present, i reduir els nivells d’àcids a l’estómac.
El tractament estàndard dura, aproximadament, entre deu i quinze dies, i se sol basar en una combinació de:
- Antibiòtics, per combatre l’H. pylori.
- Inhibidors de la bomba de protons, per disminuir els àcids de l’estómac.
- En alguns casos, es pot subministrar bismut, per ajudar a matar el bacteri.
És molt important seguir correctament la pauta i completar-la per a la curació de l´infecció.
Expectatives de curació
- Habitualment, la reacció a aquests tractaments sol ser bona.
- Si el bacteri es mostra resistent, és possible que el metge aconselli repetir més d’un cicle de medicaments.
- Si hi ha dubtes del tipus de germen, pot ser recomanable fer una biòpsia de l’estómac per conèixer quin és l’antibiòtic més apropiat.
- També hi pot haver casos en què no es pugui fer desaparèixer l’H. pylori, però sí reduir-ne els símptomes.
Possibles complicacions que cal evitar
És important consultar un especialista quan sentim molèsties persistents a l’estómac, ja que una infecció crònica d’H. pylori pot acabar generant malalties o símptomes importants, com ara:
- Anèmia.
- Inflamació crònica.
- Úlcera pèptica.
- Limfoma del teixit limfoide associat a la mucosa gàstrica.
- Càncer estomacal.
- Pèrdua de sang important.
- Perforació a l’estómac o els intestins.
Evidentment, si pensem que es pot donar qualsevol d’aquestes circumstàncies, hem d’actuar amb rapidesa i dirigir-nos als serveis mèdics d’urgències.
Afortunadament, l’Helicobatcer pylori és curable en una amplíssima majoria de casos. Tot i que sol estar vinculat a les condicions de vida en països en vies de desenvolupament o en llocs amb aglomeracions, el cert és que el contacte social facilita que pugui aparèixer en qualsevol circumstància. Per això, la millor idea, per tal d’evitar que pugui generar futures complicacions, és estar atents a l´aparició de símptomes del nostre sistema digestiu per recórrer als professionals sempre que calgui.
Dra. Claudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida
