L’hepatitis és una inflamació del fetge, un òrgan essencial i responsable de processar els nutrients, metabolitzar els medicaments i eliminar toxines del cos. Aquesta inflamació provoca que el fetge no pugui fer totes aquestes tasques i no funcioni correctament.
Per què es produeix?
Hi ha diverses causes que poden ocasionar l’hepatitis. Les hepatitis A, B o C solen ser infeccions derivades de virus. La malaltia hepàtica també pot ser causada per altres factors; per exemple, per cèl·lules immunitàries al cos que ataquen el fetge (es coneix com a hepatitis autoimmune), per un dany hepàtic derivat del consum d’alcohol o la ingesta de tòxics, o per sobredosi de medicaments. També hi ha casos d’hepatitis causades per trastorns hereditaris.
Els símptomes més habituals
Les hepatitis poden ser agudes, si la inflamació és recent, i solen desaparèixer amb el tractament adequat. O cròniques, si la inflamació ja suma més de sis mesos, i en aquest cas la malaltia pot progressar i originar una cirrosi, insuficiència hepàtica o càncer de fetge.
Es pot donar el cas que les hepatitis no presentin cap símptoma i passin desapercebudes pel malalt. De fet, moltes vegades, es diagnostiquen casualment quan es fan anàlisis per altres motius.
De totes maneres, molts pacients sí que noten certa simptomatologia comuna:
- Malestar general
- Cansament
- Nàusees o vòmits
- Icterícia: pigmentació groga de la pell
- Orina de color fosc i tèrbola
- Deposicions blanques o groguenques
- Molèsties al costat dret de l’abdomen
- Trastorns de la digestió
- Pèrdua de pes.
Hepatitis vírica: la causa són els virus.
Les hepatitis virals són patologies transmissibles i es poden prevenir. Els virus d’hepatitis són la causa més comuna d’aquesta malaltia en la nostra societat. Els tipus més usuals són les hepatitis A, B i C. Actualment, hi ha vacunes molt eficaces per prevenir la infecció de l’hepatitis vírica. En aquest sentit, les vacunes han provocat que, actualment, l’hepatitis A i B sigui poc comuna als països desenvolupats, tot i que encara no hi ha vacuna per a l’hepatitis C.
Les hepatitis agudes epidèmiques, produïdes pels virus A i E, no es fan mai cròniques i solen curar-se de manera espontània, en la major part dels casos. La transmissió dels virus A i E –l’origen de l’hepatitis aguda– és causada per aigua i/o aliments contaminats. Per tant, una bona higiene és la millor mesura preventiva. Per exemple, és importantíssim rentar-se bé les mans després d’anar al lavabo i rentar bé els aliments. A diferència de les hepatitis B i C, l’hepatitis A no causa hepatopatia crònica, però sí que ocasiona símptomes debilitants, com cansament i marejos.
Hi ha mesures preventives concretes contra l’hepatitis A si es té pensat viatjar a determinades zones del món on aquest tipus d’hepatitis sí que és comú. Als països amb ingressos baixos i mitjans, on les condicions de sanejament i les pràctiques d’higiene són deficients, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recorda que aquesta infecció és freqüent i la majoria d’infants (el 90%) han contret l’hepatitis A abans dels 10 anys. Per tant, si es visita aquests països és important, un cop allà:
- Rentar i pelar totes les fruites i les verdures
- No menjar carn ni peix crus
- Beure sempre aigua embotellada
- No consumir begudes amb gel.
Per part seva, els virus B, C i delta –causants d’hepatitis agudes o cròniques– es transmeten per la sang (agulles contaminades o transfusions, per exemple) i per les relacions sexuals sense cap barrera protectora.
Una persona es pot contagiar d’hepatitis B per haver practicat sexe sense protecció, per haver compartit raspall de dents o per haver fet servir les mateixes agulles o agulles sense esterilitzar correctament. Per contra, l’hepatitis B no es transmet per la saliva, per la qual cosa una persona no es pot contagiar pel fet de compartir aliments o fer servir la mateixa coberteria. Finalment, l’hepatitis B es cura, aproximadament, en un 90% dels casos. El 10% restant es converteix en una hepatitis crònica.
I l’hepatitis C és tot el contrari. En un 80 o 90% dels pacients es torna crònica. És el tipus d’hepatitis més greu i, actualment, una de les causes més freqüents de trasplantament de fetge en persones adultes. Encara no s’ha desenvolupat una vacuna eficaç contra aquest tipus d’hepatitis.
Aquest tipus d’hepatitis, la C, sol ser més propensa a desenvolupar-se en persones que s’hagin injectat drogues, que hagin estat fent diàlisi per tractar malalties dels ronyons, que estiguin infectades de VIH o tinguin hemofília.
Hi ha tractaments?
Sí. Els tractaments seran diferents per a cada tipus d’hepatitis, en funció de la causa, tot i que habitualment tenen components farmacològics i nutricionals.
Així, doncs, les hepatitis A se solen tractar amb un canvi de dieta. Els pacients han de dur a terme una dieta equilibrada i sana i pobra en greixos i, a més, evitar el consum d’alcohol –perquè pot causar més mal al fetge– i descansar correctament. Per part seva, per als pacients d’hepatitis B es recomana, sumat als consells anteriors, un tractament farmacològic, que també sol ser el tractament més habitual en els casos d’hepatitis C.
