Deixar el xumet no és sempre una tasca senzilla. Per aconseguir que el bebè se n’oblidi, és important seguir algunes tàctiques o consells que ajudaran que el petit es pugui relaxar sense l’ajuda d’aquest objecte.

El xumet pot ser de gran ajuda a l’hora de calmar els bebès. Els facilita el son, alleuja malestars i, fins i tot, podria disminuir els riscos de mort sobtada. Però, sobretot, els xumets segueixen sent un dels temes polèmics de la criança dels fills.

Succionar un xumet és un reflex natural i normal en els nens petits. El solen reclamar quan tenen son, estan irritables o estan avorrits, malalts o enfadats, entre altres moments.

Hi ha qui defensa el seu ús per reduir l’ansietat i l’estrès i qui prefereix mantenir-lo lluny de les boques dels nadons. Sigui quina sigui l’opció escollida per la família, sempre s’ha de veure com un consol provisional que ha de tenir un final.

De fet, l’Associació Espanyola de Pediatria recomana, com a norma, no oferir el xumet als nounats, sobretot fins que la lactància materna no estigui establerta clarament.

Quan s’ha de deixar el xumet

Com en tot el que és relatiu a la criança, hi ha diferents opinions. Hi ha qui aconsella retirar el xumet quan encara són bebès. Si l’infant encara no té un any, no caldrà donar-li explicacions ni negociar-hi.

Per a d’altres, la millor edat per deixar el xumet és entre els dos i els tres anys, el període en què més avancen en el llenguatge. Si se n’aparten abans, perfecte, però no cal fer-los anar de pressa.

Al final, també hi ha casos en què és el nen mateix qui acaba abandonant aquest objecte per si sol. Tot i això, al voltant d’aquesta edat, els tres o quatre anys, sí que és convenient abandonar aquest hàbit per evitar futurs problemes de salut i desenvolupament.

Problemes de l’ús prolongat del xumet

Els pediatres i els logopedes estan d’acord que, si es fa servir el xumet, es faci amb limitacions per evitar problemes de dentició i desenvolupament del llenguatge. L’ús de xumets a llarg termini pot:

• Afectar la mossegada.

• Afectar el creixement de les mandíbules i els ossos que sostenen les dents del petit.

• Deformar el paladar o l’arcada dental.

• Causar infeccions a l’orella, el nas i la gola.

• Retardar o alterar la parla.

I, per tot plegat, és important retirar l’ús del xumet en el moment adequat. Tot i que, en realitat, aquest moment serà diferent en funció de cada nen i nena.

Com ajudar els nens a deixar el xumet

Per tal d’aconseguir que l’infant s’acostumi a anar deixant el xumet, és aconsellable que no se li doni cada vegada que el demani o que plori, i que el faci servir només per adormir-se, per exemple. I, sobretot, que els pares no s’obsessionin amb aquest procés, perquè si no el petit sentirà aquest canvi com una veritable tragèdia.

Quan els nens tenen més de dos anys, si no mostren interès per fer-ho, se’ls ha d’ajudar a aconseguir-ho. De la mateixa manera, un cop s’ha pres la decisió, per part dels pares, és important mostrar-se ferm i no fer marxa enrere.

Alguns consells per gestionar aquest canvi són, per exemple:

• Parlar-hi. Cal explicar als infants els motius pels quals ha d’abandonar aquest hàbit.

• Treure el xumet de manera gradual. Se sol recomanar que el petit pugui fer servir el xumet només en certs moments, com ara l’hora d’anar a dormir. Si encara és un nadó, se li pot treure quan s’ha adormit al bressol i deixar-l’hi a l’abast. S’ha d’anar augmentant el temps en què el nen està sense aquest objecte. Una retirada dràstica del xumet provocaria més ansietat en el nadó. Si el nen és gran, se li pot explicar que, com que és gran, precisament, no necessita el xumet durant el dia.

• Evitar que el xumet sempre estigui a la vista del nen. A més, no s’ha d’oferir cada cop que el nadó plori. A poc a poc, es pot calmar el nen amb carícies, abraçades o oferint-li el seu peluix favorit.

• No s’ha de castigar mai el nen pel fet de no abandonar el xumet. Si se l’obliga a deixar el xumet de cop, buscarà una altra manera de succionar i podrà crear mals costums, com ara mossegar-se les ungles. Tampoc no se l’ha de comparar amb altres nens, perquè cada menor té el seu ritme.

• Buscar contes i llibres on algun personatge estigui passant per aquest moment. Alguns exemples són L’Edu ja no necessita xumet, Xumets fora! o On és el meu xumet?. Si no, els pares també es poden inventar històries i fer-les servir per explicar les conseqüències per a la salut de continuar fent servir el xumet.

Dra. Clàudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida