Escarlatina, què és aquesta malaltia comuna en la infància?

L’escarlatina és una malaltia que solen contreure els infants des dels 5 fins als 15 anys que pateixen una faringitis estreptocòccica o alguna altra infecció per estreptococs. També anomenada febre escarlata, dona lloc a una erupció de color vermell i amb relleu que s’estén per tot el cos.

L’escarlatina o febre escarlata és una malaltia infecciosa que té lloc, sobretot, en la infància. Els bacteris estreptocòccics que l’originen –estreptococs del grup A– produeixen una toxina que dona lloc a una erupció vermellosa a la pell.

El factor de risc principal a l’hora de contreure-la és la infecció pel bacteri que la causa. És una infecció poc freqüent en els infants de menys de 3 anys i en els adults. En canvi, es presenta amb més freqüència en els infants de 5 a 10-15 anys. Per diagnosticar-la, els metges poden fer una prova ràpida per detectar aquest tipus de bacteris o un cultiu o fregat indolor de la gola.

És una malaltia molt contagiosa i més pròpia de l’hivern i la primavera. Una persona que ha estat exposada a estreptococs del grup A pot trigar entre 2 i 5 dies a emmalaltir. Generalment, les persones poden propagar els bacteris i encomanar-los als altres a través de:

• Gotes que expulsem quan respirem
• Contacte directe, sobretot en escoles bressol i escoles

Símptomes de l’escarlatina

El senyal més destacat és la granissada vermella i aspra que fa que les persones notin la pell com si fos paper de vidre. Aquesta granissada sol aparèixer 24 hores després que comenci la febre i es pot propagar per tot el cos en 24-48 hores.

Primer apareix al coll i al tronc i, a poc a poc, s’estén a les extremitats i la zona genital. El més comú és que la granissada desaparegui al cap d’una setmana, quan la pell es comença a pelar.

A més, altres símptomes associats a l’escarlatina són:

• Febre bastant alta
• Dolor de gola amb envermelliment
• Inflamació dels ganglis del coll
• Llengua vermella i amb petits bonys
• Dolor abdominal
• Mal de cap
• Vòmits
• Picor a la pell

Com es pot tractar l’escarlatina

Per tractar una infecció per estreptococs, el metge prescriurà antibiòtics que el pacient s’haurà de prendre uns deu dies. Solen ser antibiòtics orals o intramusculars, segons l’estat clínic de l’infant.

El que es fa servir de manera més habitual és l’amoxicil·lina. Aquest tipus de medicació redueix el temps de la malaltia, n’alleuja els símptomes i prevé tant les complicacions com la transmissió dels bacteris. També es poden prendre antitèrmics i analgèsics per reduir la febre i el dolor.

Generalment, amb la medicació la infecció es cura. El pronòstic d’aquesta malaltia sempre és molt bo, perquè normalment se’n fa un diagnòstic precoç i, amb la medicació, els infants noten una gran millora en un o dos dies. Això sí, símptomes com ara les amígdales i els ganglis inflamats poden trigar unes quantes setmanes més a tornar a la normalitat. Passa el mateix amb els èczemes i les erupcions de la pell, que es curarà quan deixi de pelar-se.

Mesures per prevenir l’escarlatina

Els infants amb escarlatina poden transmetre el bacteri a altres persones, per exemple, quan tussen o esternuden.

Per tal de prevenir el contagi, va bé seguir certs hàbits:

• Rentar-se les mans amb freqüència amb aigua i sabó.
• Cobrir-se el nas i la boca quan es tus o s’esternuda, amb un mocador o amb la part superior del braç i el colze.
• A casa, si el petit està malalt, es recomana separar de la resta de la família estris per menjar i raspalls de dents.
• Rentar immediatament després de fer-los servir el got, els coberts i els plats de la persona malalta.

La malaltia de l’escarlatina no sol causar complicacions, tret que els bacteris es propaguin a altres parts de cos, cosa que es pot evitar prenent antibiòtics. En alguns casos, i en etapes precoces de la infecció, poden aparèixer otitis mitjana aguda, sinusitis i pneumònia, entre d’altres. En etapes més tardanes, hi pot haver glomerulonefritis (afectació del ronyó) i febre reumàtica, tot i que no és el més habitual.