Una de les primeres preguntes que la majoria dels pares es fan té a veure amb l’alçada i el pes dels seus fills, ja que la concordància entre el creixement i l’edat cronològica es considera un dels indicadors més importants per confirmar el correcte desenvolupament del nen.

Els gràfics de percentils i les corbes de creixement estàndard són dades estadístiques que ha recollit l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que els pediatres fem servir per detectar desviacions i anomalies en el desenvolupament dels nens. Aquestes anomalies poden detectar-se observant les desviacions que es produeixen en les diferents mesures que prenem de manera periòdica.

Interpretació dels percentils i corbes de creixement:

Les gràfiques de percentils de creixement s’han convertit en un element important a les consultes de pediatria, però, de vegades, els pares les interpreten de manera incorrecta, al considerar-les un mètode diagnòstic enlloc d’un element de comparació.

És important assenyalar que les taules són un element de referència, de manera que, si el nostre fill/a es troba en percentils alts o baixos, no cal perdre la tranquil·litat, però es farà necessària la interpretació i el diagnòstic d’un professional especialitzat.

Totes les taules estadístiques de la OMS presenten un eix horitzontal que expressa l’edat i un vertical que expressa la talla o el pes, en funció de la taula. A continuació, podeu veure les taules de percentils per nens i nenes de 0 a 5 anys i de 5 a 19 anys. Les diferents línies que van marcades amb P3, P15, P50, P85 i P97 corresponen als percentils 3, 15, 50, 85 i 97.

Un percentil expressa el percentatge de població que essent normal està per sota d’aquesta línia. Així, si l’alçada d’un nen està en el percentil 30, vol dir que el 30% dels nens normals tenen una alçada inferior a aquest.

El percentil 3 d’alçada s’utilitza amb freqüència com a límit d’alerta absolut. Quan un pediatra veu un nen amb una alçada per sota del percentil 3 recomana realitzar estudis per descartar les possibles malalties causants d’aquest retard en el seu desenvolupament.

Encara que un 3% dels nens normals tindrien una talla per sota d’aquestes xifres sense tenir cap patologia, aquests infants senzillament són així. La freqüència de malalties amb la capacitat de produir aquest retard afecta a menys del 3% de la població, pel que és més freqüent que simplement siguin així i que en la majoria d’aquests nens no s’acabi detectant cap causa tractable. Però convé fer l’estudi, perquè en els nens que sí existeix una malaltia de base, aquesta és tractable i el pes i talla són recuperables.

Evolució dels percentils de creixement:

Al llarg del creixement, un nen normal pot accelerar o retardar el seu augment de pes o talla per diversos motius i sense que suposi un problema. És freqüent que nens que prenen només pit i tenen percentils molt alts de pes, entorn dels 4-8 mesos frenin el seu augment de pes sense que hi hagi cap problema de salut que el provoqui, apropant-se al percentil 50. Sovint els nens i nens toquen i traspassen percentils superiors i inferiors, amb el que la representació de la línia de creixement té forma de serra.

Així mateix, si un nen té des del seu naixement percentils per sota de 50 però més o menys estables, no cal preocupar-se, això és el normal per a ell. Però si un nen de forma continuada va baixant de percentils a partir d’un moment determinat en diversos controls, convé plantejar-se si ha pogut ocórrer algun problema que causi aquest descens. Per exemple, si al introduir introduïm la llet artificial o el gluten, no digereixen bé algun d’aquests aliments, és freqüent que es freni el seu creixement. Encara que no vomitin, ni tinguin diarrea ni erupcions a la pell en menjar-los. Si a partir del moment que introduïm algun d’aquests aliments el pes comença a frenar de manera important el seu increment, caldria fer proves per estudiar si tenen un problema amb ell.

Dra. Marta Jubert

Pediatra del Centre Mèdic Atlàntida