La malaltia celíaca és la patologia crònica intestinal més habitual. És multisistèmica i amb base autoimmune, i està provocada pel gluten. Per diagnosticar-la es fa una analítica de sang i una biòpsia intestinal que permeti saber si l’intestí prim està malmès. Una persona celíaca haurà d’eliminar el consum de gluten de la dieta de per vida, ja que és l’únic tractament, avui dia.
La malaltia celíaca és una patologia que es dona en individus genèticament susceptibles al gluten i prolamines relacionades. El gluten és una proteïna que es troba en la llavor de molts cereals, com el blat, l’espelta, l’ordi o el sègol. També es pot trobar en algunes varietats de civada.
Moltes persones són incapaces de digerir aquesta proteïna del tot, ja que després de la ingesta es generen fragments proteics que activen el sistema immunològic en detectar aquests fragments com a tòxics. Això provoca una reacció adversa. A vegades, al·lèrgia, i en d’altres intolerància i la malaltia celíaca.
La celiaquia és, a més, una patologia multisistèmica, per la qual cosa es pot veure afectat qualsevol altre sistema del cos humà, no només l’aparell digestiu, i amb base autoimmune. Així, doncs, aquesta malaltia genètica fa que s’alteri l’absorció de vitamines, minerals i nutrients que contenen els aliments.
Doncs, aproximadament, un 1% de la població mundial, una xifra que suposa una prevalença molt elevada. Tot i que es considerava un trastorn típicament infantil, la veritat és que actualment afecta tots els grups d’edat, incloent-hi la gent gran, i de la mateixa manera homes i dones.
Amb el progrés mèdic a l’hora de reconèixer formes atípiques de manifestar-se i amb la innovació en les proves i el diagnòstic, s’han pogut definir diversos tipus de malaltia celíaca:
Els símptomes d’aquesta malaltia poden ser molts i diversos i, a més, varien en funció de l’edat en què apareguin. Alguns pacients són asimptomàtics o només tenen senyals de deficiència nutricional. D’altres presenten símptomes digestius significatius.
De totes maneres, els símptomes més freqüents són:
Les complicacions de la malaltia celíaca inclouen la malaltia resistent al tractament, l’esprue col·lagen i els limfomes intestinals. Aquests últims afecten el 6-8% dels pacients amb malaltia celíaca.
Per poder diagnosticar la malaltia celíaca es fa un examen clínic i una analítica de sang que inclou els marcadors serològics d’aquesta patologia. Per a un diagnòstic precís, a més, cal fer una biòpsia intestinal, que consisteix en l’extracció d’una mostra de teixit de l’intestí prim superior.
Tot i la importància, encara avui hi ha un alt percentatge de pacients que estan sense diagnosticar. A més, a causa de les diferents formes de celiaquia que hi ha, no sempre és senzill establir un diagnòstic final sense una biòpsia intestinal.
L’únic tractament que hi ha per a la malaltia celíaca és la dieta sense gluten per a tota la vida. En aquesta dieta cal seguir dues premisses fonamentals: eliminar qualsevol producte que tingui com a ingredients blat, espelta, ordi, sègol i civada, i, a més, excloure qualsevol producte derivat d’aquests cereals.
La resposta a la dieta sense gluten sol ser ràpida, i els símptomes del pacient celíac es resolen, generalment, en una setmana o dues. Tot i així, es tracta d’una malaltia crònica, per la qual cosa, encara que en millorin els símptomes i la persona es trobi bé, la dieta sense gluten és per sempre.
La dieta lliure de gluten no és fàcil de portar, de manera que per seguir una alimentació equilibrada i sana es recomana:
Dr. Carles Rabassa
Centre mèdic Atlàntida
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
