
El virus de la immunodeficiència humana, conegut com a VIH, és un virus que ataca el sistema immunitari del cos humà. En concret, el VIH ataca i destrueix els limfòcits CD4, que són un tipus de glòbuls blancs que formen part del sistema immune de les persones. Aquestes cèl·lules són les encarregades de generar anticossos per combatre les infeccions causades per agents externs.
Quan una persona contreu el VIH, el tindrà per sempre. Actualment, no hi ha cap cura eficaç i definitiva, però sí una atenció mèdica i tractaments eficaços (tractaments antiretrovirals, coneguts com a TAR) que permeten controlar la infecció i gaudir d’una vida saludable.
Un tractament precoç, i l’evolució mèdica i científica de les últimes dècades, fa que l’esperança de vida dels pacients amb VIH sigui cada cop més alta. En canvi, si el VIH no es tracta pot arribar a causar sida, la síndrome d’immunodeficiència adquirida, i derivar en patologies greus, fins i tot mortals.
Com es detecta?
Saber si una persona té el VIH és indispensable per mantenir-se sa i, alhora, tenir cura de la salut de la parella. En l’actualitat, l’única manera de saber amb seguretat si es té el VIH és fent-se proves.
Hi ha tres tipus de prova disponibles: les d’àcid nucleic (NAT, per les sigles en anglès), les proves d’antígens i les d’anticossos. En general, tots aquests tests es fan amb mostres de sang o de secreció bucal, i, de vegades, amb mostres d’orina.
Com es transmet el VIH?
A través de fluids com la sang, el semen, les secrecions vaginals i la llet materna de les persones infectades. És a dir, el VIH es pot transmetre per tres vies: sexual, sanguínia i de mare a fill/a.
A més, perquè es produeixi la infecció el VIH ha de penetrar en l’organisme i entrar en contacte amb la sang o les mucoses de la persona. Per això, hi ha risc, per exemple, si es comparteixen xeringues, agulles o altre material d’injecció que hagi estat en contacte amb sang infectada o quan la dona té el VIH. En aquest últim cas, la transmissió del virus pot tenir lloc durant l’embaràs, el part o la lactància.
Quant a les relacions sexuals amb penetració, suposen un gran risc quan no es fa servir precaució. La penetració anal és la pràctica de més risc, seguida de la vaginal.
Com no es transmet el VIH?
El VIH no es transmet en els contactes quotidians com els petons, les carícies, la tos o els esternuts. Tampoc no es transmet a través de la saliva, les llàgrimes o la suor, ni per picades d’insectes o pel contacte amb animals domèstics.
Prevenir la transmissió del VIH

Quins són els símptomes més freqüents?
Els símptomes de la infecció pel VIH difereixen segons l’etapa de què es tracti. En aquest sentit, els primers senyals d’infecció pel VIH solen ser similars als que pateix una persona amb grip:
A mesura que la infecció va debilitant el sistema immunitari, la persona pot presentar altres senyals, com ara:
Les fases del VIH
Quan les persones que tenen el VIH no reben tractament, la infecció generalment passa per tres fases de progressió. En canvi, amb els avenços en el tractament, assolir, avui dia, la fase 3 és menys comú del que era fa uns anys.
Les persones tenen una gran quantitat de VIH a la sang i són molt contagioses. Però, en realitat, les primeres quatre setmanes de la infecció, en la majoria de casos, les persones es poden notar malaltes i amb símptomes similars a la grip. És la resposta natural del cos a la infecció.
Aquesta fase també es diu fase d’infecció asimptomàtica o de latència clínica. El virus continua estant actiu, però es reprodueix a nivells molt baixos i les persones podrien no tenir cap símptoma ni sentir-se malaltes. Aquesta etapa pot durar una dècada o més, si no es prenen medicaments per al VIH. Durant la fase d’infecció crònica es pot transmetre el VIH.
La síndrome d’immunodeficiència adquirida és la fase més greu de la infecció pel VIH. Les persones amb sida tenen el sistema immunitari molt malmès i poden contreure certs tipus de càncer i infeccions o presentar altres manifestacions clíniques cròniques de gravetat.

Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]