La dermatitis seborreica és una afecció cutània i inflamatòria. És molt comuna i es manifesta per mitjà d’escates, que van de blanques a groguenques, en àrees greixoses com el cuir cabellut o la cara.

La dermatitis seborreica també se sol denominar caspa, èczema seborreic i psoriasi seborreica. En els nadons, aquesta malaltia afecta sobretot el cuir cabellut i es coneix com a crosta làctia. Als nadons els provoca pegats secs i escamosos en aquesta zona. Es tracta d’un trastorn molt comú en l’etapa infantil, i només els casos molt severs han de recórrer a les consultes mèdiques.

Causes principals

No hi ha una única causa perquè aparegui la dermatitis seborreica. En la majoria dels casos, tampoc no hi ha un factor exacte, sinó que aquesta afecció es deu a una combinació de diferents aspectes.

Entre els més habituals destaquen:

• Activitat de les glàndules sebàcies
• Canvis en el funcionament de la barrera cutània
• Fongs levaduriformes anomenats Malassezia furfur, que viuen a la pell
• Factors genètics. La dermatitis seborreica afecta amb més freqüència fills de persones amb aquesta malaltia
• Malalties autoimmunes
• Manca d’higiene
• Ús excessiu de productes de neteja agressius.

En aquest sentit, es poden considerar factors de risc els casos següents:

• Estrès, fatiga o cansament generalitzat
• Climes i temperatures extrems
• Problemes de pell com l’acne o la pell greixosa
• Consum excessiu d’alcohol
• Obesitat
• Trastorns del sistema nerviós.

A més, l’èczema seborreic sol ser més greu en persones amb la infecció del VIH i en pacients neurològics, per exemple, en persones amb la malaltia de Parkinson. De la mateixa manera, els qui hagin patit un ictus o altres accidents cerebrovasculars també poden patir atacs de dermatitis seborreica.

Quina simptomatologia té?

La dermatitis seborreica en el nounat s’acostuma a resoldre de manera natural amb el pas del temps. En els adults, aquesta malaltia acostuma a tenir una evolució crònica, amb fases de millora i amb brots més intensos. Habitualment, no deixa cicatrius ni taques a la pell.

Una de les zones que més pateixen aquesta afecció és el cuir cabellut, on s’observen petites escates que o bé cauen constantment o bé s’aglutinen per la secreció sebàcia.

També és habitual que hi hagi una descamació en celles, pestanyes o barba i un envermelliment en el solc nasogenià o la regió retroauricular; és a dir, al plec entre galtes i nas o a la zona de darrere de les orelles.

Els símptomes més comuns en una dermatitis seborreica són:

• Escates a la pell
• Envermelliment lleu de la zona nasogeniana
• Pruïja o picor incòmoda de la pell
• Pell greixosa i envermellida
• Crostes al cuir cabellut
• Caspa als cabells i/o les celles
• Inflamació de la pell de les parpelles.

Aquesta malaltia es pot agreujar segons l’estació de l’any. Sol ser més intensa a l’hivern, amb el clima fred, i pot disminuir els mesos estivals.

Però es pot prevenir?

És difícil eliminar un brot de dermatitis seborreica, tanmateix, sí que hi ha certes recomanacions per combatre algun dels símptomes. Per exemple, s’aconsella fer servir roba de cotó o de fibres naturals, a més de fer servir detergents suaus. I, en la higiene personal, fer servir sabons i xampús neutres i evitar els banys d’aigua molt calenta.

Una bona alimentació també és important. Per això, s’ha d’augmentar el consum de fruites i verdures fresques diàriament i, per la seva banda, s’aconsella eliminar de la dieta els aliments picants, molt especiats, fregits i ultraprocessats, i les begudes alcohòliques.

I, quan aparegui un brot, és aconsellable no rascar-se per poder evitar noves lesions cutànies o empitjorar la inflamació.

Tractaments

La dermatitis seborreica és una patologia crònica i, per això, les recaigudes solen ser sistemàtiques. Si es tracta correctament, els símptomes poden disminuir, evitant que el pacient empitjori. L’objectiu dels tractaments és, per tant, controlar els brots i intentar que aquesta patologia afecti el mínim possible la qualitat de vida dels pacients.

És a dir, actualment, aquest tipus d’afecció inflamatòria i recurrent no es guareix del tot. No hi ha cap tractament que faci desaparèixer de manera definitiva aquesta malaltia cutània.

Per això, els tractaments comuns per a la dermatitis seborreica busquen:

• Disminuir la inflamació
• Eliminar la secreció excessiva de greix.

El tractament que cal seguir variarà en funció de l’afectació, el grau i la zona on està localitzada. Els tractaments per als èczemes seborreics es poden presentar de diverses maneres i l’aplicació serà diferent segons la ubicació dels símptomes. En la gran majoria dels pacients, la resposta és molt positiva.

Això sí, en aquest tipus de malalties cal seguir un tractament de manteniment per evitar futurs brots o bé que l’afecció empitjori els mesos de fred o en situacions emocionalment estressants.

Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida