Fa pocs dies us parlàvem de la sexualitat a la tercera edat. Ens plantejàvem qüestions tals com els canvis fisiològics que es donen en l’edat, els mites que giren en torn aquesta temàtica i les problemàtiques i beneficis de la pràctica sexual durant la vellesa. Avui, volem fer un pas més i ens agradaria fer-vos arribar informació sobre altres aspectes igualment rellevants en torn aquesta vivència. Aspectes, que queden amagats i dels quals se’n parla poc o gairebé res. Parlem de qüestions que viuen sota el tabú social des de la pràctica clínica. D’altra banda i no menys important, també parlem de les veus dels mateixos protagonistes. Els avis han alçat la veu, per exclamar de quina manera viuen ells la sexualitat.

S’imagina vostè que durant una visita al metge de capçalera, el doctor li preguntés si manté unes relacions sexuals satisfactòries? Què pensaria? S’imagina que en una revisió mèdica rudimentària li fessin la mateixa pregunta? És més; imaginis que després de rebre un alta hospitalària per una fractura de fèmur, en el seu informe s’argumentes que vostè gaudeix d’una sexualitat plena. Probalement, no només li sobtaria, sinó que potser podria arribar a ofendre’s i consideraria tal qüestió fora de lloc. En canvi, en gairebé tots els informes clínics, consten antecedents (tot i que ja no hagin de veure amb la malaltia actual) i altres dades més o menys rellevants del pacient.

El tema de la sexualitat, a causa d’una influència històrica, cultural i social, és tant tabú que sovint també queda fora dels límits clínics. És a dir; es contempla poc, i quan es fa, quasi sempre és de manera “oculta”. Vist així, és doncs normal que molta gent visqui la sexualitat des de la vergonya, el tabú, la desconeixença, a vegades des de la por…I si parlem de la gent gran, encara és més normal que s’instauri el silenci i el prejudici.

Tal com argumentàvem en l’article anterior, la sexualitat a la vellesa està plena de mites i falses creences, però la influència històrica, la realitat social i la pràctica clínica, ajuden a que els tabús es mantinguin i que les persones adoptin actituds intimistes, difícilment visibles. Ara bé, ens hem apropat amb delicadesa als protagonistes dels quals tant es parla. Però i ells? Que hi diuen?

Una de les activitats que portem a terme a les Residències del Grup Atlàntida és la de treballar aspectes vivencials dels residents. La nostra filosofia és conèixer les persones amb profunditat per poder-los comprendre i conseqüentment oferir-los una millor qualitat de vida. Pel que respecte al tema de la sexualitat, ens hem assegut, hem xerrat i hem compartit aquells aspectes amagats.

Ells exclamen

Sense dubte. La sexualitat dura tota la vida. Els nostres residents asseguren que aquesta vivència es transforma al llarg de les diferents etapes vitals i que durant la vellesa prenen rellevància altres aspectes com l’afecte i la comunicació. Asseguren que el contacte és diferent i que l’excitació sexual no té com a objectiu final l’orgasme. Les carícies i la comprensió dins la intimitat, adquireixen protagonisme.

En referencia a si la sexualitat va lligada a l’amor, trobem diferències de gènere. El 100% d’homes asseguren que no i mantenen visions diferents d’una i altre experiència. Contràriament, el 95% de dones assegura que sí i agrega que si no és així hauria que ser-ho.

És important la sexualitat dins la parella? Ho és i molt. Així de contundents es mostren els avis davant d’aquesta pregunta. Reiteren que durant l’envelliment adopta altres formes però que és igualment important.

Existeix avui dia massa llibertat sexual? No dubten en respondre. El 100% asseguren que no només hi ha massa llibertat sexual sinó que a més de qualsevol manera i sense respecte per les altres persones. D’aquí esdevé un debat històric en el qual el senyor A, acaba dient que “si haguéssim nascut a aquesta època probablement faríem el mateix”

En resum; La sexualitat com a tabú social, queda plasmada inclús en les històries clíniques dels pacients (siguin o no grans). Les persones solen tenir prejudicis i falses creences en torn aquest do de la natura, sobretot durant la vellesa. Tot i que curiosament, la gent gran afirma que la sexualitat no va lligada a la reproducció i que és un aspecte del qual s’ha de gaudir. D’altra banda, veiem que quan ells parlen, surt la veu de la vida, sense adonar-te’n que tenen setanta, vuitanta o noranta anys. Diferent manera de gaudir de la sexualitat? Sí. Menys intens? No. Simplement equitatiu a la nostra edat biològica.

Núria Costa

Psicòloga Residencial Mas Piteu