El cacau és un aliment que prové dels fruits de l´arbre selvàtic cacauter (Theobroma, o aliment per deus, segons el botànic Linnaeus), que creixia a la conca Amazònica. 

Cada fruit fa uns 20 cm de llarg i 10 cm d´ample, i conté les llavors o faves de cacau al seu interior.

CONTINGUT NUTRICIONAL

Una fava de cacau conté una gran quantitat de substàncies nutritives, com ara proteïnes (11,5%), Minerals : ferro, magnesi, potassi, calci, fòsfor, coure. Vit B1, vit B2, midons (7,5%), tanins (6%), aigua (5%), sals i elements traça (2,6%), àcids orgànics (2%), teobromina (1,2%), cafeïna (0,2%), Resveratrol, entre d’altres que aporten grans beneficis per a la salut.

Presenta un moderat efecte estimulant (gràcies a la teobromina) i conté aminoàcids necessaris per a la formació de la serotonina, el Triptòfan. També conté  L-lisina i Arginina. Poden actuar com a antivirals.

Conté Mantega de cacau, que és l’oli de les llavors o faves. 

És un remei tòpic usual per llavis ressecs, ferides, pell seca, afeccions dèrmiques vàries i reumatismes.
El cacau té també un considerable contingut en Resveratrol

El Resveratrol és un antioxidant, un bioflavonoide polifòlic o compost polifenòlic. És produïda per certes plantes i aliments, és un compost que es pot trobar en vi negre, pell de raïm, nabius en cacau o te itadori entre d’altres i se sap que té capacitat d´antienvelliment, anti-càncer, protector de salut cardiovascular i prevenció de l’obesitat i la diabetis, entre d’altres. Més informació sobre els beneficis del Cacau a: https://www.elperiodico.com/es/sanidad/20180305/el-consumo-de-cacao-protege-ante-las-enfermedades-cardiovasculares-6669187

Es tracta d’una molècula d´estructura química semblant a l’estrogen. D’aquí que el cacau sigui un aliment molt apreciat per les dones menopàusiques.

A la vegada es tracta d´un producte fermentat, molt recomanat per obtenir una microbiota sana, diversa i robusta.

Es recomana el consum de la Xocolata com més alta en contingut de cacau i poc sucre, la que anomenem negra. Habitualment es desaconsella prendre-la amb llet quan es vol vigilar pes, es pateix nivells de colesterol elevat o quan es pateix acne. En aquest cas l´ingredient perjudicial són les llets i els seus greixos.

Cal mirar la composició en adquirir-la i defugir radicalment de la que contingui un ingredient anomenat “greix de la llet anhidre” i un elevat contingut en sucres.

Quan es pateix la tendència a patir migranyes caldrà fer-ne consum moderat i combinar-la amb infusions adients, com ara Dent de Lleó, Boldo i Card Marià.

Sempre cal adquirir una xocolata de bona qualitat.

Actualment el 70% del cacau que es consumeix al món procedeix de l’Àfrica occidental (Costa de Marfil, Ghana,…)

És ben recomanable a l´hora d´esmorzar per sortir de casa una tassa o got gran, 2 pastilles de xocolata negra desfeta amb aigua calenta i posar-hi 8 o 10 ametlles crues picades o nous o sèsam. Si es prefereix, cereals integrals d´espelta.

Per berenar menjar pa amb oli i xocolata, amb llet si ho desitgen els infants, negra pels adults.
RECEPTES DE XOCOLATA ADIENTS PER DIFERENTS PERFILS DE PERSONES

BATUT DE CACAO AMB LIQÜAT D´AMETLLES

2 c.s. de cacau amarg en pols o 2 quadrats de xocolata del 80-90%

250 c.c. de liquat d´ametlles sense sucre afegit

1 c.s. de farina d´ametlla

Escalfar el liquat i amb el batedor manual o túrmix fer fondre i barrejar el cacau escollit. Acabar afegint el pols d´ametlla batent per homogeneïtzar.

S´hi pot sucar una llesca de pa d´espelta o 2 galetes de quinoa.

Esmorzar molt adient per esportistes, anar al gimnàs o treballar intel·lectualment tot el matí.

BATUT DE CACAU AMB LIQUAT D´AMETLLES

2 c.s. de cacau amarg en pols o 2 quadrats de xocolata del 80-90%

250 c.c. de liquat d´ametlles sense sucre afegit

1 c.s. de farina d´ametlla

Escalfar el liquat i amb el batedor manual o elèctrica fer fondre i barrejar el cacau escollit. Acabar afegint el pols d´ametlla batent per homogeneïtzar.

