L’escarlatina és una malaltia que solen contreure els infants des dels 5 fins als 15 anys que pateixen una faringitis estreptocòccica o alguna altra infecció per estreptococs. També anomenada febre escarlata, dona lloc a una erupció de color vermell i amb relleu que s’estén per tot el cos.
L’escarlatina o febre escarlata és una malaltia infecciosa que té lloc, sobretot, en la infància. Els bacteris estreptocòccics que l’originen –estreptococs del grup A– produeixen una toxina que dona lloc a una erupció vermellosa a la pell.
El factor de risc principal a l’hora de contreure-la és la infecció pel bacteri que la causa. És una infecció poc freqüent en els infants de menys de 3 anys i en els adults. En canvi, es presenta amb més freqüència en els infants de 5 a 10-15 anys. Per diagnosticar-la, els metges poden fer una prova ràpida per detectar aquest tipus de bacteris o un cultiu o fregat indolor de la gola.
És una malaltia molt contagiosa i més pròpia de l’hivern i la primavera. Una persona que ha estat exposada a estreptococs del grup A pot trigar entre 2 i 5 dies a emmalaltir. Generalment, les persones poden propagar els bacteris i encomanar-los als altres a través de:
El senyal més destacat és la granissada vermella i aspra que fa que les persones notin la pell com si fos paper de vidre. Aquesta granissada sol aparèixer 24 hores després que comenci la febre i es pot propagar per tot el cos en 24-48 hores.
Primer apareix al coll i al tronc i, a poc a poc, s’estén a les extremitats i la zona genital. El més comú és que la granissada desaparegui al cap d’una setmana, quan la pell es comença a pelar.
A més, altres símptomes associats a l’escarlatina són:
Per tractar una infecció per estreptococs, el metge prescriurà antibiòtics que el pacient s’haurà de prendre uns deu dies. Solen ser antibiòtics orals o intramusculars, segons l’estat clínic de l’infant.
El que es fa servir de manera més habitual és l’amoxicil·lina. Aquest tipus de medicació redueix el temps de la malaltia, n’alleuja els símptomes i prevé tant les complicacions com la transmissió dels bacteris. També es poden prendre antitèrmics i analgèsics per reduir la febre i el dolor.
Generalment, amb la medicació la infecció es cura. El pronòstic d’aquesta malaltia sempre és molt bo, perquè normalment se’n fa un diagnòstic precoç i, amb la medicació, els infants noten una gran millora en un o dos dies. Això sí, símptomes com ara les amígdales i els ganglis inflamats poden trigar unes quantes setmanes més a tornar a la normalitat. Passa el mateix amb els èczemes i les erupcions de la pell, que es curarà quan deixi de pelar-se.
Els infants amb escarlatina poden transmetre el bacteri a altres persones, per exemple, quan tussen o esternuden.
Per tal de prevenir el contagi, va bé seguir certs hàbits:
La malaltia de l’escarlatina no sol causar complicacions, tret que els bacteris es propaguin a altres parts de cos, cosa que es pot evitar prenent antibiòtics. En alguns casos, i en etapes precoces de la infecció, poden aparèixer otitis mitjana aguda, sinusitis i pneumònia, entre d’altres. En etapes més tardanes, hi pot haver glomerulonefritis (afectació del ronyó) i febre reumàtica, tot i que no és el més habitual.
El període de contagi és elevat si no es rep tractament. No obstant això, un cop iniciat el tractament amb l’antibiòtic prescrit pel pediatre, el nen deixa de ser contagiós generalment després de 24 hores d’haver pres la primera dosi. És fonamental completar tot el cicle d’antibiòtics (solen ser 10 dies) per eliminar completament el bacteri.
Seguint les recomanacions pediàtriques, el nen pot reincorporar-se a l’escola quan es compleixin dues condicions: que hagin passat almenys 24 hores des de la primera dosi d’antibiòtic i que ja no presenti febre. Això garanteix que no hi hagi risc de transmissió als altres companys.
Sí. A diferència d’altres malalties infantils com la varicel·la, és possible contraure l’escarlatina més d’un cop. Això es deu al fet que hi ha diferents soques del bacteri estreptococ del grup A que produeixen la toxina responsable de l’erupció, i el cos no sempre genera immunitat permanent contra totes elles.
Quan l’erupció comença a desaparèixer, la pell es pot pelar (descamació) i causar picor. Per alleujar el malestar, es recomana mantenir la pell ben hidratada amb cremes emol·lients o hidratants suaus i mantenir les ungles del nen curtes per evitar lesions per rascades. Els banys amb aigua tèbia (no calenta) també ajuden a calmar la irritació.
Ambdues són causades pel mateix bacteri (estreptococ del grup A). La diferència principal és que, en el cas de l’escarlatina, el bacteri allibera una toxina específica que genera l’erupció cutània vermellosa característica i la “llengua de maduixa”. El tractament per a ambdues sol ser el mateix: antibiòtic oral.
Ambas son causadas por la misma bacteria (estreptococo del grupo A). La diferencia principal es que, en el caso de la escarlatina, la bacteria libera una toxina específica que genera la erupción cutánea rojiza característica y la “lengua de fresa”. El tratamiento para ambas suele ser el mismo: antibiótico oral.
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
