Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH): factors de risc, símptomes i diagnòstic

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns conductuals de major incidència en la infància, i un dels més freqüents motius de consulta en els equips de psiquiatria infantil.

La seva prevalença a Espanya s’estima entre el 3 i el 6%, i es creu que afecta entre un 8 i un 12% de la població infantil a nivell mundial. Els estudis epidemiològics afirmen que els factors que més s’associen a aquest trastorn són el sexe masculí, l’estatus econòmic baix i el menor nombre d’anys, ja que és un trastorn que redueix la seva prevalença amb l’edat. No obstant això, s’estima que més del 50% dels nens diagnosticats de TDAH en la infància continuaran mostrant símptomes consistents amb el diagnòstic en l’etapa adulta.

El diagnòstic diferencial resulta especialment important per a aquest trastorn, ja que la tendència a l’activitat i al moviment, així com la impulsivitat, són trets característics de la majoria de nens, i no per això han de rebre aquest diagnòstic. D’altra banda, resulta important destacar que molts dels símptomes que defineixen al TDAH, apareixen també en altres trastorns que tenen el seu origen en la infància, com els Trastorns de Vinculació, la Depressió Infantil, els Trastorns de l’Aprenentatge o els Trastorns Generalitzats del Desenvolupament. En aquest sentit, el diagnòstic diferencial és de gran rellevància, atès que el tractament psicològic i farmacològic, difereix àmpliament entre cadascun d’aquests diagnòstics.

Factors de risc del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH):

Factors de risc ambientals:

• La prematuritat.
• L’edat materna (a més edat, major risc).
• El part com eclampsia (aparició de convulsions o coma durant l’embaràs, el part o les hores següents a aquest).
• La toxèmia (bacteris en la sang durant l’embaràs).
• Mala salut de la mare.
• Post-maduresa del fetus.
• Un part perllongat.
• Distrés fetal.
• Hemorràgia pre-part.
• El consum d’alcohol i de tabac durant l’embaràs.

Factors de risc psicosocials:

• El desacord parental sever.
• Pertinença a una classe social baixa.
• Formar part d’una família nombrosa.
• La inclinació insegura.
• La criminalitat paterna.
• Una mare amb un trastorn mental.
• Estar en règim d’acolliment.

Símptomes del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH):

Els principals símptomes del TDAH són la inatenció, la impulsivitat i la hiperactivitat . Aquests poden manifestar-se en:

• No prestar suficient atenció als detalls i incòrrer en errors per distracció.
• Amb freqüència, sembla que no escoltin quan se’ls hi parla directament.
• Poden presentar dificultats per seguir les instruccions en l’entorn escolar.
• Solen patir dificultats per organitzar-se les tasques.
• Tendència a distreure’s i a oblidar-se de les coses. És habitual que extraviïn objectes necessaris per a les tasques escolars.
• Poden tenir dificultats per mantenir-se asseguts a l’aula.
• Tenen dificultats per guardar el torn, parlen en excés i interrompen als altres.
• Solen manifestar la necessitat de moviment constant, com si tinguessin un motor, i amb freqüència, corren o salten excessivament en situacions inadequades.

El diagnòstic del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH):

És important assenyalar que el diagnòstic del TDAH és clínic, però que malgrat això, no hi ha cap test específic per dur a terme el diagnòstic. Els qüestionaris permeten objectivar la conducta que la família i l’escola han observat, mentre que la valoració cognitiva ens permet avaluar de forma objectiva punts forts i punts febles, a més dels possibles problemes d’aprenentatge.

Tot i que l’edat mitjana d’inici dels símptomes se situa entre els quatre i els cinc anys, el diagnòstic en edat preescolar sol ser més complicat, a causa que els símptomes poden ser considerats normals per a aquesta edat. El que finalment orientarà cap a l’ocurrència del trastorn, serà la intensitat, la freqüència i la repercussió. El diagnòstic s’acostuma a realitzar en l’inici de l’Educació Primària, a causa de la presència de problemes de rendiment escolar, de dificultats atencionals, per establir hàbits i rutines i disfunció social. L’avaluació per dur-ho a terme es desenvolupa en tres àmbits: avaluació familiar, avaluació escolar i avaluació psicològica.

Classificació del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH):

Una vegada s’ha dut a terme l’avaluació, es classifica el trastorn en base de tres graus de severitat:

• TDAH lleu: compleix els criteris, però té un mínim impacte en la qualitat de vida, per la qual cosa pot ser contingut a nivell familiar.
• TDAH moderat: compleix els criteris, impacta en la qualitat de vida i pot ser contingut a nivell familiar.
• TDAH sever: compleix els criteris, impacta en la qualitat de vida i és impossible que la família ho contingui.

A més de les diferències que trobem quant a la severitat, poden diferenciar-se tres tipus de manifestacions clíniques, que es corresponen amb les tres tipologies del trastorn:

• TDAH-DA: Predominantment inatent. El símptoma principal és el dèficit d’atenció. És més freqüent en nenes que en nens (el 30% de les nenes afectades per TDAH enfront del 16% dels nens afectats).
• TDAH-HI: Es caracteritza per la hiperactivitat i la impulsivitat. És el que menys incidència té dels tres tipus (es dóna en el 5% de les nenes afectades i en el 4% dels nens).
• TDAH-C: Es tracta del patró de comportament més habitual. És la combinació dels símptomes de dèficit d’atenció amb els de hiperactivitat i impulsivitat. El trobem en el 80% dels nens afectats enfront del 65% de les nenes. 

Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]