12 de març: Dia Mundial del Glaucoma

D’acord a les dades que ofereix l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el glaucoma és la segona causa de ceguesa més freqüent. Afecta a més de 4,5 milions de persones arreu del món, i es calcula que l’any 2020 ja afectarà a 11 milions.

La celebració del Dia Mundial del Glaucoma té l’objectiu d’alertar sobre la importància de la detecció precoç d’aquest grup de patologies oculars que es desenvolupen de manera progressiva. Tot i que el glaucoma és incurable, un 90% de la ceguesa que provoca es pot evitar si es detecta i es tracta a temps.

Què és el glaucoma?

El glaucoma és una malaltia dels ulls que es caracteritza per l’augment patològic de la pressió intraocular, a causa de la falta de drenatge de l’humor aquós i té com a condició final una neuropatia òptica caracteritzada per la pèrdua progressiva de les fibres nervioses del nervi òptic.

Existeixen diferents tipus de glaucoma, que tenen orígens i evolucions diferents. Amb tot, la major part dels casos corresponen al glaucoma crònic simple o glaucoma d’angle obert.

En les primeres fases de la malaltia, la pressió ocular no produeix cap símptoma. A mesura que avança, la simptomatologia inclou una reducció de la visió perifèrica, mal de cap i lleus transtorns visuals, com veure un halo en torn a la llum elèctrica o tenir dificultats per adaptar-se a la foscor.

L’augment de la pressió intraocular fa malbé el nervi òptic, que és molt sensible i, en lesionar-se, deixa d’enviar tota la informació al cervell. Les persones afectades pateixen l’anomenada visió de túnel, que afecta l’agudesa visual i comporta la reducció del camp visual.

Tot i que pot aparèixer en qualsevol edat, afecta principalment a les persones adultes. Les persones que pateixen diabetis, hipertensió arterial, alta miopia i són majors de 60 anys, tenen més predisposició a desenvolupar aquesta patologia.

La importància del diagnòstic del glaucoma

Com hem esmentat anteriorment, una de les característiques del glaucoma és que, generalment, no hi han símptomes en les primeres fases de la malaltia, de manera que moltes persones que la tenen no en són conscients. D’aquí la importància de realitzar exàmens visuals periòdics a mesura que anem complint anys.

L’oftalmòleg pot realitzar diferents proves per tal de diagnosticar el glaucoma:

Medició de la pressió intraocular:

A través de la medició de la pressió intraocular, que es realitza en pocs minuts i sense dolor, es pot fer un seguiment al llarg dels anys i diagnosticar la malaltia. Per norma general, la pressió normal de l’ull es sitúa entre 10 i 21mm Hg. S’ha de tenir en compte que hi haurà persones amb un glaucoma de tensió normal, que tinguin danys al nervi òptic i una pèrdua del camp visual, tot i que la seva pressió ocular sigui inferior a 21mm Hg.

Inspecció del nervi òptic:

Amb l’administració d’unes gotes oftàlmiques, les pupil·les es dilaten per permetre la visió del nervi òptic. Posteriorment, amb un oftalmoscopi, s’examina el nervi òptic per detectar possibles danys.

Examen de camp visual:

És una prova de la visió lateral o perifèrica que té l’objectiu de detectar punts sense visió. Es realitza cada 6 o 12 mesos per fer un seguiment sobre els possibles canvis.

Inspecció de drenatge de l’ull:

Permet a l’oftalmòleg obtenir una panoràmica clara de l’angle de drenatge de l’ull per determinar el tipus de glaucoma que es pugui tenir.

La detecció precoç mitjançant aquestes tècniques diagnòstiques és clau per protegir la visió dels danys que provoca el glaucoma. Es recomana examinar els ulls:

• Cada 2-4 anys, en persones menors de 40 anys.
• Cada 1-3 anys, en persones entre 40 i 54 anys.
• Cada 1-2 anys, en persones entre 55 i 64 anys.
• Cada any, en persones majors de 65 anys.