La diàlisi és el tractament principal per als pacients amb insuficiència renal molt avançada o terminal. Elimina les substàncies perjudicials de la sang quan els ronyons ja no poden perquè no funcionen correctament.
Els ronyons són els òrgans encarregats de filtrar les deixalles i els excessos de líquid de la sang. Quan perden aquesta capacitat, es poden acumular al cos nivells nocius de líquid, deixalles i electròlits. Llavors té lloc una afecció renal, que quan és crònica deriva en insuficiència renal. És a dir, la insuficiència renal es produeix quan els ronyons ja no són capaços d’atendre les necessitats de l’organisme.
Segons el pacient i l’estat de la malaltia, els símptomes seran més clars. La simptomatologia més habitual de la malaltia renal crònica inclou:
La diàlisi és el tractament més comú per a aquesta etapa –insuficiència renal terminal– i sol començar a aplicar-se quan al pacient només li queda entre el 10% i el 15% de la funció renal. No és una cura per a la insuficiència renal, però sí que ajuda el pacient a sentir-se millor.
La diàlisi fa servir el revestiment de l’abdomen o el ventre del pacient per filtrar la sang dins de l’organisme i:
Hi ha dos tipus de diàlisi, però la funció que tenen és similar: substituir les funcions del ronyó. Per això, ha d’eliminar unes substàncies i equilibrar la quantitat d’altres.
La solució de diàlisi flueix des d’una bossa fins a l’abdomen mitjançant un catèter. És aquest líquid el que permet eliminar les deixalles de la sang. Quan la bossa es buida, es desconnecta el catèter i es tapa perquè el pacient es pugui moure i fer les seves activitats normals. Mentre la solució de diàlisi és dins de l’abdomen, absorbeix les toxines i l’excés de líquid de l’organisme.
No fer diàlisi o no continuar amb el tractament, amb el temps, significaria que els ronyons deixarien de funcionar.
La preparació necessària per a aquest tractament pot variar en funció del tipus de diàlisi triada pel metge especialista, el nefròleg. Però sí que és recomanable, sigui el tipus de diàlisi que sigui:
És normal que el pacient es noti dèbil i cansat després d’un tractament de diàlisi. Per això, s’aconsella descansar i dormir, un cop a casa. Quan millorin aquests símptomes, la persona pot reprendre la vida normal.
És important rentar correctament, amb aigua i sabó, la zona a través de la qual s’ha introduït el líquid de diàlisi. També és possible que surtin crostes, que s’han de cuidar de manera adequada.
D’altra banda, moltes persones que se sotmeten a diàlisi pateixen limitacions en molts aspectes de la vida. A més, cal ser conscients que la diàlisi requereix un compromís de temps i esforç per part del pacient. La probable pèrdua d’independència pot derivar, per exemple, en ansietat o problemes de depressió. Per això, molts centres de diàlisi ofereixen suport psicològic i social.
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
