Els fongs a les ungles dels peus, una patologia a l’alça

Els fongs a les ungles dels peus, o onicomicosi, és una de les patologies que es tracten amb més freqüència en la consulta del podòleg. El control clínic de les onicomicosis no és senzill.

És important fer un correcte diagnòstic i descartar altres patologies que puguin semblar-se a l’onicomicosi. 

Molts cops apareix de forma aïllada i d’altres de forma secundària a una micosi (malaltia) de la pell. 

Perfil de població afectada i factors de risc

Aquesta patologia afecta entre un 2,6 i 2,8% de la població – principalment persones diabètiques, ancians, immunodeprimits i individus malalts de la sida. És més freqüent en els homes que en les dones.

Existeixen una sèrie de factors  que poden augmentar el risc de contagi. Està influenciat  per condicions climàtiques, també professionals i socioeconòmiques. 

En els darrers anys, l’onicomicosi ha experimentat un augment de la prevalença degut a diferents factors entre els quals destaquen:

• L’exposició a fongs patògens en instal·lacions esportives (gimnasos, piscines, vestuaris …), i on la humitat i la calor formen l’ambient òptim perquè es desenvolupi el fong.
• L’envelliment de la població.
• L’increment del nombre de diabètics.
• Les ungles dels peus pateixen la compressió i l’oclusió del calçat, el que fa que sigui més freqüents els micro traumatismes en aquestes. Les ungles de les mans en canvi no pateixen aquestes pressions i la higiene és molt més freqüent.
• Els calçats de seguretat i punteres metàl·liques que utilitzen certs col·lectius de professionals. Aquestes persones tenen una predisposició  a l’onicòlisi (és a dir, al despreniment de l’ungla del llit unguial). També les professions que requereixen l’ús de sabata tancada en ambients calorosos i humits.
• Les persones que pateixen onicòlisi, o separació de l’ungla del dit, tenen major possibilitat de contraure fongs. És una porta d’entrada  on s’acumula a més  la  humitat  i  es crea un ambient òptim  pel desenvolupament del fong.

Com s’agafen els fongs?

Els fongs acostumen a créixer en llocs humits i càlids i s’adquireixen per contacte amb el peu o l’ungla. La invasió de l’ungla generalment s’inicia per la vora lliure i avança cap a la base. És més habitual la infecció de les ungles dels peus que la de les mans.

Quins símptomes presenten els fongs?

Els fongs a les ungles dels peus es manifesten mitjançant: 

• alteracions de l’aspecte normal de l’ungla (onicodistròfia)
• la separació de l’ungla del dit (onicòlosi)
• l’augment del gruix de l’ungla 
• un canvi de color de l’ungla (discromia) 

Pot afectar a una o diverses ungles a la vegada.

Davant de qualsevol símptoma és important anar al podòleg per fer un correcte diagnòstic i tractament.

Com es diagnostiquen els fongs?

Per realitzar un diagnòstic s’agafen mostres de les ungles. Aquestes consisteixen en un tall i raspat de l’ungla afectada i s’envia al laboratori per identificar el tipus de fong que causa la infecció. Un problema important que ens trobem és que a vegades resulta ineficaç, ja que la majoria de les vegades els resultats són falsos negatius, per la qual cosa dificulta l’orientació clínica. Davant d’aquest inconvenient, s’opta per receptar medicaments d’ampli espectre.

La decisió del tipus de tractament la prendrà el facultatiu considerant el grau d’afectació de l’ungla, l’edat del pacient i el grau d’implicació per part d’aquest en realitzar bé el tractament.

És fonamental conscienciar al pacient que és important fer un control i un correcte seguiment de la malaltia.

Tipus de tractaments els fongs

Els tractaments poden ser tòpics, orals i amb làser. Mai s’ha de deixar el tractament sense supervisió del podòleg. Un gran nombre de cops ens trobem que el pacient abandona el tractament o l’aplica de forma irregular, interferint en l’èxit de la curació i provocant el fracàs del tractament.

• Pels tractaments tòpics existeixen laques unguials que han de ser aplicades de forma estricta i continuada per part del pacient. Aquests tractaments solen ser llargs i amb pocs efectes secundaris.
• Els tractaments orals tenen diversos efectes secundaris que fan necessari realitzar anàlisis de sang i controls periòdics. També cal tenir en compte que poden  interaccionar amb la medicació que sol prendre el pacient.

