Aquesta magnífica fruita, magatzem esfèric i lluminós de suc, fibra i polpa, carregada de rajos de sol de tot l’estiu, nutrients i sabor, és originària de l’Àsia i la tenim en el nostre medi des del segle X. La van introduir els àrabs. Es va cultivar majoritàriament i encara ara a la zona de llevant i al sud de la península Ibèrica. Actualment, i des de fa dècades, és una de les més evidents fruites de proximitat. Se sap que una taronja de qualitat pot aportar el 100% de la vitamina C que es recomana al dia.
En disposem de diferents varietats que presenten distints graus de dolçor o amargor, fermesa, quantitat de fibra, volum de suc… depenent de la funció que se’ls vulgui assignar: menjar fresques i senceres, esprémer-les, confitar-les, acompanyar plats salats o rostits, fer-ne postres dolces, extraure la seva essència o olis essencials… Són especialment d’alta qualitat les taronges de les Terres de l’Ebre i les de tot el Llevant i tenen diferents nomenclatures comercials: Navel, Late, Sevillana, Sanguina…
No es tracta pas d’una fruita amb un elevat contingut de sucres senzills, de fet és de les més baixes en índex glucèmic (fins i tot és la fruita més recomanada en cas de patir diabetis), però igual que els sucres de gairebé totes les fruites són de més o menys ràpida absorció, és molt convenient menjar-la sencera. D’aquesta forma les fibres pròpies ajudaran a alentir aquest procés, cosa totalment desitjable.
La taronja conté fructosa però també glucosa i sacarosa. El fet de contenir glucosa fa que sigui una de les poques fruites més ben tolerades per les persones intolerants a la fructosa. Se sap que una mínima quantitat de glucosa ingerida juntament amb la fructosa fa que aquesta sigui més ben absorbida a l’intestí i no es produeixin fermentacions al còlon, amb les consegüents molèsties abdominals.
És recomanable aleshores no prendre la taronja únicament en forma de suc, fer-ho de forma esporàdica i acostumar-nos a la fruita sencera, pelada fent la pell prima, per tal d’aprofitar tant com sigui possible la part blanca (albedo), carregada d’antioxidants i substàncies antivirals i bactericides que cuiden la immunitat. Igualment, és bo menjar-la a les amanides o de postres. Mai sola amb l’estómac buit, ja que els seus sucres, tal com dèiem, passarien massa ràpid a la sang, estimularien la insulina, i si no creméssim aquell sucre, en estats de sedentarietat, la insulina el podria convertir en greix corporal.
Un altre factor a considerar és que la taronja i especialment el seu suc, igual que el d’altres fruites, és aperitiu, és a dir, ajuda a generar gana. El suc és adient per bebès quan encara no toleren les fibres, ancians i persones en fase de recuperació de determinades malalties.
Actualment, és tendència fer batuts de fruites combinats amb hortalisses o lactis. En aquest cas s’ingereix més fibra i proteïna, i l’absorció de sucres pot ser alentida. Caldrà, però, fer batuts amb mesura de la quantitat dels components, ja que no és recomanable prendre 3-4 fruites en una sola presa de batut.
Si es menja per esmorzar o berenar es pot acompanyar amb un bocí del pa integral acostumat i rajolí d’oli d’oliva (això ho feien els avis i besavis) o bé mesclar-la tallada a daus amb iogurt o quefir.
Vitamina A, C, B1, B5, B6, B9, Magnesi, Potassi, Calci… Fructosa
Antioxidants: (en especial a la pell blanca anomenada albedo, que hauríem de procurar aprofitar) Betacarotens, Flavonoides (Hesperidina, Quercetina i Rutina), Àcid cítric.
Tots ells:
La taronja, dins el marc d’una dieta mediterrània equilibrada i menjada regularment, és una de les principals fruites que, s’ha pogut comprovar, ajuda considerablement a baixar de pes. La taronja en especial, junt amb altres cítrics, aranja, llimones, mandarines… és altament protectora d’ossos, dents i articulacions.
La taronja ha estat molt present a la gastronomia de la conca mediterrània des de temps immemorials. A les cuines casolanes i als restaurants, fleques i pastisseries. De fet, a les cuines, s’aprofiten tots els components. En el decurs de la darrera dècada, xefs de cuines d’anomenada han iniciat la gastronomia justament de l’albedo: cremes, salses, purés, farciments…
És ben coneguda la:
Les infusions amb flor o olis essencials de la flor de taronger o tarongina, que s’han utilitzat des de sempre amb finalitats medicinals: molèsties menstruals, relaxació del sistema nerviós, desmais, bon descans, alleujar estats d’estrès… La tarongina a les preparacions cosmètiques i perfums, tant en l’àmbit artesà com industrial. O la tarongina als ambientadors. I no podem oblidar l’origen de la penicil·lina, Fleming i el fong penicillium a la pell de taronja l’any 1928.
Les llavors de comí, l’oli i les nous es trituren en un vas de batedora amb un rajolí d’aigua. Afegir el suc de llimona i remenar sense triturar. Disposar en el plat o plata un llit de branquetes d’escarola. Anar col·locant al damunt les rodanxes de la taronja pelada. Al centre 2 cullerades soperes de xucrut i regar tot amb el quefir de cabra.
Servir la vinagreta en salsera per anar prenent a discreció per amanir. Si es desitja adornar amb fulles de sàlvia fresca.
Posar l’oli en una paella i quan és ben calent disposar els magrets per la part no greixosa sucats amb la confitura de taronja, junt amb la meitat de la llimona. Deixar fer a foc alegre uns tres minuts i girar. Passats 5 minuts treure a una plata de forn i reservar.
Llençar la meitat de l’oli que ha quedat i afegir la ceba i porro tallats petits a rostir. La pell de la taronja, la fulla de llorer, els granets de pebre. Quan tot estigui enrossit, abocar els dos licors i deixar flamejar. Afegir el suc de la taronja i el got de vi i deixar reduir. Apartar la pell i la fulla de llorer. Triturar i banyar els magrets amb la salsa. Enfornar a temperatura alta uns minuts fins que sigui ben calent i servir.
Es pot acompanyar amb peres, naps o patates rodones, segons l’estació. En qualsevol opció, caldrà coure les peres, naps o patates, prèviament pelades, en aigua amb raig de vi blanc, sal, pebre i 1 cullerada petita de sucre integral de canya o panela.
Posar una cassola al foc amb 4 cullerades soperes del sucre. Anar remenant i abocar-hi les rodanxes de taronja. Anar-les impregnant del sucre fos i als 6 min retirar-les a un plat. Abocar al sucre de la cassola, la compota de poma, el suc i una pell d’1 taronja, la pell de la llimona, i 6 cullerades soperes de la confitura de taronja. Remenar per tal de que no s´enganxi. Quan hagi reduït una mica, apartar del foc.
Estendre la làmina al motlle de quiche, punxar tota la base amb una forquilla i disposar pel damunt la mescla un pèl freda. Anar posant el plàtan tallat a rodelles o a làmines, al gust. Pel damunt les rodelles de taronja. Repartir per sobre de les fruites la resta de la confitura i escampar-hi la resta de sucre. Regar amb el suc de la llimona.
Enfornar a 180 °C amb foc a baix i a dalt, fins que la massa sigui cuita i les fruites semi caramel·litzades. Treure i deixar refredar al punt de menjar. Hi ha a qui li agrada calenta amb un rajolí de nata líquida o xantillí pel damunt. Es pot adornar amb fulletes de menta o sàlvia.
Pilar Betriu, nutricionista de Grup Atlàntida
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
