En qualsevol entorn, existeixen persones i col.lectius que tenen una major probabilitat de desenvolupar malalties, de patir un accident o de morir de forma prematura. Els avanços científics dels darrers anys, han pogut determinar que les malalties no apareixen al.leatòriament, i que la major o menor vulnerabilitat de les persones alhora d’emmalaltir o curar-se es deu a la interrelació de factors ambientals, bio-psicosocials i genètics.

I es que, cada cop més, s’està connectant el concepte de salut amb altres àrees com la social, l’econòmica o la política, trencant amb la idea que els determinants de la salut estan localitzats únicament a l’interior de l’individu, sinó que es troben fora d’ell i, tot sovint, fora de l’abast dels professionals de la salut. D’aquesta manera, la perspectiva biològica com a únic factor es reemplaça per un model holístic o integral, en el que un nombre variable d’actors socials i ambientals complementen el paper dels serveis mèdics.

Els esdeveniments de la vida:

Des d’aquest punt de vista global, tenim que els factors de risc de la malaltia estan subjectes a l’entorn psicosocial, ecològic o econòmic, i a factors personals com l’educació i les experiències prèvies. A més d’aquests, existeix un altre concepte que cada cop es té més en compte, ‘els esdeveniments significatius de la vida‘, que es defineixen com un conjunt de fets, desitjats o no, que tenen lloc a la vida d’una persona, que tenen molta importància pel gran impacte que provoquen en l’àrea emocional, i pels canvis que poden arribar a introduir en els hàbits i les costums.

Diversos estudis recolzen la idea que l’ocurrència d’aquests esdeveniments (divorcis, defunció d’un familiar o amic, pèrdua de feina, etc.) actuen com a precursors d’estats de malaltia o accidents, ja que provoquen canvis en l’estat d’ànim, en les respostes neuroendocrines, en la tensió arterial i en la capacitat d’atenció, fets que acostumen a reduir la capacitat laboral, a crear una certa predisposició als accidents, i el pitjor de tot, a adoptar o intensificar certs comportaments nocius com fumar, abusar de begudes alcohòliques o a descuidar el tractament d’una malaltia greu.

L’aïllament:

Totes les persones poden contribuir a l’educació per la salut, bé sigui des de la llar, la família, el cercle d’amics, el centre de salut, l’hospital o l’escola, millorant els nivells de salut i qualitat de vida mitjançant actituts i comportaments de salut positius, conscients i responsables.

L’aïllament ocasiona canvis en el cervell que, al seu temps, provoquen una pèrdua de la capacitat d’aprenentatge i de presa de decisions. El cervell registra l’aïllament social de l’individu i es veu afectat pel que fa a rendiment i funcionament. Múltiples investigacions han mostrat que, quan les persones estan socialment aïllades, deixen de tenir “un comportament normal”, entés en el sentit que l’autocontrol comença a fallar-los, podent fer que abusin de l’alcohol, que es tornin agressives o que el seu rendiment professional o acadèmic es redueixi de forma significativa.

El professor de psicologia de la Unversitat de Georgia, Keith Campbell, va realitzar una investigació amb l’objectiu d’estudiar els patrons cerebrals de subjectes socialment exclosos, fent ús de la magnetoencefalografia (MEG), que mesura els camps magnètics generats de forma espontànea per les neurones actives del cervell. Les dades de la MEG van revelar que l’activitat cerebral dels participants socialment aïllats era diferent a la de la resta de participants en les regions occipital, parietal i al còrtex prefrontal. El còrtex parietal està relacionat amb l’atenció i el prefrontal ajuda al funcionament executiu en els processos de memòria i altres comportaments que es relacionen amb l’autocontrol. Per tant, existeix un vincle entre l’aïllament social, l’activitat cerebral i determinades conductes.

Factors físics o ambientals:

La contaminació de l’aire i l’aigua són els dos factors que amb més freqüència poden ocasionar problemes de salut (respiratoris, gastrointestinals i altres malalties com el càncer). La contaminació microbiològica, química i radiològica de les aïgues destinades al consum humà, a activitats recreatives o al rec de cultius, pot afavorir l’aparició de multitud de malalties.

Diferents estudis realitzats en els darrers anys han conclòs que l’increment dels nivells de contaminació atmosfèrica s’associen amb efectes nocius sobre la salut, especialment, a nivell respiratori i cardiovascular, encara que també evidencien efectes negatius sobre la capacitat reproductora, l’augment de la mortalitat perinatal i la prematuritat. Es calcula que, a Europa, unes 60.000 morts a l’any poden estar relacionades amb una exposició a la contaminació a llarg termini per sobre dels nivells permesos.

Una exposició duradera a sorolls intensos provoca el que es coneix com efectes extra-auditius. Aquests efecten a la salut i la qualitat de vida de les persones, arribant a provocar úlceres, diarrees, alteracions respiratòries o cardiovasculars, irritabilitat, ansietat,… A nivell cognitiu, pot provocar malestar, pot alterar la capacitat de concentració, la son, el rendiment i disminuir la capacitat d’atenció. Hi ha estudis que relacionen l’exposició a sorolls intensos durant la gestació amb baix pes neonatal, prematuritat o avortaments.

Factors ocupacionals:

A més dels contaminants i dels agents químics que poden estar presents en certs àmbits laborals, podem trobar factors de caràcter bio-psicosocial que poden comportar conseqüències negatives per la salut de les persones.

L’estrés és una resposta normal de l’organisme per fer front a una ‘amenaça’ de l’entorn. El problema apareix quan l’individu es troba continuament en aquest estat d’alerta, ja que acaba per exhaurir la reserva d’energia del cos i desencadenar problemes greus. Entre els més importants, trobaríem les malalties cardíaques i cerebrovasculars, la hipertensió, les úlceres, els problemes musculars i ossis, l’alteració de la funció inmunològica, l’aparició de quadres d’ansietat, depressió i neurosi, y la incidència en l’abús de l’acohol, el tabac y altres substàncies nocives.

El burn-out s’origina per una resposta inadequada a l’estrés emocional crònic. Els trets principals són l’esgotament físic y/o psicològic, una actitud fixa i despersonalitzada cap a les altres persones i el sentiment d’inadequació a la tasca que s’ha de realitzar. Les conseqüències més habituals per la salut són la hipertensió, els dolors musculars, les alteracions gastrointestinals, la pèrdua de pes, l’absentisme laboral, l’increment de conductes agressives, l’abús de fàrmacs i alcohol o l’aparició d’idees suicides.

El mobbing és una situació en què s’estan donant una sèrie d’actuacions hostils cap a una persona de forma continuada (uns sis mesos, aproximadament). Encara que el mobbing es considera una forma d’estrés laboral i comparteix la majoria dels efectes perjudicials per la salut, es diferencia de les altres formes perquè no es dóna per causes relacionades amb el desenvolupament d’una feina, sinó que té el seu origen en les relacions entre les persones i els grups de l’empresa.