El còlic del lactant és un episodi molt freqüent durant els primers mesos de vida. És un plor recurrent en nadons sans i ben alimentats. Aquests còlics preocupen molt els pares, i els provoquen angoixa, perquè no saben trobar consol per a l’infant.
Els còlics del lactant es caracteritzen per un plor freqüent, prolongat i intens, o irritabilitat en un nadó sa. Es defineix com el plor durant tres hores o més al dia, tres dies o més a la setmana, durant tres setmanes o més. Normalment, aquest plor va acompanyat de rigidesa, flexió de les cames i meteorisme.
Solen ser frustrants per als pares perquè l’aflicció del nadó té lloc sense motiu aparent i, pel que sembla, no hi ha manera d’alleugerir-la. Les investigacions han demostrat que el còlic predisposa un risc de depressió postpart més elevat en les mares i el cessament anticipat de la lactància materna, i que genera sentiments de culpa, esgotament, impotència o ira.
Es calcula que fins al 40% de tots els lactants tenen còlics. Generalment, tenen lloc entre el primer i el quart mes de vida i, sobretot, a última hora de la tarda. No és cap malaltia, sinó un procés benigne, transitori i que desapareixerà tot sol al voltant dels quatre mesos del nadó.
Què causa el còlic del lactant?
Les causes d’aquests còlics no es coneixen amb exactitud. Per això, l’observació i l’experiència del pediatre és important per saber adoptar actituds i maniobres de prevenció i tractament.
Amb freqüència, un còlic significa simplement que l’infant està inusualment sensible a l’estímul o no es pot autoconsolar ni regular el sistema nerviós. A mesura que vagi madurant, millorarà aquesta incapacitat, marcada per un plor constant. En altres ocasions, en els nadons lactants, el còlic és un senyal de sensibilitat a un aliment en la dieta de la mare.
Alguns nadons amb còlic del lactant també tenen gasos. Però no queda clar si els gasos causen el còlic o si, contràriament, els nadons tenen gasos perquè empassen massa aire mentre ploren.
Símptomes del còlic infantil
Les característiques principals del còlic són:
- Plor intens, que pot semblar més aviat un crit o una expressió de dolor.
- Plor sense motiu aparent, a diferència de plorar per expressar gana o la necessitat de canviar el bolquer.
- Nerviosisme extrem.
- Temps predictible, amb episodis que sovint tenen lloc de nit.
- Decoloració facial, com ara rubor o envermelliment de la pell.
- Tensió corporal, per exemple, estira i tensa les cames.
Abans d’anar al pediatre
Per tal que la visita amb el metge sigui més eficaç, els pares poden anotar, d’entrada, certa informació. Així el diagnòstic serà més ràpid i encertat:
- El temps i la durada dels episodis de plor.
- Observacions sobre el comportament del nadó i d’altres factors abans, durant i després d’un episodi.
- Els horaris d’alimentació i de son del nadó.
- Les estratègies que s’han fet servir per calmar el bebè.
Consells davant d’un còlic
Com que els còlics del lactant no tenen cap tractament específic ni hi ha fórmules magistrals que el facin desaparèixer, s’aconsella seguir aquestes pautes per suavitzar-ne la presència:
- Alimentar el nen/a de manera correcta –sigui lactància materna o biberó–, en un lloc tranquil, sense gent ni sorolls.
- Comprovar que el nadó no porta el bolquer brut, no té fred o calor, gana o set.
- Ajudar-lo a expulsar gasos i afavorir que expulsi el rot amb més freqüència.
- Posar el nadó de boca terrosa sobre el braç de l’adult, amb el cap recolzat en la flexura del colze, de manera que la panxeta descansi. També és aconsellable balancejar-lo o fer-li massatges abdominals suaument, elevant-li les cames. Una altra tècnica és bressolar-lo i fregar-li l’esquena.
- Col·locar el nadó a la cadireta de seguretat i passejar-lo amb cotxe. La vibració i el moviment de l’automòbil solen tranquil·litzar els nadons.
- Tenir paciència i serenitat. És important que els adults mantinguin la calma i es mostrin tranquils per evitar alterar encara més el nadó i complicar la situació.
- No administrar cap medicament si no ho ha indicat el pediatre.
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida
