Les primes de les assegurances de salut acostumen a pujar periòdicament i molts assegurats es fan la mateixa pregunta: pago massa? La resposta no és tan senzilla com mirar només el rebut mensual.
Al sector privat de salut, una visita amb un especialista acostuma a situar-se al voltant dels 70-150 euros, segons especialitat i centre. Una ressonància magnètica pot anar dels 150 als 250 euros. Una passada per urgències amb exploració i proves senzilles supera fàcilment els 150 euros. I un ingrés de pocs dies amb una cirurgia “habitual” –una apendicitis, una fractura amb intervenció– pot enfilar-se als 2.000-4.000 euros.
Res d’això són casos excepcionals: són situacions relativament freqüents al llarg de la vida. En canvi, moltes pòlisses de salut es mouen en franges de 50, 60 o 80 euros al mes. Dit d’una altra manera: el cost d’una sola prova complexa o d’una nit d’hospital pot equivaldre a diversos mesos, fins i tot a un any, de prima.
Què hi ha darrera la prima?
Les assegurances de salut, en realitat, són un mecanisme de protecció financera. Amb la prima, l’assegurat es garanteix l’accés a una infraestructura sanitària completa: hospitals, clíniques, quadres d’especialistes, tecnologia diagnòstica i circuits d’urgències que han d’estar disponibles encara que no es facin servir cada dia.
Això inclou quiròfans, UCI, sales de parts, equips de diagnòstic per la imatge i, sobretot, professionals: metges, infermeria, tècnics, personal de suport. Tot plegat té un cost fix molt elevat que cal finançar de manera constant. L’assegurança el reparteix entre milers d’assegurats, de manera que molts paguen una quantitat moderada per evitar que uns pocs hagin d’assumir factures de milers d’euros quan emmalalteixen.
Evitar llistes d’espera
Si el preu explica una part de la història, el temps n’explica l’altra. Dades recents del Departament de Salut, apunten que el temps mitjà d’espera per a una primera visita amb l’especialista a Catalunya se situa al voltant dels 118 dies, gairebé quatre mesos, amb especialitats com urologia que poden arribar als cinc mesos i traumatologia als sis.
En proves diagnòstiques, la situació millora lleugerament però continua sent exigent: l’espera mitjana se situa entorn dels 82 dies per a ecografies, ressonàncies i altres exploracions, segons les mateixes dades. Això vol dir que, en molts casos, el circuit complet —primera visita, prova i revisió— es pot allargar fàcilment més enllà de mig any.
La sanitat pública prioritza, amb criteris clínics, els casos més greus i urgents. Però per a patologies que no posen en risc immediat la vida del pacient, la demora és sovint molt llarga. És aquí on les assegurances privades entrem en joc: per reduir aquests temps d’espera i oferir diagnòstics i decisions clíniques en setmanes, no en mesos.
Quan una assegurança surt a compte
Amb una assegurança de salut, l’assegurat no només té cobertes les visites, les proves i els possibles ingressos hospitalaris, sinó també un conjunt de serveis que li donen suport abans, durant i després de la malaltia.
Posem-hi números. Imaginem una persona que paga 70 € al mes per la seva assegurança, és a dir, 840 € l’any. Al llarg d’un any pot arribar a utilitzar:
- 3 visites a especialistes (per exemple, 3 × 95 € ≈ 285 € si les pagués de la butxaca)
- 1 ressonància magnètica (≈ 200 €)
- 1 passada per urgències amb exploració i proves bàsiques (≈ 150 €)
Només amb això, la factura real podria situar-se fàcilment per sobre dels 635€. Si, a més, en algun moment necessita una petita cirurgia amb un parell de dies d’ingrés, el cost pot escalar fins als 2.000–3.000 € o més.
A aquesta part més “visible” cal afegir-hi els serveis que Atlàntida posa a disposició dels assegurats sense que cada ús impliqui una nova factura: telemedicina, metge i pediatra a domicili, assistència en viatge nacional i internacional, atenció domiciliària post ingrés, teleassistència, valoració de riscos al domicili, accés a residències per a persones grans, espai virtual de benestar Biwel, Club Atlàntida, etc. Tot això suma valor a la prima: no es paga només per quan “ens posem malalts”, sinó per disposar d’un acompanyament continuat.
En les assegurances de salut privades, la lògica és precisament aquesta: la quota mensual ajuda a transformar despeses que, puntualment, podrien ascendir a milers d’euros, en una despesa previsible i gestionable al llarg de l’any. En el cas d’Atlàntida, aquest efecte s’amplifica amb tots els serveis addicionals que inclouen moltes de les pòlisses, pensats per oferir més tranquil·litat, més suport i més benestar en tots els moments de la vida.
La protecció privada estratègica
Arribats a aquest punt, potser la pregunta ja no és només “per què pago tant al mes?”, sinó una altra més útil: “quanta tranquil·litat em dona saber que, si em passa alguna cosa, no m’hauré de preocupar per la factura?”.
Entre una factura invisible que assumeix el sistema públic i una factura molt visible quan s’ha de pagar tot de la butxaca, les assegurances de salut d’Atlàntida ofereixen un punt d’equilibri: transformar, mitjançant quotes periòdiques, el cost real d’una medicina cada cop més avançada —i també més cara— en una despesa més previsible i assumible per a les famílies.
A més, a Atlàntida oferim un ampli ventall d’assegurances de salut, pensades segons les necessitats i possibilitats de cada persona o família, amb copagament o sense, amb cobertures mèdiques més bàsiques o totals.
