L’endoscòpia és una prova complementària per diagnosticar certes malalties que, a més, permet fer intervencions sense ingrés hospitalari. Abans de fer-la, és important dejunar durant almenys les vuit hores prèvies. Aquest dejuni inclou l’aigua i, fins i tot, mastegar xiclet.

L’endoscòpia és una prova que permet al metge veure l’interior del cos del pacient gràcies a un endoscopi, un tub prim i flexible amb un llum i una càmera a l’extrem. Aquesta càmera diminuta transmet imatges a un monitor de vídeo a la sala d’exàmens. El metge mirarà el monitor per detectar anomalies en el tracte digestiu o urinari.

Segons l’àrea que s’hagi d’examinar, l’endoscopi s’introdueix per la boca, la uretra o l’anus. El metge l’anirà empenyent suaument perquè avanci, fins a visualitzar totes les estructures desitjades.

Ens centrarem en la gastroscòpia:

Quan parlem de gastroscòpia, ens referim a l´endoscòpia del tracte digestiu superior. Per tant, aquesta prova complementària, es fa servir en el procés diagnòstic de patologies relacionades amb l’esòfag, l’estómac o el duodè. Sol durar entre 15 minuts i 30 minuts, en funció de l’estat del pacient i del que s’hagi d’analitzar.

A més a més, permet fer petites intervencions sense necessitat d’ingrés hospitalari i redueix, per tant, el risc de complicacions. El metge pot passar eines especials a través de l’endoscopi per tractar alguns problemes de l’aparell digestiu, com ara cauteritzar un vas que sagna per aturar l’hemorràgia, dilatar o estrènyer l’esòfag o extirpar un pòlip.

L’endoscòpia és una prova habitual, molt utilitzada a l’hora de detectar i prevenir el càncer, o esbrinar la causa dels símptomes de moltes de les malalties més habituals a les consultes. És una prova rutinària que permet diagnosticar úlceres o malalties com la gastritis, entre altres.

És un examen que no causa dolor, ja que es fa sota sedació. A més, l’endoscopi no interfereix en la respiració del pacient i només ha de causar una molèstia lleu. És, finalment, un examen mèdic molt segur que rarament comporta complicacions.

Com cal preparar-se abans d’una endoscòpia?

Una endoscòpia necessita una preparació prèvia per part del pacient per garantir que el metge tingui una visió clara de la zona per on passarà el tub.

Per tal que la càmera pugui captar correctament el que troba a l’interior del cos, sobretot a l’esòfag, l’estómac i el duodè, l’estómac ha d’estar buit.

• Per això, abans de fer-se aquest examen és important no haver ingerit begudes ni aliments durant les vuit hores prèvies. No es pot beure aigua ni mastegar xiclet. Si no es respecta aquest dejuni, és impossible fer la gastroscòpia, que s’haurà d’ajornar o tornar a programar
• El pacient, a més, no pot prendre cap antiàcid ni medicament per a les úlceres el dia de la prova (ni les vuit hores prèvies), perquè aquest consum també alteraria la visualització de l’interior del cos de la persona.
• Si es pren aspirina, antiinflamatoris o suplements de ferro pot ser que el metge recomani deixar de prendre’ls els 7-14 dies previs a la prova. Passa el mateix amb els anticoagulants, ja que poden augmentar el risc de sagnat si es fan certs procediments durant l’endoscòpia.
• El pacient no ha de fumar des de la nit anterior a la prova ni durant el dia de l’examen.
  
  

Després de l’endoscòpia

És normal que el pacient noti la gola (si és per on s’ha introduït l’endoscopi) adormida o una mica adolorida. De la mateixa manera, és relativament habitual  tenir sensació d’estómac ple, a causa de l’aire que s’allibera a l’estómac durant l’examen.

D’altra banda, com que per a la realització de  l’endoscòpia s’ha de sedar el pacient, és recomanable anar acompanyat per un adult a la prova. Després de la sedació, la persona no hauria de conduir, ni manipular cap classe de màquina, si més no fins que els efectes de la sedació hagin desaparegut del tot.

Quan hagi arribat a casa, el pacient pot experimentar alguns senyals o símptomes una mica incòmodes. Són normals i milloren amb el pas de les hores. Entre els més habituals hi ha:

• Inflor i gasos
• Recargolaments
• molèstia de coll

Les complicacions són molt rares i tenen lloc, principalment, en procediments més llargs, com quan s’extreuen pòlips. De totes maneres, si després d’una endoscòpia el pacient presenta febre, dificultat per empassar, dolor abdominal, vòmits o femta fosca o amb sang de color vermell viu, ha d’anar al metge de seguida.

Dra. Claudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida