La presbiacúsia és la pèrdua progressiva de la capacitat auditiva i es deu al deteriorament natural produït en el sistema auditiu. Per això, és una patologia neurodegenerativa molt comuna en les persones de més de 65 anys.

La pèrdua auditiva o presbiacúsia és una malaltia molt habitual entre la població més gran, sobretot a partir dels 60 o 65 anys. De fet, és la causa més comuna de pèrdua auditiva i es calcula que aquesta malaltia neurodegenerativa afecta, aproximadament, el 23% de la població mundial entre els 65 i els 75 anys.

A aquestes edats, la pèrdua auditiva afecta la qualitat de vida. Molta gent gran amb problemes d’audició té problemes per comunicar-se i ser autònoma. En molts casos, li acaba generant aïllament social o canvis en la personalitat. Els trastorns d’ansietat, la depressió i l’insomni també estan relacionats amb la pèrdua d’audició.

La presbiacúsia té lloc quan una persona presenta una pèrdua progressiva de la capacitat d’audició. Es deu al deteriorament natural del sistema auditiu a causa de la vellesa, tot i que també pot ser conseqüència d’algunes patologies. És a dir, amb l’edat, l’orella interna va perdent capacitats i, al final, es produeix aquesta alteració degenerativa del teixit auditiu.

Es pot evitar?

Les causes d’aquest deteriorament auditiu solen ser naturals, però també hi pot haver altres factors que la desencadenin. Entre aquests factors de risc que ajuden que aparegui la presbiacúsia destaquen els traumatismes, les infeccions auditives, la diabetis, la hipertensió i altres patologies.

També hi influeix el fet de viure exposat massa temps al soroll i tenir casos hereditaris a la família. Per tant, corregir aquestes afeccions externes, com ara la diabetis i les infeccions, pot ajudar a evitar la pèrdua auditiva.

El factor que no es pot evitar és l’envelliment natural, així que és important revisar periòdicament el sistema auditiu anant a la consulta de l’otorrinolaringòleg.

Quins símptomes té la presbiacúsia?

Generalment, a les persones amb aquests problemes d’audició els costa adonar-se’n. Al començament, els símptomes són poc clars i només s’ha d’apujar el volum del televisor, per exemple.

• Dificultat a l’hora de sentir sons d’alta freqüència, com ara algú parlant.

• Sensació que alguns sons són massa forts.

• Problemes per sentir a les zones o les estances sorolloses.

• Brunzit a les orelles.

• És més fàcil sentir les veus dels homes que de les dones.

• Les [s] o [th] i altres sons de to alt són difícils de distingir.

Tipus de presbiacúsia

Els experts estableixen formes diferents de la que també es coneix com a sordesa de l’envelliment, en funció dels components de l’orella que estan malmesos.

Presbiacúsia sensorial: l’òrgan de Corti s’atrofia o desapareix del tot. Els pacients solen notar malestar pels sons d’intensitat elevada.

Presbiacúsia metabòlica: l’estria vascular s’atrofia.

Presbiacúsia neuronal: pèrdua de fibres nervioses del sistema nerviós central i de la còclea. Comença de manera primerenca a la vida i va progressant a una velocitat que depèn de factors genètics.

Presbiacúsia per trastorns mecànics: alteracions de la còclea, rigidesa o atròfia del lligament espiral.

Si la pèrdua auditiva és conseqüència del procés d’envelliment del cos, els tipus de presbiacúsia poden ser els següents:

• Presbiacúsia normal o natural: es deu a l’envelliment i sol tenir lloc al voltant dels 50 i 60 anys.

• Presbiacúsia precoç: és una pèrdua auditiva abans de temps provocada, normalment, per una llarga exposició a sons molt elevats.

Com es diagnostica?

És important anar a visitar a un otorrinolaringòleg

tan bon punt es presentin dificultats a l’hora de sentir-hi bé. Aquest especialista és l’encarregat de valorar el dany intern a l’orella i de fer proves concretes per definir el millor tractament i el nivell de sordesa.

L’otorrino farà una otoscòpia per explorar l’orella de manera visual i una audiometria tonal. Es tracta d’una prova senzilla amb què el doctor avalua la intensitat a la qual un pacient comença a sentir els tons concrets a través d’uns auriculars. Finalment, pot fer una audiometria verbal fen servir paraules de dues síl·labes que el pacient ha de repetir correctament.

Tractaments per a la presbiacúsia

Actualment, no hi ha fàrmacs que regenerin les parts envellides de l’orella, però sí que n’hi ha alguns que es prescriuen perquè poden atenuar l’evolució d’aquesta malaltia neurodegenerativa. D’altres poden millorar-ne símptomes concrets, com ara els brunzits o els acúfens.

Però, sens dubte, el més recomanable per tractar aquesta afecció és fer servir audiòfons. A més, així s’aconsegueix millorar molt la qualitat de vida dels pacients. Avui dia són necessaris per evitar l’aïllament dels pacients, per exemple.

Els audiòfons o pròtesis auditives són dispositius que es col·loquen al conducte auditiu. Serveixen per ajustar-se a un senyal intel·ligible amb el soroll que s’emet amb la seva amplificació. La presbiacúsia, detectada i tractada a temps, amb la utilització d’audiòfons, permet als pacients recuperar la seva vida amb normalitat i continuar fent les mateixes activitats del seu dia a dia.

Carles Rabassa
Centre mèdic Atlàntida