S´hi pot sucar una llesca de pa d´espelta o 2 galetes de quinoa.

Esmorzar molt adient per esportistes, anar al gimnàs o treballar intel·lectualment tot el matí.

BATUT DE XOCOLATA AMB SÈSAM

2 c.s. de cacau amarg en pols o 2 quadrats de xocolata del 80-90%

250 c.c.de qualsevol liquat vegetal: sèsam, ametlles, arròs, civada, avellanes…

2 c.s. de llavors de sèsam moltes

Escalfar el liquat i amb el batedor manual o elèctric fer fondre i barrejar el cacau escollit. Acabar afegint el pols de sèsam tot batent per homogeneïtzar.

Es pot prendre calent o deixar entebeir i prendre amb 3 c.s. de quefir o iogurt. Exquisit! 

Pot constituir un esmorzar òptim per etapa fisiològica perimenopàusica i menopàusica de la dona. Igualment per esportistes i infants en etapes de creixement, quan es requereix una aportació especial de calci.

MAONS DE POLENTA DE XOCOLATA PELS MÉS PETITS

500 c.c. de liquat de civada, ametlla o llet de vaca

6 c.s. de polenta (sèmola groga de blat de moro integral)

6 quadrats de xocolata 60-70 %

3 c.s. de sucre de coco, bedoll o canya

Posar al foc a bullir la llet amb el sucre.

Quan bulli abocar la polenta i tot remenant afegir la xocolata prèviament trencada a bocins. Anar batent fins a assolir els minuts de cocció que indiqui l´envàs de la polenta.

Quan hagi perdut escalfor abocar-la en motlles petits quadrats, tipus glaçonera, o bé en un motlle pla rectangular i quan sigui del tot freda tallar-la a daus petits. Cal que resti a la nevera almenys 2h.

Si es desitja es pot folrar amb cobertura de xocolata, fonent a foc suau 100g de mantega amb 8 quadrats de xocolata 70-80%.Anar passant els maons per la fondant i anar-los disposant en una plata sucada amb una mica d´oli. Refrigerar fins que s´hagin assecat.

Excel·lent esmorzar i berenar. Es pot acompanyar amb fruites, compotes de fruita o iogurt.

 

SALSA DE XOCOLATA PER BANYAR COPA DE FRUITES AMB GELAT DE VAINILLA (O AL GUST). PER 4 RACIONS.

Fruites del temps a discreció: plàtan, préssec, pinya, pera, raïm…

6 quadrats de xocolata 70-85 %

100g de mantega

4 c.s. de confitura de préssec

4 boles de gelat

Pelar, rentar i tallar les fruites a daus i anar-les disposant dins dels recipients de servei: copa, bol o plat fons.

Mentrestant posar en un caçó al foc, ben suau, la mantega, la confitura i la xocolata i anar batent per amalgamar i fondre.

Damunt les fruites disposar una bola del gelat escollit.

Abocar per sobre la salsa de xocolata calenta que en contacte amb el gelat es solidificarà i servir tot seguit. Una delícia!

Es pot adornar amb una galeta o neula.

Postres festiu, per dies assenyalats.

PLATS SALATS

CONILL AMB XOCOLATA

PER 4 RACIONS

1 CONILL DE MIDA MITJANA

1 CEBA VERMELLA GRAN O 2 DE PETITES

3 C.S. DE FARINA O MAIZENA

8 C.S. OLI D´OLIVA

4 GRANS D´ALL

SAL, PEBRE, FARIGOLA, GINGEBRE RATLLAT

1 GOT DE VI BLANC I UN RAJOLÍ DE RATAFIA (OPTATIU)

UNA PICADA DE 4 DAUETS DE PA FREGIT I 1 QUADRAT DE XOCOLATA 70-85%

2 GOTS D´AIGUA

Una vegada el conill tallat en 12 talls, passat per sota l´aixeta i escorregut, salar, empebrar i enfarinar lleugerament.

Posar-lo a enrossir a l´oli calent en paella fonda o cassola.

Reservar i havent tallat la ceba i esclafat els alls posar-los a sofregir a foc lent dins del mateix oli. Al cap d’uns 15 min tirar-hi el vi blanc, gingebre, farigola i ratafia. Deixar reduir.

Adjuntar el conill al sofregit i cobrir-lo amb l´aigua i la picada de pa fregit amb la xocolata.

Deixar fer uns 20 min a foc suau.

Servir amb uns espàrrecs, xampinyons a la planxa o qualsevol bolet desitjat. O a dintre del suc si és bolet que ha de coure una estona.

