Donació i trasplantaments: un binomi inseparable 

La donació d’òrgans,  sigui en vida o després de morir, és segurament un dels actes més altruistes que es poden fer. Els òrgans que es donen serveixen, un cop trasplantats, per millorar la qualitat de vida de les persones que els reben, però en molts altres la substitució d’aquests òrgans constitueix, de fet, la seva única esperança.

Catalunya és un dels líders mundials en donacions i trasplantaments, tot i que encara ara aquest procés està envoltat de tabús i d’informacions errònies que fan que les donacions no siguin més generalitzades. Des de l’Organització Catalana de Trasplantament (OCATT), s’ha elaborat una llista de qüestions que cal saber i que desmunten alguns dels mites que envolten la donació d’òrgans i teixits.

Altruista i sense contraprestació

El primer que cal tenir en compte és que la donació és un acte voluntari, altruista, solidari, generós, confidencial, gratuït i sense ànim de lucre. Per tant, no hi ha compensació econòmica ni de cap altre tipus en el procés de donació.

Però hi ha altres coses que cal saber:

• Consentiment presumpte. En la legislació espanyola, s’estableix que la donació és de consentiment presumpte. És a dir, tots som donants si no hem expressat el contrari de manera explícita. De totes maneres, si no hi ha cap document firmat en vida que fa evident que volem ser donants -com el carnet de donant o un manifest de voluntats anticipades-, en última instància és la nostra família qui decidirà si dona o no el consentiment per a la donació. Per això és important explicitar en vida que volem ser donants.

• En vida o després de la mort. La donació d’òrgans es pot fer en vida o, més habitualment, després de la mort. En aquest últim cas, la donació pot ser de diversos òrgans, en funció del seu estat. En canvi, quan es fa en vida, generalment és només d’un òrgan i sol venir d’un familiar del pacient.

• La prioritat és salvar la vida. Encara que s’hagi explicitat la voluntat de ser donant, això no pressuposa que els equips mèdics no faran tots els esforços possibles per salvar la vida d’aquella persona, perquè aquesta és sempre la seva prioritat. L’extracció dels òrgans només es produeix quan hi ha un diagnòstic cert de mort.

• Tothom pot ser donant. Ni l’edat, ni el sexe, ni la condició social o, ni tan sols, l’estat de salut impedeixen que es pugui ser donant. Sí que hi ha, per això, determinades patologies que poden afectar un o més òrgans, però ho valora l’equip mèdic en cada cas de manera individual.

• Un donant pot salvar 8 vides. Ronyons, fetge, cor, pulmons, pàncrees i intestí. Són els òrgans que es poden donar -si estan bé- i permetran fer fins a 8 trasplantaments a 8 pacients diferents i salvar-los la vida. A banda d’això, també es poden donar diferents teixits, la còrnia, els ossos, tendons i músculs, les vàlvules del cor i les artèries i venes.

Recuperació després de la pandèmia

L’assignació dels òrgans donats es fa sempre per criteris clínics i de proximitat geogràfica, ja que els trasplantaments requereixen rapidesa per no malmetre els òrgans. Aquesta és una altra raó per potenciar les donacions en el nostre entorn. 

Malgrat que la pandèmia ha fet baixar les donacions i els trasplantaments, Catalunya continua sent un lloc pioner i punter en aquest àmbit. L’any 2021, les dades es van començar a recuperar i va haver-hi 288 donants cadàvers i 145 donants vius i es van fer 1.063 trasplantaments d’òrgans. Per sensibilitzar i impulsar les donacions, des del 2005 se celebra cada 14 d’octubre el Dia Mundial de la Donació d’Òrgans, Teixits i Trasplantaments.

Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]