Es calcula que la meitat de les dones pateixen en algun moment de la vida una infecció d’orina. I moltes d’elles la patiran de forma recurrent. Es tracta d’una infecció més comuna en dones que en homes i que, el més sovint, és que sigui de forma lleu. Però de vegades es complica, perquè afecta els ronyons, i pot acabar generant problemes greus de salut.
La infecció d’orina, que es coneix com a cistitis, es produeix per la presència de bacteris a la bufeta. Els bacteris del tracte intestinal són beneficiosos, per la seva intervenció en la digestió, i també estan presents en la zona perianal. La infecció d’orina es produeix quan aquests bacteris colonitzen la bufeta i, per això, és més comú en dones que en homes: per la proximitat de l’anus amb la bufeta. Si els bacteris arriben a altres òrgans, és quan la infecció es complica.
Símptomes i causes
Els experts consideren que hi ha diversos factors que poden augmentar la predisposició a patir cistitis. Entre aquests, hi ha tenir diabetis, haver patit una infecció a la bufeta o al ronyó en els darrers 12 mesos o utilitzar un espermicida com a mètode anticonceptiu. Entre els factors de risc, també s’hi inclou el fet de mantenir relacions sexuals de manera freqüent, tot i que no es tracta d’una infecció de transmissió sexual.
Els símptomes més habituals de la infecció d’orina són:
- sensació de cremor o dolor a l’hora d’orinar
- sensació d’urgència i incontinència
- orina pudent
- presència de sang a l’orina
- orina tèrbola
Els especialistes recomanen anar de seguida al metge en cas que es presentin alguns símptomes més greus, ja que poden ser un senyal de què la infecció podria haver arribat fins al ronyó, com febre, mal d’esquena (o a un costat de l’esquena), nàusees i vòmits.
Tractament i prevenció
El tractament de la infecció d’orina és a base d’antibiòtics. Si no és greu, el més habitual és prendre’s una sola dosi d’un medicament a base de fosfomicina, tot i que el metge pot valorar de fer servir altres antibiòtics. Els símptomes solen anar de baixa al cap de 24 hores d’iniciat el tractament. Si això no passa, cal tornar-se a posar en contacte amb el metge.
També hi ha tractaments a base de plantes medicinals o teràpies alternatives, com el suc o les pastilles de nabius, la D-mannosa, l’all o la boixerola. Però cal tenir en compte que, tot i ser plantes, poden afectar l’eficàcia d’altres medicaments que es puguin estar prenent, com alguns anticoagulants.
Pel que fa a la prevenció, es recomana sobretot incrementar la quantitat de líquid que s’ingereix. D’aquesta manera, s’aconsegueix un flux urinari adequat. També pot ser útil orinar després de mantenir relacions sexuals. De fet, no està comprovat que aquestes pràctiques siguin eficaces, però tampoc són perjudicials i per això alguns professionals sanitaris solen recomanar-les.
En casos de cistitis recurrents, també pot ser d’ajuda evitar l’ús d’espermicides, en cas que es facin servir. O determinar si són provocades per altres problemes de salut que dificultin el buidament correcte de la bufeta, com poden ser els prolapses de l’úter.
