Insuficiència renal terminal: quan començar la diàlisi?
La diàlisi és el tractament principal per als pacients amb insuficiència renal molt avançada o terminal. Elimina les substàncies perjudicials de la sang quan els ronyons ja no poden perquè no funcionen correctament.
Els ronyons són els òrgans encarregats de filtrar les deixalles i els excessos de líquid de la sang. Quan perden aquesta capacitat, es poden acumular al cos nivells nocius de líquid, deixalles i electròlits. Llavors té lloc una afecció renal, que quan és crònica deriva en insuficiència renal. És a dir, la insuficiència renal es produeix quan els ronyons ja no són capaços d’atendre les necessitats de l’organisme.
Segons el pacient i l’estat de la malaltia, els símptomes seran més clars. La simptomatologia més habitual de la malaltia renal crònica inclou:
- Nàusees i vòmits
- Pèrdua de la gana
- Canvi en la quantitat d’orina
- Fatiga constant
- Dolor al pit
- Falta d’aire
- Inflor de peus i turmells
- Hipertensió
- Mals de cap
- Dificultat per agafar el son
- Rampes musculars
Què és la diàlisi?
La diàlisi és el tractament més comú per a aquesta etapa –insuficiència renal terminal– i sol començar a aplicar-se quan al pacient només li queda entre el 10% i el 15% de la funció renal. No és una cura per a la insuficiència renal, però sí que ajuda el pacient a sentir-se millor.
La diàlisi fa servir el revestiment de l’abdomen o el ventre del pacient per filtrar la sang dins de l’organisme i:
- Eliminar els excedents de sal, aigua i toxines de l’organisme
- Assegurar uns nivells òptims de vitamines i minerals al cos
- Controlar la pressió sanguínia
Com funciona?
Hi ha dos tipus de diàlisi, però la funció que tenen és similar: substituir les funcions del ronyó. Per això, ha d’eliminar unes substàncies i equilibrar la quantitat d’altres.
La solució de diàlisi flueix des d’una bossa fins a l’abdomen mitjançant un catèter. És aquest líquid el que permet eliminar les deixalles de la sang. Quan la bossa es buida, es desconnecta el catèter i es tapa perquè el pacient es pugui moure i fer les seves activitats normals. Mentre la solució de diàlisi és dins de l’abdomen, absorbeix les toxines i l’excés de líquid de l’organisme.
No fer diàlisi o no continuar amb el tractament, amb el temps, significaria que els ronyons deixarien de funcionar.
Tipus de diàlisi
- Diàlisi peritoneal: es fan servir el revestiment de l’abdomen, anomenat peritoneu, i una solució que es diu dialitzat de neteja per drenar la sang. El líquid de la diàlisi s’introdueix a través d’un tub tou a la cavitat peritoneal. Aquest tipus de diàlisi és un procediment senzill, així que es pot fer a casa. Això sí, el buidatge i el canvi de bossa es fa unes quantes vegades al dia.
- Hemodiàlisi: aquest tipus de tractament fa servir la sang del pacient i una màquina per netejar-la que es diu ronyó artificial. S’hi passa la sang mitjançant un filtre artificial, on es fa la funció depurativa del líquid. Habitualment, aquest tipus de diàlisi es fa en centres hospitalaris o centres d’hemodiàlisi. I, normalment, es fa unes tres vegades a la setmana, a dies alterns, i cada sessió dura entre tres i cinc hores.
Preparació prèvia a la diàlisi
La preparació necessària per a aquest tractament pot variar en funció del tipus de diàlisi triada pel metge especialista, el nefròleg. Però sí que és recomanable, sigui el tipus de diàlisi que sigui:
- Seguir una dieta saludable baixa en proteïnes i potassi
- Descansar molt
- No oblidar prendre la medicació del ronyó
I quines cures cal fer després de les sessions?
És normal que el pacient es noti dèbil i cansat després d’un tractament de diàlisi. Per això, s’aconsella descansar i dormir, un cop a casa. Quan millorin aquests símptomes, la persona pot reprendre la vida normal.
És important rentar correctament, amb aigua i sabó, la zona a través de la qual s’ha introduït el líquid de diàlisi. També és possible que surtin crostes, que s’han de cuidar de manera adequada.
D’altra banda, moltes persones que se sotmeten a diàlisi pateixen limitacions en molts aspectes de la vida. A més, cal ser conscients que la diàlisi requereix un compromís de temps i esforç per part del pacient. La probable pèrdua d’independència pot derivar, per exemple, en ansietat o problemes de depressió. Per això, molts centres de diàlisi ofereixen suport psicològic i social.
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida
