A Espanya, el càncer de pròstata és el tumor més freqüent entre la població masculina. Es calcula que un de cada vuit homes serà diagnosticat d’aquesta malaltia. Tot i que se’n desconeixen les causes amb exactitud, la majoria de casos tenen lloc per diversos factors que augmenten el risc de desenvolupar-lo, com ara els factors genètics, la dieta i, sobretot, l’edat.
El càncer de pròstata és un tumor maligne originat a les cèl·lules que formen la pròstata, una glàndula de l’aparell reproductor masculí encarregada de produir part del semen.
A Espanya, és el tumor més freqüent entre la població masculina. La majoria de casos ocorren en persones d’edat avançada, de fet, el 90% dels pacients tenen més de 65 anys. D’altra banda, es calcula que un de cada vuit homes serà diagnosticat d’aquesta malaltia.
Quins símptomes té?
Els primers senyals que produeix el càncer de pròstata solen ser orinar amb més freqüència i tenir un flux dèbil d’orina. A més, també és habitual notar dificultat per començar a orinar o haver “d’apretar” per a realitzar l’inici de la micció per buidar la bufeta completament.
Factors de risc i prevenció
El càncer és una malaltia genètica en què interfereixen mutacions que fan que les cèl·lules dels teixits sans creixin sense control. Com en altres tipus de tumors, no se sap amb exactitud quina és la causa del càncer de pròstata, però sí que hi interfereixen diversos factors de risc, com ara:
- Edat: a partir dels 50-60 anys augmenta la probabilitat de patir càncer de pròstata en els homes.
- Antecedents familiars i factors genètics: es calcula que fins al 10% dels casos de càncer de pròstata tenen un component genètic.
- Dieta: hi ha estudis que relacionen les dietes riques en greixos animals i pobres en verdura amb més risc de patir càncer de pròstata.
- Obesitat: relacionada amb l’alimentació i el sedentarisme, el sobrepès augmenta el risc de patir càncer de pròstata.
Tot i que no hi ha una manera segura de prevenir aquest tipus de tumor maligne, sí que es poden prendre certes mesures que en redueixin el risc. A més de seguir una alimentació saludable, fer exercici i no fumar, en els homes de més de 50 anys es recomana fer, cada any o cada dos, una prova de laboratori que mesura les concentracions en sang de PSA (antigen prostàtic específic), i que pot facilitar un diagnòstic precoç d’aquesta malaltia.
Com es diagnostica el càncer de pròstata?
Per determinar si el pacient pateix càncer de pròstata es fan servir proves que analitzen la pròstata i la sang.
Algunes són:
- Examen físic
- Examen digital del recte (tacte rectal)
- Prova de l’antigen prostàtic específic (PSA)
- Ecografia transrectal
- Imatges per ressonància magnètica transrectal
- Biòpsia prostàtica
Quines opcions de tractament hi ha?
El tractament del càncer de pròstata ha de ser multidisciplinari i hi intervindran, entre d’altres, metges especialistes com l’uròleg, l’oncòleg mèdic i l’oncòleg radioteràpic.
Entre tot l’equip mèdic es decidirà quina és la millor opció terapèutica en funció de l’etapa de la malaltia, si el pacient presenta altres problemes de salut o els efectes secundaris del tractament.
Entre els tractaments més comuns trobem:
- Cirurgia. La prostatectomia és una operació en la qual els metges extirpen la pròstata i el teixit que l’envolta.
- Radioteràpia. S’apliquen raigs X d’alta energia per destruir el càncer i les cèl·lules malignes.
- Quimioteràpia. S’administren medicaments especials per reduir la mida del tumor cancerós o eliminar-lo. Aquests fàrmacs poden ser píndoles que es prenen o medicaments que s’administren per via intravenosa i, a vegades, una combinació de tots dos.
- Hormonoteràpia
En el pronòstic i les opcions de tractament entren a debat aspectes com l’estadi del càncer, l’edat del pacient o bé si és un tumor que s’acaba de diagnosticar o un tumor que ha tornat a sortir.
Com en tots els tipus de càncer, sempre hi ha un cert risc que la malaltia reaparegui o apareguin cèl·lules metastàsiques tot i haver rebut tractament. Per això és molt important que els pacients portin a terme un seguiment de la malaltia per poder detectar, com més aviat millor, si es reactiva.
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida