Un feliç dia de platja o de piscina es pot veure enfosquit pel mal anomenat tall de digestió, un dels trastorns més temuts a l’estiu i que apareix  a conseqüència de la diferència tèrmica que hi ha entre la pell i l’aigua.

El seu nom tècnic és síncope per hidrocució i té lloc quan ens fiquem a l’aigua de manera sobtada, després d’haver menjat o begut, haver pres el sol durant molta estona o haver fet exercici físic intens.

El xoc entre la temperatura del cos i la de l’aigua pot provocar l’aparició de diversos símptomes, en funció de la gravetat, que s’han de detectar al més aviat possible per tractar convenientment la persona afectada i evitar que apareguin altres complicacions.

PER QUÈ ES PRODUEIX?

Després de dinar, el flux sanguini es concentra a l’altura de les vies digestives per dur a terme el procés de digestió. Si en aquell moment té lloc un canvi brusc de temperatura –fruit, per exemple, d’entrar de cop al mar o a la piscina–, la sang que és al tub digestiu s’ha de dirigir ràpidament cap a altres òrgans, com ara la pell, per contrarestar l’efecte de la nova temperatura. Com a resultat de la falta de sang al sistema digestiu, apareix el temut tall de digestió.

Els símptomes més característics d’aquest trastorn, típic de l’estiu, són marejos, vòmits, calfreds, sudoració, nàusees, pal·lidesa de la pell i rampes, entre d’altres.

La persona afectada inicialment sent un malestar generalitzat i el pols se li comença a alentir, i pot arribar a patir la pèrdua de consciència i una parada cardiorespiratòria.

A més, tot i que el més freqüent és que la síncope per hidrocució es produeixi després de la ingesta de menjar o beguda, també és possible que els símptomes tinguin lloc si ens fiquem a l’aigua després de fer un sobreesforç o practicar esport, després de prendre el sol o haver estat en llocs molt calorosos, o també quan ingerim un granissat o un gelat (la temperatura d’aquests aliments interactua directament amb la temperatura interna del cos).

DETECCIÓ I PREVENCIÓ DEL SÍNCOPE PER HIDROCUCIÓ

En general, en un cas lleu de síncope per hidrocució, n’hi ha prou amb sortir de l’aigua quan notem el primer símptoma i descansar en un lloc tranquil, resguardats del sol. En casos greus, que poden produir pèrdua de consciència, desmais i parada cardiorespiratòria, cal treure la víctima de l’aigua i trucar als serveis d’emergència. Mentrestant, si la persona està inconscient i no respira, se li ha de practicar la maniobra de reanimació corresponent.

Què podem fer per prevenir-ho?

• Evitar canvis sobtats de temperatura: Aquesta és la clau per evitar el síncope per hidrocució. Per això, ens hem de ficar a l’aigua de manera gradual, mai tirant-nos de cop a la piscina ni ficant-nos al mar de manera sobtada. Així mateix, ens hem de mullar gradualment diferents parts del cos perquè es vagin habituant a la temperatura de l’aigua. Si hem practicat esport, ens hem d’esperar una estona fins a recuperar un estat normal.

• Respectar la digestió: Els experts aconsellen no ficar-se a l’aigua després de dinar fins que hagin passat dues o tres hores. Aquest és, aproximadament, el temps que triguem a fer la digestió i que hem de respectar per evitar el tall de digestió. Una bona opció és entretenir els nens durant aquest temps jugant amb ells a la sorra.

• Educar en la prevenció: Els nens solen ser els més afectats per aquest tipus de síncope. És normal que les ganes de ficar-se a l’aigua, jugar a la piscina o nedar els portin a menjar de pressa (per acabar abans i aprofitar més el temps de joc), no respectar el temps de digestió o no recordar que és imprescindible ficar-se a l’aigua a poc a poc. La funció dels pares (o dels responsables, siguin monitors, parents, professors, etc.) és vigilar els més petits i inculcar-los aquestes normes de prevenció.

ALGUNES RECOMANACIONS

Per prevenir una síncope per hidrocució és important respectar el temps de digestió. Per això, s’aconsella esperar unes dues o tres hores després d’haver menjat abans de ficar-se a l’aigua. També cal tenir en compte que:

• Hem de recordar que el tall de digestió no només té lloc a conseqüència d’una capbussada brusca a l’aigua freda, sinó que també es pot produir després d’una exposició prolongada al sol o després de fer una activitat física intensa.

• La gent gran i les persones amb tendència a tenir una baixa freqüència cardíaca presenten més risc de patir síncopes per hidrocució.

• Per reduir el risc s’ha d’evitar ingerir grans quantitats d’aliment i és recomanable no menjar productes excessivament greixosos, de digestió pesada o copiosos.

Respectar el temps de digestió i entrar a l’aigua de manera progressiva és crucial per evitar desequilibris en la temperatura corporal, i, d’aquesta manera, reduir les possibilitats de patir un tall de digestió. La prevenció és el millor aliat!

Dra. Claudia Pueyo
Directora mèdica adjunta