“La sexualitat és un conjunt de condicions estructurals (anatòmiques, fisiològiques, comportamentals i socioculturals) que permeten l’exercici de la funció sexual humana”. (Gonzalez y Miyar, 2001) Això vol dir que engloba els nostres sentiments, la nostra conducta, la nostra cultura i els nostres pensaments. Certament, aquesta vivència és diferent en cada etapa de la vida i en totes existeixen canvis que afecten directament l’ individu. Avui ens preguntem; De quina manera es viu la sexualitat a la tercera edat? Són vertaders els mites que corren en torn aquesta etapa vital? Quines són les problemàtiques més comunes a causa de l’edat? Es pot gaudir d’una sexualitat satisfactòria com a altres etapes?

En primer lloc cal dir que la sexualitat no té edat. És a dir; és una vivència que està present durant tota la vida, encara que existeixin variacions dins la mateixa. Als seixanta, als setanta inclús als vuitanta anys es pot gaudir d’una sexualitat satisfactòria. Tot i així, és important destacar, a causa dels canvis fisiològics de l’edat, l’activitat sexual pot veure’s condicionada. La disminució del desig, degut a la ingesta d’alguns medicaments, el dolor i preocupació per certes malalties o les pors i falses creences en són exemples. Tot i així però, existeixen tractaments que permeten seguir gaudint de la sexualitat de manera plaent.

En segon lloc també és important destacar, que la conducta sexual, no ha de quedar relegada al coit i a l’aparell genital únicament, sinó a tot un conjunt d’excitacions en les quals l’individu gaudeix de manera satisfactòria. En aquesta línia també destaquem, que la vivència de la sexualitat en aquesta etapa vital va molt lligada a l’afecte i a la comunicació. Maslow, ens dóna una definició completa de la salut sexual geriàtrica; “l’expressió psicològica d’emocions i compromisos que requereixen la major quantitat i qualitat de comunicació entre companys en una relació de confiança, amor, compartir i plaer, amb o sense coit”

D’altra banda, hem de destacar, que l’interès pel sexe no desapareix (alguns experts corroboren que inclús augmenta amb els anys), però és rellevant reconèixer i adaptar-se als canvis físics que es produeixen en l’edat, per gaudir d’una bona sexualitat. També s’ha d’afegir que la sexualitat no afecta a tothom de la mateixa manera però els estudis argumenten que les dones solen tenir problemes després de la menopausa, mentre que els homes poden començar a tenir problemes d’ejaculació després dels seixanta o problemàtiques associades a la disfunció erèctil. De la mateixa manera altres factors tals com els prejudicis socials, la falta de privacitat i les preocupacions de caire psicològic també poden afectar a la pràctica de la sexualitat en la tercera edat.

El que queda clar, és que a la vellesa hi ha activitat sexual, associada a l’acte en si o no, i la seva pràctica augmenta la salut en general. Quins són doncs els beneficis? Pel que respecta als avantatges físics podem parlar d’una millora en el sistema immune, de l’enfortiment de la musculatura i els ossos, de la disminució de la hipertensió arterial i de la millora de la salut cardiovascular. Però hi ha més. Mantenir una vida sexual durant la vellesa també aporta beneficis psicològics d’entre els quals destaquem; un augment de l’autoestima, la sensació de minimització del dolor (a causa de l’alliberació d’endorfines), la disminució de patir ansietat i depressió i l’augment el bon humor.

Ignorància, prejudicis i estereotips socials

Durant molts anys i encara persisteix aquesta creença, la sexualitat a la tercera edat s’ha vist socialment des d’una vessant negativa. Els tabús com la incapacitat sexual, la creença falsa de què ja no hi ha desig o el desconeixement dels aspectes més bàsics d’aquesta etapa vital, fan que el sexe sigui contemplat com inexistent.

D’altra banda, els mateixos protagonistes, asseguren sovint tenir vergonya al reconèixer que gaudeixen d’aquesta vivència pel fet de ser jutjats per la societat, cuidadors o pels propis fills. L’educació rebuda en temps passats, la desinformació i les pròpies pors, també influeixen a engendrar una visió negativa d’aquesta vivència natural.

En resum; tal com hem vist, la sexualitat a la tercera edat no només continua, sinó que també resulta necessària, satisfactòria i avantatjosa. La vivència és diferent en relació a altres etapes vitals i pren molt de protagonisme l’afecte, la reciprocitat, el companyerisme i la comunicació. En l’àmbit psicològic és aconsellable viure la sexualitat de manera natural, acceptant els dèficits donats per l’edat i readaptar- se als mateixos. És important preservar l’autoestima, admetre els drets que tenim com a individus, treballar els sentiments de culpa acceptant que som sers sexuats i no per això dolents, comunicar i parlar sobre els nostres dubtes i sobre la manera en què ens sentim.

La vellesa; una etapa més de la vida, en la qual està implícita la nostra condició com a humans en la seva totalitat. Tenim dret a continuar fent vincles, a estimar, a relacionar-nos i també a acceptar l’impuls sexual com a part natural de la vida. El 60% de persones majors de seixanta-cinc anys gaudeixen d’una vida sexual satisfactòria. Endavant!, la vida continua.

Núria Costa

Psicòloga Mas Piteu