Les vacances de setmana santa o d’estiu són, sovint, sinònim de viatges. Més curts o més llargs, a destinacions llunyanes o més domèstics, amb activitats esportives incloses o amb visites culturals… Sigui com sigui, i per modestes que siguin les escapades, requereixen una planificació prèvia per minimitzar els riscos, sobretot si sortim a països exòtics amb unes condicions higièniques i sanitàries diferents de les nostres.

El primer que cal fer és informar-se bé de la destinació escollida. No només perquè pugui ser un país on calguin vacunes o profilaxis específiques, sinó també perquè pot estar immers en un conflicte bèl·lic més o menys latent o en una situació d’inestabilitat política. En aquests casos, és recomanable posar-se en contacte amb l’ambaixada o el consolat més proper per comunicar la nostra presència en aquell indret i les característiques del nostre viatge. De fet, contactar amb les autoritats espanyoles no està mai de més, per si necessitem algun tipus d’ajut durant el trajecte.

Roba, farmaciola, aigua…

Un cop ben informats de les característiques del nostre destí, hi ha algunes precaucions que cal seguir tant abans de marxar com durant el viatge:

• Dur la roba adequada al clima del país on viatgem. La roba i el calçat còmodes són sempre aconsellables, però encara més si el nostre destí és un indret tropical, amb temperatures i humitat sempre altes. En aquests casos,és recomanable la roba lleugera i transpirable, que permeti evacuar la suor, i el calçat obert per evitar l’aparició de fongs. També ens seran molt útils les ulleres de sol, els barrets o similars i, és clar, la crema solar. En el cas contrari, cal tenir en compte que hi ha països de l’hemisferi sud on les estacions van al revés de les nostres i, per tant, allà és hivern quan aquí és estiu. Això vol dir que necessitarem dur roba d’abrigar.

• Preparar una farmaciola bàsica. Ens pot ser molt útil sigui quin sigui el nostre destí. Hauria d’incloure material bàsic de cura -desinfectant, tiretes, gases…- i altres elements, com un termòmetre, analgèsics i antihistamínics. En funció de la zona, també pot ser necessari portar alguna loció antipicades de mosquits, sobretot en indrets on proliferen malalties relacionades amb aquest insecte, com el dengue o la malària, entre d’altres.

• Anar amb compte amb l’aigua i el menjar. En funció de cada país, l’aigua corrent pot ser una qüestió complicada. No perquè estigui contaminada -en el sentit estricte del terme- sinó perquè pot incorporar algun element al qual el nostre organisme no està acostumat.  Això ens pot provocar diarrees que ens espatllin el viatge o, fins i tot, quadres mèdics més greus. El mateix passa amb el menjar, sobretot si són verdures o fruites fresques que han estat rentades amb aigua corrent. Fer servir sempre aigua envasada -també per rentar-se les dents- sol ser la millor idea, així com evitar la carn i el peix crus. 

En cas de patir alguna malaltia crònica, és aconsellable informar del viatge al nostre metge, que sempre podrà afinar més en les recomanacions.

Una altra de les coses sempre aconsellables, sobretot si sortim a l’estranger, és contractar una assegurança de viatge que disposi de cobertures sanitàries. En determinats països, l’assistència mèdica i hospitalària pot sortir molt cara.