“Vaig aprendre que el coratge no era l’absència de la por, sinó el triomf sobre ella. El valent no és qui no sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por”. Nelson Mandela.
Per Patrícia Vallés, psicòloga i instructora de mindfulness MBSR (Mindfulness Based Stress Reduction)
La por és una emoció bàsica que ens ha permès subsistir. És una emoció intensa que ajuda a prevenir possibles perills futurs.
Se sent en el cos, al pit, amb tremolors, palpitacions, la cara empal·lideix, es tensen els músculs, suor freda, respiració accelerada, i un nus a l’estómac i, davant seu, solem fugir o paralitzar-nos.
Existeixen molts tipus de pors, la por física i real, un cotxe que no frena en creuar, i una por psicològica, que un pensi que l’acomiadaran en el seu treball … La por a la incertesa, a la manca de control, a no saber que passarà és la por que estem vivint ara. És una por real però que pot ser alimentada i incrementada exponencialment pels pensaments i la influència de l’entorn.
Quan la por és contínua i s’instal·la en la ment pot passar a ser pànic, angoixa, ansietat i si és col·lectiva passa a ser histèria col·lectiva.
En aquestes situacions, es reacciona i no es respon amb llibertat d’opcions, la ment es bloqueja i no reacciona. Això és el que ha passat amb la compra compulsiva d’aliments i del paper de WC.
Per poder aturar aquesta dinàmica el més important és acceptar l’emoció, posar-li una etiqueta i intentar calmar la ment via respiració conscient i meditació. Abraçar l’emoció, acollir-la. Sentir que l’emoció de la por és conjuntural i no et pertany. Que la situació passarà. A partir d’aquest moment intentar respondre i no reaccionar i indagar què ha passat per viure aquesta emoció.
I, com es gestiona la por?
- Dóna’t permís per sentir el que sents, ja que l’emoció forma part de tu. Quan neix, sigui la que sigui, acull-la sense més. Cerca en quina part del cos la sents i porta la respiració a aquesta part del cos, relaxant la zona més tensada.
- Identifica i dóna nom a allò que sents. Etiquetar ajuda a acceptar la por i a reconèixer-la.
- Acull i abraça l’emoció sabent que una emoció té una temporalitat, que no forma part de tu.
- Tradueix la informació que conté cada emoció i incorpora-la al teu mapa. La por ens informa que estem veient perills, siguin aquests reals o no.
- Actua en conseqüència. Si tenim por i és real, actuem en conseqüència i evitem el possible perill. Si entenem que és una por desmesurada busquem els mecanismes per calmar la ment i actuar d’una altra manera més adaptativa a la situació.
“Les emocions més complicades, sovint contenen la possibilitat de realitzar aprenentatges importants. Si les evitem i no les vivim ens privarem d’aquests aprenentatges i correrem el perill d’anar per la vida reproduint patrons de conducta”.
No hi ha emocions positives ni negatives totes són adaptatives. El no adaptatiu són els comportaments.
