“Vaig aprendre que el coratge no era l’absència de la por, sinó el triomf sobre ella. El valent no és qui no sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por”. Nelson Mandela.
Per Patrícia Vallés, psicòloga i instructora de mindfulness MBSR (Mindfulness Based Stress Reduction)
La por és una emoció bàsica que ens ha permès subsistir. És una emoció intensa que ajuda a prevenir possibles perills futurs.
Se sent en el cos, al pit, amb tremolors, palpitacions, la cara empal·lideix, es tensen els músculs, suor freda, respiració accelerada, i un nus a l’estómac i, davant seu, solem fugir o paralitzar-nos.
Existeixen molts tipus de pors, la por física i real, un cotxe que no frena en creuar, i una por psicològica, que un pensi que l’acomiadaran en el seu treball … La por a la incertesa, a la manca de control, a no saber que passarà és la por que estem vivint ara. És una por real però que pot ser alimentada i incrementada exponencialment pels pensaments i la influència de l’entorn.
Quan la por és contínua i s’instal·la en la ment pot passar a ser pànic, angoixa, ansietat i si és col·lectiva passa a ser histèria col·lectiva.
En aquestes situacions, es reacciona i no es respon amb llibertat d’opcions, la ment es bloqueja i no reacciona. Això és el que ha passat amb la compra compulsiva d’aliments i del paper de WC.
Per poder aturar aquesta dinàmica el més important és acceptar l’emoció, posar-li una etiqueta i intentar calmar la ment via respiració conscient i meditació. Abraçar l’emoció, acollir-la. Sentir que l’emoció de la por és conjuntural i no et pertany. Que la situació passarà. A partir d’aquest moment intentar respondre i no reaccionar i indagar què ha passat per viure aquesta emoció.
I, com es gestiona la por?
No hi ha emocions positives ni negatives totes són adaptatives. El no adaptatiu són els comportaments.
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
