Aquesta magnífica fruita, magatzem esfèric i lluminós de suc, fibra i polpa, carregada de rajos de sol de tot l’estiu, nutrients i sabor, és originària de l’Àsia i la tenim en el nostre medi des del segle X. La van introduir els àrabs. Es va cultivar majoritàriament i encara ara a la zona de llevant i al sud de la península Ibèrica. Actualment, i des de fa dècades, és una de les més evidents fruites de proximitat. Se sap que una taronja de qualitat pot aportar el 100% de la vitamina C que es recomana al dia.

En disposem de diferents varietats que presenten distints graus de dolçor o amargor, fermesa, quantitat de fibra, volum de suc… depenent de la funció que se’ls vulgui assignar: menjar fresques i senceres, esprémer-les, confitar-les, acompanyar plats salats o rostits, fer-ne postres dolces, extraure la seva essència o olis essencials… Són especialment d’alta qualitat les taronges de les Terres de l’Ebre i les de tot el Llevant i tenen diferents nomenclatures comercials: Navel, Late, Sevillana, Sanguina…

Una fruita amb un baix índex glucèmic

No es tracta pas d’una fruita amb un elevat contingut de sucres senzills, de fet és de les més baixes en índex glucèmic (fins i tot és la fruita més recomanada en cas de patir diabetis), però igual que els sucres de gairebé totes les fruites són de més o menys ràpida absorció, és molt convenient menjar-la sencera. D’aquesta forma les fibres pròpies ajudaran a alentir aquest procés, cosa totalment desitjable.

La taronja conté fructosa però també glucosa i sacarosa. El fet de contenir glucosa fa que sigui una de les poques fruites més ben tolerades per les persones intolerants a la fructosa. Se sap que una mínima quantitat de glucosa ingerida juntament amb la fructosa fa que aquesta sigui més ben absorbida a l’intestí i no es produeixin fermentacions al còlon, amb les consegüents molèsties abdominals.

És recomanable aleshores no prendre la taronja únicament en forma de suc, fer-ho de forma esporàdica i acostumar-nos a la fruita sencera, pelada fent la pell prima, per tal d’aprofitar tant com sigui possible la part blanca (albedo), carregada d’antioxidants i substàncies antivirals i bactericides que cuiden la immunitat. Igualment, és bo menjar-la a les amanides o de postres. Mai sola amb l’estómac buit, ja que els seus sucres, tal com dèiem, passarien massa ràpid a la sang, estimularien la insulina, i si no creméssim aquell sucre, en estats de sedentarietat, la insulina el podria convertir en greix corporal.

Un altre factor a considerar és que la taronja i especialment el seu suc, igual que el d’altres fruites, és aperitiu, és a dir, ajuda a generar gana. El suc és adient per bebès quan encara no toleren les fibres, ancians i persones en fase de recuperació de determinades malalties.

Actualment, és tendència fer batuts de fruites combinats amb hortalisses o lactis. En aquest cas s’ingereix més fibra i proteïna, i l’absorció de sucres pot ser alentida. Caldrà, però, fer batuts amb mesura de la quantitat dels components, ja que no és recomanable prendre 3-4 fruites en una sola presa de  batut.

Si es menja per esmorzar o berenar es pot acompanyar  amb un bocí del pa integral acostumat i rajolí d’oli d’oliva (això ho feien els avis i besavis) o bé mesclar-la tallada a daus amb iogurt o quefir.

Nutrients que conté la taronja

Vitamina A, C, B1, B5, B6, B9, Magnesi, Potassi, Calci… Fructosa

Antioxidants: (en especial a la pell blanca anomenada albedo, que hauríem de procurar aprofitar) Betacarotens, Flavonoides (Hesperidina, Quercetina i Rutina), Àcid cítric. 

Tots ells:

• Promouen una bona immunitat i ens prevenen dels refredats
• Anti radicals lliures per la seva propietat antioxidant
• Antivirals i antibacterianes
• Propietats antiinflamatòries
• Protecció dels vasos sanguinis i cor
• Modulen nivells de colesterol i àcid úric.
• Promouen una microbiota altament rica, saludable.
• El seu contingut en vitamina C ajuda a l’absorció del ferro i calci i a la síntesi del col·lagen.
• Fruita ideal per prevenir i pal·liar la cistitis.
• Elevat i bon contingut de fibra en pectines, altament digestiva.
• També pel seu rellevant contingut en àcids orgànics i enzims.
• Regula dispèpsies o digestions difícils i lentes.
• La fibra de la part blanca (albedo) és ideal per corregir estrenyiment i protegir trànsit intestinal.
• Els principis amargs de la taronja, entre ells la naringenina,  són colagogs i colerètics. Promouen la producció de bilis i alhora indueixen la seva circulació i drenatge. Per tant, protegeixen el sistema hepato-biliar.
• Prevenen la formació de fangs biliars i ajuden a eliminar-los en cas d’existir (cal advertir que en cas de tenir la vesícula ocupada per càlculs de petita mida es poden donar removiments amb la ingesta de cítrics i patir molèsties).

La taronja, dins el marc d’una dieta mediterrània equilibrada i menjada regularment, és una de les principals fruites que, s’ha pogut comprovar, ajuda considerablement a baixar de pes. La taronja en especial, junt amb altres cítrics, aranja, llimones, mandarines… és altament protectora d’ossos, dents i articulacions.

