Sí, tant la faringitis com les angines (amigdalitis) es contagien a través de les gotetes de saliva en parlar, tossir o esternudar. La higiene de mans i evitar compartir coberts són les millors mesures preventives.
La faringitis és la inflamació de la faringe, causada, en la majoria de casos, per una infecció viral o bacteriana. Pot ocasionar febre i un molest mal de coll, que sol remetre després d’una setmana sense necessitat de medicaments. Tot i això, una persona infectada no és immune a la reinfecció. Encara que és difícil de prevenir, hi ha certs hàbits que poden ajudar a evitar aquesta malaltia.
La infecció de la faringe –és a dir, del coll– pot ser causada per diversos virus o bacteris. Les infeccions virals són més comunes a l’estiu i la tardor i, en canvi, les bacterianes són més habituals a l’hivern i la primavera. El tabac, l’alcohol o l’exposició a certs tòxics inhalats també poden lesionar la mucosa faríngia i afavorir l’aparició d’aquesta malaltia.
El contagi té lloc per mitjà de les gotes de saliva que s’alliberen quan una persona parla, esternuda o tus, igual que un refredat. Mentre una persona amb infecció tingui símptomes pot contagiar-ne d’altres, sobretot membres de la família i persones properes.
La majoria de pacients amb faringitis bacteriana deixa de ser contagiosa passades 24 hores des de la presa d’antibiòtics. En canvi, els pacients que no prenen medicació poden contagiar durant dues o tres setmanes, tot i que ja no tenen símptomes.
Els símptomes més comuns entre els pacients que pateixen una faringitis són la febre, el mal de coll i molèstia quan s’empassa. Moltes persones es queixen de dolors musculars. A vegades, la faringitis fa que els ganglis limfàtics s’inflamin i que estiguin molt sensibles. I tot això també pot derivar en veu ronca.
Per a diagnosticar una faringitis, el metge es basa en els símptomes i en l’exploració física de la cavitat oral i la faringe del pacient. A vegades es requereixen proves mèdiques, com ara un hemograma o l’anàlisi de la velocitat de sedimentació globular.
A més, si se sospita de la presència de determinats agents infecciosos, es pot fer un frotis faringi per fer un cultiu i determinar quins gèrmens són els responsables de la infecció. Una altra prova que cal considerar, sobretot en les faringitis estreptocòcciques, és la prova ràpida d’antígens per a estreptococs del grup A.
En la majoria de casos, la faringitis es cura al cap d’entre set i deu dies de manera natural i sense necessitat de medicaments. De tota manera, segons l’origen de la infecció, els tractaments varien. A vegades es prescriuen antibiòtics (si hi ha infecció bacteriana) o analgèsics per alleujar els símptomes i el malestar (si és un procés viral). També és important reposar uns dies. Amb pacients amb faringitis crònica, cal analitzar, a més, els factors que empitjoren la malaltia.
Prevenir-la és molt complicat. És essencial evitar el contacte amb persones amb faringitis, sobretot si tenen símptomes. D’altra banda, sempre hi ha bons hàbits que ajuden en la prevenció, com ara rentar-se les mans constantment, dormir les hores necessàries o evitar compartir gots i coberts amb persones malaltes.
A més, com que la faringitis sol generar una sequedat notable a la gola, és important mantenir-se hidratat i beure una gran quantitat d’aigua. Una bona alimentació també és recomanable, així com mantenir actualitzat el calendari de vacunació. Finalment, per alleujar el mal de coll es poden prendre infusions calentes i afegir-hi una mica de mel.
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida
Sí, tant la faringitis com les angines (amigdalitis) es contagien a través de les gotetes de saliva en parlar, tossir o esternudar. La higiene de mans i evitar compartir coberts són les millors mesures preventives.
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]