Els microplàstics són cada cop més presents en el medi ambient i es comença a detectar ja quin impacte poden tenir en la nostra salut. Els microplàstics són trossos de plàstic diminuts, de menys de 5 mil·límetres, i de formes irregulars. Procedeixen de la descomposició de productes de plàstic llençats a l’entorn i sovint es fragmenten en trossets encara més petits, que es coneixen com a nanoplàstics i que són encara més preocupants per a la salut.
El plàstic és un producte molt versàtil i químicament estable i per això es fa servir de manera àmplia en molts processos de producció. També a causa de la seva rendibilitat, és un material gairebé insubstituïble en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. El problema és que és un contaminant, ja que no es degrada i és tòxic. A més, pot contenir restes de metalls, hidrocarburs, plaguicides o productes farmacèutics, en funció dels contaminants que hagi pogut absorbir.
La producció de plàstic supera àmpliament els 300 milions de tones a tot el món cada any. L’única manera de revertir-ho és aconseguir materials no contaminants que el puguin substituir o impulsar de manera decidida la seva reutilització. En aquests moments, però les taxes de reciclatge són tan baixes que els plàstics suposen el 54% de la massa global de residus.
Pocs estudis
En aquests moments, encara es disposa de poca literatura científica sobre l’impacte dels plàstics en la salut. Els escassos estudis que s’han fet han detectat microplàstics en una àmplia gamma de concentracions en aigües marines, aigües residuals, aigua dolça, aliments, aire i aigua potable, tant embotellada com de l’aixeta. Per tant, pot entrar en el nostre cos per inhalació o per ingestió, sigui de manera directa o a través del menjar. Per exemple, s’han detectat partícules de plàstics en animals que formen part de la nostra dieta, com moltes espècies marines, i també en aliments processats.
Tot i que encara s’ha analitzat poc, tots els experts assenyalen que els plàstics són més perillosos per a la nostra salut com més petits són. Un dels estudis més recents en aquest àmbit, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), conclou que els nanoplàstics afecten la composició, la diversitat i la funcionalitat del microbioma intestinal. Quan es modifica el microbioma intestinal sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.
El 90% dels plàstics que ingerim acabaran excretats, però una part es fragmentarà en nanoplàstics. Són tan petits que són capaços de penetrar en les cèl·lules i causar efectes nocius. L’estudi constata que s’han descrit alteracions en l’absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos i, finalment, alteracions en les respostes immunitàries. No se sap que pot passar encara si l’exposició a nanoplàstics és a llarg termini, acumulada generació rere generació, però es tem que pugui donar lloc a canvis impredictibles fins al mateix genoma.
Altres efectes
També s’ha constatat que, en humans, les partícules de plàstic es poden allotjar en els pulmons I l’aparell digestiu. I poden arribar als conductes limfàtics i ganglis i, finalment, a diversos òrgans del cos, com la medul·la òssia, els ronyons, la melsa o el fetge. Els metges es troben amb la dificultat afegida que les lesions que poden produir són semblants a les d’altres tòxics i, per tant, és complicat relacionar-les amb els plàstics amb la tecnologia actual.
