El daltonisme és una patologia visual que altera la percepció dels colors en les persones afectades. Aquesta anomalia sol ser parcial; és a dir, la persona pateix una baixa sensibilitat a un o a alguns colors, o total, casos molt excepcionals que passen quan no es percep cap color. És un trastorn, en la gran majoria de casos hereditari, que no causa dolor i que és més habitual entre la població masculina.

El daltonisme, o la incapacitat de veure alguns colors de manera natural, passa quan hi ha un problema amb els pigments en algunes cèl·lules nervioses de l’ull que perceben el color. Aquestes cèl·lules, que es diuen cons, són a la capa de teixit sensible a la llum que recobreix la retina. En concret, hi ha tres tipus de cons, els que detecten el vermell, els que perceben el verd i els que distingeixen el blau.

El cervell fa servir la informació subministrada pels cons per determinar el color que es percep pels ulls. Quan aquestes cèl·lules no tenen una o més substàncies químiques sensibles a la longitud d’ona, aquesta persona no podrà distingir els colors vermell, verd, groc o blau. És a dir, aquest trastorn es produeix per un error als cons, les cèl·lules de la retina encarregades de percebre els colors.

Símptomes

Els símptomes del daltonisme poden ser des de lleus fins a intensos. Moltes persones tenen símptomes tan lleus que no s’adonen que tenen deficiència de color o que no veuen bé els colors. De vegades ho descobreixen quan aquesta deficiència visual causa confusió en ells o en els seus fills. Per exemple, quan costa diferenciar els colors d’un semàfor o separar per colors certs materials didàctics a l’hora de jugar amb els fills.

Contràriament al que es pensa, és estrany que una persona daltònica vegi només en tons de gris. La majoria de les persones amb aquesta afectació poden veure colors, però normalment de manera descolorida o, fins i tot, els arriben a confondre els uns amb els altres.

Les persones afectades per aquesta deficiència no són capaces de distingir:

• Diferents tons de vermell i verd
• Diferents tons de blau i groc
• Qualsevol color i la seva brillantor

Qui té risc de contreure daltonisme?

Els homes tenen un risc molt més gran de néixer amb daltonisme que les dones, que poques vegades tenen aquest problema. Es calcula que un de cada deu homes té alguna forma de deficiència de color.

A més, certes malalties poden augmentar el risc de patir deficiència de color adquirida, entre les quals hi ha el glaucoma, la diabetis, l’Alzheimer, el Parkinson i la degeneració macular.

Causes comunes

La majoria dels casos de daltonisme es deuen a:

• Herència. La majoria de les persones que tenen daltonisme neixen amb l’afecció. Les deficiències de color heretades són més comunes en els homes, i la principal afectació és al voltant del vermell-verd. El daltonisme heretat sol afectar igual tots dos ulls.
• Malaltia. El daltonisme causat per una malaltia específica sovint afecta cada ull de manera diferent, i sol empitjorar amb el temps. Està molt relacionat amb patologies com el Parkinson o les cataractes.
• Medicaments. L’administració d’alguns medicaments per tractar problemes cardíacs o malalties autoimmunes pot alterar la visió de color.
• Envelliment. Amb l’edat, la capacitat natural de percebre els colors es va afeblint.
• Substàncies químiques. L’exposició a certes substàncies químiques durant llargues hores o a la feina, com ara fertilitzants o disulfur de carboni, poden derivar en pèrdua de la visió de color.

Com es diagnostica?

El diagnòstic del daltonisme es fa, normalment, per mitjà de dues proves senzilles a la consulta de l’oftalmòleg.

1. Les taules d’Ishihara: l’oftalmòleg mostra al pacient un dibuix format per punts multicolor. Si no hi ha deficiència de color, la persona pot veure els números i les formes que s’amaguen rere els punts. Els números són d’un color diferent del color del fons. Si, en canvi, té una incapacitat per veure els colors, no pot trobar aquests símbols. És possible que no vegi res al dibuix.
2. El test de Farnsworth-Munsell: es mostra una taula plena de fitxes, habitualment 100, que la persona ha d’ordenar segons la graduació i el to del color. Amb aquesta prova es diagnostica el daltonisme, però també la capacitat de l’individu per distingir els colors.

Hi ha tractament?

Actualment no hi ha cap tractament per al daltonisme. Tot i això, sí que hi ha lents de contacte i ulleres que poden ajudar les persones amb daltonisme. La majoria de les persones poden adaptar-se a les deficiències en la visió dels colors sense cap problema en la rutina habitual.

De la mateixa manera, les persones amb daltonisme poden aprendre maneres de trobar solucions a la seva incapacitat: per exemple, aprenent de memòria que el llum vermell se situa a la part superior del semàfor i el verd a la part inferior.

Dr. Carles Rabassa
Director mèdic d’Atlàntida