Algunes variables externes, com l’aïllament social o la història de vida, influeixen sobre les conductes de salut de les persones. En aquesta entrada, ens centrarem en els processos psicològics interns que afavoreixen estils de vida saludables o, pel contrari, conductes perjudicials per a la salut.
Autoconcepte:
Es denomina autoconcepte a la percepció que cada persona té de sí mateixa, de les qualitats físiques, psicològiques, afectives i socials. Es veu influenciat per la relació que establim amb l’entorn, per la valoració que fem de nosaltres mateixos, del nostre comportament i resultats, però, sobretot, per la interpretació i la interiorització de l’opinió que tenen els altres sobre nosaltres.
Trobem dos aspectes molt relacionats amb l’autoconcepte: l’autoimatge i l’autoeficàcia.
- La autoimatge és l’esquema mental que tenim de la nostra imatge corporal.
- L’autoeficàcia és la creença en les nostres capacitats per tal d’aconseguir el que ens proposem.
Totes dues característiques es configuren a través de la confrontació amb els missatges verbals i no verbals de les altres persones, i dels models de conducta apresos durant la infància.
Una autovaloració personal especialment negativa pot augmentar la nostra vulnerabilitat a determinats trastorns i malalties, a més de tenir repercussions importants per la nostra salut física i psicològica.
Autoestima:
L’autoconcepte està molt vinculat amb l’autoestima, que és el sentiment de competència, valia personal, i d’acceptació i estima cap a nosaltres mateixos. L’autoestima ens impulsa a actuar i ens aporta motivació per assolir els nostres objectius. Influeix en la manera en què ens tractem a nosaltres mateixos, en com tractem i ens tracten els altres i en els resultats que obtenim. Marca, en gran mesura, la relació que mantenim amb la nostra família, parella, amics o companys. Una relació basada en la desvalorització té com a conseqüència respostes de timidesa, retraïment o d’agressivitat. L’autoestima, per la seva part, ens porta a una interacció basada en l’autoafirmació i el respecte cap als altres.
Trobem una sèrie de problemes de salut que poden tenir el seu origen en una baixa autoestima:
- Insomni: Si no podem dormir bé, ens podem enfadar amb facilitat, podem patir dificultats per concentrar-nos i, fins i tot, podem sentir-nos deprimits.
- Desordres alimentaris: Una de les seves causes principals és la baixa autoestima i autoimatge que es té d’un mateix.
- Hipertensió: A més de l’obesitat, la falta d’exercici físic i l’estrès emocional, que són els factors de risc més importants de la hipertensió, les persones amb una autoestima baixa, per tenir una actitud negativa que fa que es vegin els reptes de la vida com problemes que no poden resoldre, també tenen probabilitats de desenvolupar aquesta malaltia.
- Depressió: És habitual que les persones amb baixa autoestima desenvolupin processos depressius.
Autoacceptació:
El fet de reconèixer que tenim unes qualitats i unes limitacions, ens permet assumir i acceptar constructivament les característiques que difícilment poden ser modificades. En aquest sentit, pren importància el fet de prendre consciencia de les limitacions físiques que té el cos humà i entendre que les conductes nocives també tenen efectes perjudicials sobre un mateix.
Autocontrol:
És la capacitat que té una persona per controlar les seves decisions. Té un paper fonamental sobre les decisions que prenem a l’hora de cuidar-nos, ja que el control intern està relacionat amb les creences que té la persona i la capacitat per influir en el curs de la pròpia salut.
Resiliència:
És la capacitat humana que ens permet fer front a les adversitats de la vida, superar-les i sortir enfortit o, fins i tot, transformat. Permet focalitzar els aspectes que protegeixen a les persones davant les dificultats i treballar sobre els seus recursos i fortaleses, promovent el desenvolupament humà com a possibilitat d’aproximar-se a les seves condicions de qualitat de vida. L’estudi de la resiliència ens mostra que és possible abordar les oportunitats de desenvolupament humà, malgrat la adversitat.
La resiliència també influeix en la manera en que ens cuidem, ja que ens facilita la possibilitat d’actuar de manera més saludable davant els obstacles que trobem en el camí cap a la qualitat de vida.
Les creences de salut:
Es tracta de les creences que té un individu i la manera en què s’estructuren i organitzen, orientant el seu comportament cap a un major o menor risc de malaltia. Segons aquest concepte, el comportament dependria de dues variables: el desig d’evitar la malaltia (o de recuperar-se si s’està malalt), i la creença de que una acció de salut específica podria prevenir o millorar el curs de la malaltia.
Les dimensions establertes són:
- Susceptibilitat percebuda: Es refereix a la percepció subjectiva que té l’individu sobre el risc de contreure una malaltia. Existeixen grans diferències individuals pel que fa a aquesta dimensió.
- Severitat percebuda: S’inclouen avaluacions de les conseqüències clínico-mediques (dolor, incapacitat, mort,…) i de les possibles conseqüències (efectes de la malaltia sobre la feina, la vida familiar i les relacions socials).
- Beneficis percebuts: La mera acceptació no defineix l’inici de l’acció, sinó que es condiciona a les creences que la persona té sobre totes les accions disponibles per reduir l’amenaça de la malaltia. Així, d’un individu “suficientment amenaçat, podria no esperar-se l’acceptació del tractament de salut recomanat, a no ser que fos percebut com a factible i eficaç.
- Barreres percebudes: Els aspectes potencialment negatius d’una acció de salut poden actuar com a barreres per dur a terme aquella acció. Es creu que dóna una mena d’anàlisi de cost-benefici, en el que l’individu sospesa l’efectivitat de l’acció contra percepcions com el preu de l’acció, els seus perills, la seva inconveniència o el temps que requereix.
Aritz Arozarena
Equip de psicologia – Grup Atlàntida
