Quantes vegades al dia contraiem la respiració, estrenyem les mandíbules i els músculs o arruguem el nas? La gran majoria de les persones, sense donar-nos compte, fem totes aquestes coses a diari. El que habitualment no sabem és que aquestes conductes són manifestacions de l’estrès.

Estudis recents estimen que el 43% de les persones adultes pateix a causa de l’estrès, essent el responsable del 80% de les malalties que existeixen avui en dia i del 75% de les visites mèdiques.

Definició de l’estrès:

L’estrès és una fatiga, física o psicològica fora de l’habitual i sota pressió que se li fa a l’organisme, provocant-li un estat ansiós. En la major part dels casos, l’estrès apareix en resposta a les grans demandes que se li imposen a una persona.

La resposta de l’estrès no és dolenta en sí mateixa, sinó que resulta adaptativa per quant ens facilita el poder disposar de més recursos per fer front a les situacions amb grans demandes i que avaluem com a amenaçadores.

És una patologia cada cop més emergent, que té una especial incidència en el sector serveis, essent major el risc en les tasques que requereixen més dedicació i exigència.

Com podem saber si una persona donarà o no una resposta d’estrès davant d’una situació? La persona haurà de percebre l’ambient com amenaçador i avaluar negativament les seves habilitats o conductes per fer-li front.

Simptomatologia

Amb freqüència, les persones han d’enfrontar-se a situacions quotidianes que requereixen un increment en la seva activitat, per exemple, al haver de respondre a múltiples demandes en poc temps, o bé mantenir un rendiment elevat de manera  constant per assolir l’èxit laboral o econòmic.

Si l’activació fisiològica excessiva és transitòria, l’individu es recupera, com un estudiant després d’un examen.

En canvi, si és duradora, la resistència de l’organisme es pot esgotar i, en aquest punt, és quan apareixen els problemes d’estrès, com en el cas d’un executiu que habitualment està sobrecarregat de feina.

Símptomes generals de l’estrés:

• Estat d’ansietat.
• Sensació d’ofec o hipòxia aparent.
• Rigidesa muscular.
• Pupiles dilatades (midriasi).
• Incapacitat per conciliar el son (insomni).
• Falta de concentració de l’atenció.
• Irritabilitat.
• Pèrdua de les capacitats per la sociabilitat.

Factors desencadenants de l’estrès:

• Situacions que obliguen a processar informació ràpidament.
• Estímuls ambientals perjudicials.
• Percepció d’amenaça.
• Alteració de les funcions fisiològiques (malalties, addiccions, etc.).
• Aïllament i confinament
• Bloqueig dels nostres interessos.
• Pressió grupal.
• Frustració.

Els estats d’adaptació i el burn-out:

Selye descriu la síndrome general d’adaptació en tres estats:

• Alarma de reacció: quan el cos detecta un estímul extern.
• Adaptació: quan el cos pren contramesures defensives contra l’agressor.
• Esgotament: quan comencen a esgotar-se les defenses del cos.

El burn-out és un tipus d’estrès prolongat, motivat per la sensació que produeix la realització d’esforços que no es veuen compensats personalment. Sol donar-se en feines de caràcter social, que impliquen el tracte amb persones i importants exigències emocionals en la relació interpersonal.

La síndrome de burn-out (cremat, fos o esgotat) va ser descrit l’any 1974 pel psiquiatra Herbert Freudenberger i es defineix com un procés progressiu pel qual les persones perden l’interès per la seva feina i el sentit de la responsabilitat, podent arribar fins a depressions profundes.

L’esgotament és físic i psíquic, significa estar o sentir-se cremat, esgotat, sobrecarregat o exhauste. El cós està literalment cremat. No es tracta d’un estrès comú, sinó que és laboral i crònic: la persona porta anys afectat pel cansament i es deixa estar, s’automedica, abusa de determinades substàncies i cau en la síndrome quan l’estrès es fa crònic.

Aquesta afecció es presenta en persones autoexigents i perfeccionistes, que tenen problemes per delegar , estan molt concentrades en el seu rendiment i superació professional i obliden les seves necessitats bàsiques. Aquest mal afecta, especialment, a aquells individus que tenen una feina que repercuteix directament sobre la vida dels altres.

Recomanacions per fer front al burn-out:

Procurar no endur-se la feina a casa i ‘desendollar-se’ dels temes laborals.

Accentuar els aspectes positius. Pensar en els èxits i gratificacions personals que obtenim de la nostra feina. Així compensarem les frustracions  i els fracassos.

En la majoria dels casos d’esgotament professional, un bon recolzament és la parella i els amics, ja que constitueixen una ajuda en la reducció de la tensió emocional.

Enrique Gómez Prieto

Equip de psicologia – Grup Atlàntida