 

FAVES I PÈSOLS AMB XOCOLATA

Faves, pèsols (poden ser congelats).

Oli d´oliva.

Costella de porc tallada molt menuda

Ceba tendra, alls, menta, llorer, sal i pebre 

1 got de conyac

1 quadrat de xocolata 70-90 %

2 gots grans d´aigua.

En cassoles de cul gruixut posar l´oli, quan és calent, la costella. Fer enrossir. Els alls esclafats i la ceba tendra tallada vertical en uns 8 talls.

Quan és transparent ratllar el tomàquet, posar les herbes  i deixar coure.

Afegir el got de conyac i deixar reduir.

Adjuntar els pèsols i les faves. Cobrir amb aigua i quan bull, la xocolata ratllada.

Una mica d’història

Es creu que els antics pobladors meso americans, fa 5.000 anys, l’haurien trobat i transportat a l’actual territori mexicà, ja que s´hi varen trobar vestigis del seu ús ritual, per part de la cultura olmeca fa 3.500 anys.

Recomano llegir el relat mitològic dels Azteques, la preciosa història de Quetzalcoatlita, a on s´explica que la planta del cacau va ser un regal del déu.

La història més remota comença en els Maies, que el van anomenar “cacauatl”, derivada de la clàssica Maya kakaw(a).

Per tant, els maies continuarien el seu conreu i serien els primers a convertir-lo en una beguda amarga anomenada “xocolatl” on es barrejava el cacau amb espècies, pebre, clau, que en principi era utilitzada per cerimònies. Se li atribuïen propietats divines, ja que es tractava d’una beguda molt vigoritzant. 

Els Aztecas conquistaren el territori Maya i van continuar conreant i elaborant el cacau.

Els Aztecas acostumaven a fermentar i assecar els grans o llavors de cacau al sol, reduir-los a pols i barrejar-los també amb aigua i herbes.  

La beguda va esdevenir tan popular, preuada i escassa que es reservava per les elits i guerrers. Les seves llavors o ametlles van arribar a ser utilitzades com a moneda de canvi.

De xocolatl a Xocolata

Es diu que Colón descobrí les faves de cacau al decurs del seu quart viatge al nou món.

Colón és aleshores el primer occidental que va tastar la beguda en un viatge a Nicaragua en 1502. Es diu que el sabor no li agradà…

Quan l’explorador espanyol Hernán Cortés va conquerir Mèxic el 1521, va robar la recepta del xocolatl, la beguda de cacau dels Asteques. Els conqueridors van introduir la beguda de cacau a la cort espanyola. Allà li van afegir sucre o mel.

Durant el segle XVI, els espanyols van aconseguir mantenir la recepta en secret, però a partir del segle XVII el consum de cacau es va estendre per tot Europa. En principi el seu consum era privilegi de les corts reials europees, després va passar a les classes afluents, i finalment entre el poble pla. 

A finals del segle XVII, la beguda de cacau es prenia tant com a estimulant i com a remei per malalties que,  lliure de drogues inclús, va haver de pagar un impost.  En aquest moment, el comerç mundial de cacau ja estava en mans dels comerciants holandesos.

 A partir del segle XVIII, es va començar a produir el cacau en una forma sòlida de pasta de cacau que contenia sucre. En el seu sistema de classificació botànica, Linnaeus va anomenar l’arbre de cacau Theobroma (aliment per als déus).

Els europeus van conèixer el cacau després de la conquesta i colonització d’Amèrica, i per primer cop van incloure sucre a les begudes de cacau per adaptar-les al seu paladar, desacostumats a l’amargor del fruit.

Cacau-Xocolata

El producte més comú elaborat amb cacau és la xocolata.

L’anglès John Fry, va inventar la xocolata (pura) el 1847.

La xocolata és un producte que es manté sòlid a temperatura ambient.

També té un sabor més intens i és més suau que la beguda de cacau líquida. Poc temps després, la xocolata va conquerir el món i va convertir el cacau en una matèria primera important. 

El 1875, el químic suís Henri Nestlé va inventar la xocolata amb llet. La tauleta de xocolata embolicada va tornar a ser una invenció holandesa.

El producte més comú que s’elabora amb cacau és la xocolata (nahuatl xocol-tl), elaborada amb una barreja de sucre, massa de cacau i mantega de cacau, a la qual s’adjunten altres ingredients al gust del mestre pastisser (llet, fruits secs, etc.), ja que aquesta elaboració és tradicionalment dolça.

La seva elaboració es manté culturalment com a pròpia en diversos llocs d’Europa, als quals va arribar després de la colonització d’Amèrica i on es va integrar a la tradició culinària.