Depenent de la gravetat de l’afectació de l’ungla es poden combinar els tractaments tòpics i orals.

• El làser és altra alternativa de tractament, però té un cost econòmic elevat. Se sol aplicar combinat amb les laques unguials per una major efectivitat. 

En alguns casos pot estar indicada l’extracció temporal de l’ungla per poder aplicar el medicament antifúngic directament en la infecció que es troba a sota d’aquesta, o l’extracció definitiva, per a les infeccions més greus i que no han respost a cap dels tractaments convencionals.

Un problema molt habitual, són les recaigudes d’aquesta malaltia, especialment en les onicomicosis de les ungles dels peus. Hi ha pacients que no aconsegueixen quedar-ne mai lliures i arrosseguen la infecció al llarg del temps.

Per tant, l’onicomicosi és una patologia benigna que en general està exempta de complicacions, però el diagnòstic i tractament no sempre és fàcil. Requereix la supervisió d’un professional facultatiu i s’han de prendre una sèrie de mesures per part del pacient per afavorir la curació i evitar les recaigudes.

Mesures de prevenció els fongs

Per afavorir la curació i evitar les recaigudes, cal prendre les següents mesures de prevenció:

• Portar les ungles seques, netes i ben tallades. En tallar les ungles, s’ha d’eliminar la brutícia que s’acumula a la vora de les ungles retallant al màxim però sense danyar les vores d’aquestes, ja que les petites lesions també augmenten el risc d’infecció. Per això s’ha de tenir especial cura en les pedicures.
• És important secar-se bé els peus després del bany,  especialment en els espais interdigitals amb una tovallola o fins i tot amb un assecador de cabell.
• No compartir tovalloles.
• Evitar la humitat dels peus utilitzant calçat adient (teixits naturals, sabates que transpirin i no oprimeixin).
• Anar sempre calçat en ambients amb molta humitat.
• Evitar portar les ungles pintades tot l’estiu. Retallar la cutícula de l’ungla és un error molt freqüent que es realitza en els centres d’estètica. La cutícula és la protecció natural de l’ungla i evita que penetrin en ella l’aigua, la humitat o els organismes. És la que s’encarrega de sellar la nostra pell de la nostra ungla. Si es talla massa tenim el risc de deixar-la sense barrera de protecció d’infeccions i deixar l’ungla desemparada. El que és correcte és eliminar la part que es considera estrictament «extra» i hidratar-la. A més, els esmalts d’ungles poden provocar una infecció per fongs ja que impedeixen a l’ungla «respirar» i conserva més temps la humitat a l’interior. Les persones que utilitzen esmalts han de ser molt meticuloses en el seu ús i no portar-los durant un temps prolongat i deixar l’ungla a l’aire lliure. S’ha de deixar descansar almenys un parell de dies sense pintar-se les ungles. Aquelles persones que es pinten les ungles més sovint, fins i tot a l’hivern, encara les perjudiquen més.
• Els esmalts permanents o semi permanents són els més desaconsellables. Els esmalts de colors forts si es deixen molt de temps, acaben absorbint el pigment de l’ungla. Això farà que es quedi d’un color groc, donant la sensació falsa de tenir fongs quan no n’hi ha. Durant l’aplicació del tractament antifúngic, no es recomana pintar les ungles amb els esmalts, perquè l’única cosa que aconseguim és retardar la cura i allargar el tractament molt més temps del que és normal.

Les infeccions de fongs a les ungles es multipliquen a l’estiu, ja que estem moltes més hores amb els peus humits a les piscines i a les platges, a més es produeix més sudoració.

És fonamental considerar que quan abans detectem i tractem una ungla infectada per un fong el pronòstic serà millor. El fong com que no dóna simptomatologia de dolor sol passar inadvertit i quan es va a la consulta, les mesures de tractament a prendre són més agressius.

Per tant, és recomanable que si observem qualsevol canvi en l’aspecte i el color de l’ungla, demanar hora a l’especialista.

Marisa Balasch Farré

Podòloga Col. Nº 689

Centre Mèdic Atlàntida

Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]