La taronja ha estat molt present a la gastronomia de la conca mediterrània des de temps immemorials. A les cuines casolanes i als restaurants, fleques i pastisseries. De fet, a les cuines, s’aprofiten tots els components. En el decurs de la darrera dècada, xefs de cuines d’anomenada han iniciat la gastronomia justament de l’albedo: cremes, salses, purés, farciments…

Una frutia de gran importància gastronòmica

És ben coneguda la: 

• Confitura de taronja amarga.
• Les pells i rodanxes de taronja confitades, delícia de les nostres coques de Sant Joan i tortells de Reis.
• La pell de taronja que perfuma la nostra inevitable crema catalana. I algun flam.
• El clàssic ànec a la taronja o la pularda a la taronja
• Els coulís i chutneys de taronja i altres cítrics que s’han anat incorporant a la nostra gastronomia per acompanyar aus i carns rostides.
• Els marinats amb suc de taronja.
• La pell de taronja als escabetxos
• La taronja a les amanides fresques salades.
• La taronja i el seu suc a les amanides de fruites fresques
• La flor blanca del taronger a les amanides (flor de tarongina, que prové de l’àrab:  “al-azahar” que vol dir flor blanca). 

Les infusions amb flor o olis essencials de la flor de taronger o tarongina, que s’han utilitzat des de sempre amb finalitats medicinals: molèsties menstruals, relaxació del sistema nerviós, desmais, bon descans, alleujar estats d’estrès… La tarongina a les preparacions cosmètiques i perfums, tant en l’àmbit artesà com industrial. O la tarongina als ambientadors. I no podem oblidar l’origen de la penicil·lina, Fleming i el fong penicillium a la pell de taronja l’any 1928.

Tres receptes amb taronja

Amanida de taronja, escarola, xucrut de col i remolatxa, quefir de cabra amb vinagreta de llavors de comí, oli d’oliva vere, suc de llimona i nous de macadàmia. 

Les llavors de comí, l’oli i les nous es trituren en un vas de batedora amb un rajolí d’aigua. Afegir el suc de llimona i remenar sense triturar. Disposar en el plat o plata un llit de branquetes d’escarola. Anar col·locant al damunt les rodanxes de la taronja pelada. Al centre 2 cullerades soperes de xucrut i regar tot amb el quefir de cabra.

Servir la vinagreta en salsera per anar prenent a discreció per amanir. Si es desitja adornar amb fulles de sàlvia fresca.

Magret d’ànec a la taronja:

Per a 2 racions: 2 peces de magret, 4 cullerades soperes d’oli d’oliva, ceba, porro, 1 taronja gran, 1 llimona, 1 copa petita de conyac, 1 copa de Cointreau, 2 cullerades soperes de confitura de taronja amarga.,1 fulla de llorer, sal, boles de pebre negre.

Posar l’oli en una paella i quan és ben calent disposar els magrets per la part no greixosa sucats amb la confitura de taronja, junt amb la meitat de la llimona. Deixar fer a foc alegre uns tres minuts i girar. Passats 5 minuts treure a una plata de forn i reservar.

Llençar la meitat de l’oli que ha quedat i afegir la ceba i porro tallats petits a rostir. La pell de la taronja, la fulla de llorer, els granets de pebre. Quan tot estigui enrossit, abocar els dos licors i deixar flamejar. Afegir el suc de la taronja i el got de vi i deixar reduir. Apartar la pell i la fulla de llorer. Triturar i banyar els magrets amb la salsa. Enfornar a temperatura alta uns minuts fins que sigui ben calent i servir.

Es pot acompanyar amb peres, naps o patates rodones, segons l’estació. En qualsevol opció, caldrà coure les peres, naps o patates, prèviament pelades, en aigua amb raig de vi  blanc, sal, pebre i 1 cullerada petita de sucre integral de canya o panela.

Quiche de taronja i plàtan per acomiadar l’hivern

4 Taronges, 2 plàtans, 1 llimona, 1 pot de compota de poma (o fer-la a casa), 8 cullerades soperes de confitura de taronja amarga, 6 cullerades soperes de sucre integral de canya, 1 làmina de massa brisa o pasta fullada. Es pot fer a casa si es desitja.

Posar una cassola al foc amb 4 cullerades soperes del sucre. Anar remenant i abocar-hi les rodanxes de taronja. Anar-les impregnant del sucre fos i als 6 min retirar-les a un plat. Abocar al sucre de  la cassola, la compota de poma, el suc i una pell d’1 taronja, la pell de la llimona, i 6 cullerades soperes de la confitura de taronja. Remenar per tal de que no s´enganxi. Quan hagi reduït una mica, apartar del foc.

Estendre la làmina al motlle de quiche, punxar tota la base amb una forquilla i disposar pel damunt la mescla un pèl freda. Anar posant el plàtan tallat a rodelles o a làmines, al gust. Pel damunt les rodelles de taronja. Repartir per sobre de les fruites la resta de la confitura i escampar-hi la resta de sucre. Regar amb el suc de la llimona.

Enfornar a 180 °C amb foc a baix i a dalt, fins que la massa sigui cuita i les fruites semi caramel·litzades. Treure i deixar refredar al punt de menjar. Hi ha a qui li agrada calenta amb un rajolí de nata líquida o xantillí pel damunt. Es pot adornar amb fulletes de menta o sàlvia.

Pilar Betriu, nutricionista de Grup Atlàntida